Codonyat

Buscant l'origen de la paraula melmelada, trobem que prové del llatí melimelum, "poma dolça". Però hi ha fonts que afirmen el seu origen del portuguès marmelo, que significa "codonyat".
L'elaboració de melmelades va sorgir de la necessitat de conservar els aliments. I l'afició de conservar fruites i flors en mel, ens ve dels romans.
El codonyat, no és una melmelada, sinó més aviat una pasta de fruita ja que el resultat final té una consistència sòlida. Però el que és indubtable és que és una conserva de fruita típica de la nostra cuina. I per tant, no podia faltar en aquest blog. ;)


Codonyat


Quan era petita, el codonyat el menjàvem per berenar, però amb el temps he anat descobrint moltes altres aplicacions, acompanyat amb formatge, en una amanida, per acompanyar un plat de caça, etc.

Milfulls de codonyat i formatge


Ingredients:
  • 1 kg de codonys
  • 800 g de sucre
  • 1 branca de canyella
  • un tros de pela de llimona
Preparació:

Primer, es renten els codonys. Es tallen a 1/8, es pelen i es retallen els interiors amb les granes.
Es mantenen els talls de codony dins un recipient gros ben coberts d'aigua i el suc de mitja llimona.
Es posen a bullir els talls de codony nets i polits en una olla juntament amb 800 g de sucre, una branca de canyella i un tros de pell de llimona.
Es deixen coure uns 30 minuts fins que quedin ben tous a foc mig. I s'ha d'anar remenant sovint. (Cal vigilar no cremar-se perquè esquitxa molt).
La pasta està al punt quan en remenar notem que la pasta està lligada i es desprèn de les parets de la cassola.
Quan està cuita, es col·loca ràpidament dins d'una terrina i es tapa amb paper siliconat i es guarda a la nevera.
Un codonyat ben cuit i tapat, es guarda molt bé a la nevera, tranquil·lament durant un mínim de 6 mesos.

Bon profit!

39 comentaris:

Miriam ha dit...

Ooooh, me encantan los emparedados de queso y codonyat, qué lindos!

fresaypimienta ha dit...

Son una combinación extraordinaria el queso con el codonyat!!! un bocado delicioso! buen fin de semana

Ana ha dit...

Hola Mercè!
vaig estar a punt de fer-ne, però em van dir que tenia que estar tipus 1 hora remenant sense parar. M'ho vaig pensar llavors :p
T'ha quedat fantàstic i amb el formatge resulta molt bo.
petons!

Dolorss ha dit...

Ben tornada amiga, encara que avui per primera vegada paso per la teva cuina feia dies que sabia que t'havies ficat el devantal cosa que m'ompla d'alegria.

El codonyat que recordo de petita és el que feia la meva tieta i un que comprava la meva mare de tres colors, com m'agradava... i ocm m'agrada.
Tinc uns codonys al balcó que esperen pacienment ser transformat en una dolça melmelada, espero fer-la el cap de setmana.

petons

MaryLou ha dit...

Què maco t'ha quedat!!! A casa el mengem amb formatge fresc o amb mató.
Petonets

Ly ha dit...

Ohhh Mercé como me gusta volver a ver tus estupendísimas fotos por aquí!!
El otro día compré membrillos para hacerle un dulce a mi madre y todavía los tengo en la nevera :( ayy que desastre, espero q no se hayan estropeado.
Una receta genial con un resultado estupendo
bsssss

mercè ha dit...

Doncs no `n'he fet mai però ja m'has fet venir ganes... de moment m'apunto la recepta.Una abraçada Mercè-.

Miquel ha dit...

Merce buena idea de publicar la receta, y el codony esta bueno de todas maneras,yo lo pongo en la ensalada,aperitivos.
Buen fin de semana
Adeu
Miquel

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ufff codonyat amb formatge!!! no penso en cap combinació millor...i mira que soc llaminera...per cert molt interessant aixó de l´etimologia de la paraula...petonets estimada

Manel ha dit...

Hola Mercé. Sóc en Manel, de Barcelona. He descobert el teu bloc i intentaré treure-li profit d'ell. Tinc una pregunta però no és amb referència a aquesta entrada. Sobre la teva recepta "fram de bombó Ferrero Rocher", i poses "motlle prèviament untat" i no sé de què ha d'estar untat. Si us plau, podries dir-m'ho?
Moltes gràcies

Mercè ha dit...

Hola,

Fa temps que et segueixo, he reproduït unes quantes de les teves receptes...totes boníssimes!
Jo aquest any també he fet codonyat i és deliciós...i tampoc és tan complicat, només necessites una mica de temps...
Una abraçada.

Josepb. ha dit...

Mercé; Recordo aquelles caixes de llauna, que al davant i havía la gitana amb la peineta...
Veig que no és tant complicat fer-ho. Tot sol el trovo molt ampelagós de dolç, encara que acompanyat amb formatge o amb alguna que altre amanida... que vaig de gust Mercé¡¡ :-D :-D

Judith ha dit...

m'encanta el codony! però si t'haig de ser sincera no n'he fet mai, crec que no podria superar el de la meva sogre! és bonísssssssssim, petonets

Francesc ha dit...

A casa és la meua tieta Leonor l'experta en preparar codonyat. A mi m'agrada molt barrejat amb formatge. El teu fa molt bona pinta. Salutacions.

Gemma ha dit...

El codonayt casolà no es pot ni comparar amb el comprat, oi? I amb formatge és com més m'agrada ;)

Unodedos ha dit...

Como las fotos me han gustado tanto ya no puedo decirte nada del membrillo, bueno sí que me gusta mucho :P
Bss

la gemmota ha dit...

El codonyat...que bo! Jo també l'he redescobert al créixer, ja que quan era petita em semblava una pasta molt artificial, però realment és una delícia i més si és casolà! La meva mare el fa de meravella, però ja és hora que un dia d'aquests el prepari jo a casa...ja t'ho explicaré!

mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Té un coloret maravellos,i eixos muntadets amb ormatge...humm...estan per a robar-los.Que mosset mes delicat.
Besets.

Margarida ha dit...

A mi el codonyat m'encanta, i crec que no hi ha cosa més bona per berenar que uns talls de codonyat dins del pa.
El Pere quan ha de fer molt km en la bici, sempre s'emporta un tros perquè diu que li dóna energia. Amb tant de sucre no m'estranya!

StHilari ha dit...

amb un formatge ben curat, és la delícia més simple i més irresisteble a l'hora de les postres....
Una abraçada

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Mira, he de confessar una cosa... no m'entusiasma el codonyat i no m'agrada el formatge!! Però amb la pinta que t'ha quedat aquest pintxito t'asseguro que li pegaria una mossegada!
Petonets!
Sandra

El cullerot Festuc ha dit...

De petita no m'agradava gens el codony, només en menjava quan tenia la panxa malament. Ara m'encanta!!!!! i jo tb el faig a casa...no té res a veure!!! precioses les fotos!!
petunets,
Eva.

Núria ha dit...

Mira que m'agrada...però no en puc menjar massa...sinó no visito el Sr. Roca en molts dies...je je je.
petonets

Cristina ha dit...

Deu estar boníssim... a mi m´agrada molt una combinació que fem a casa: una galeta de base,una base de codonyat, un altra capa de formatge i per acabar una galeta...en fí! sense paraules,je, je, je!

ANNAFS ha dit...

M' encanta el codonyat, i amb formatge és molt bo! T' ha quedat molt bé i amb un coloret preciós! Cada any en faig perquè també m' agrada molt fer-ne, i en regalo a la família.
Jo el faig coure a foc lent i molta més estona, quasi 2 hores perquè el codony es desfaci, potser fas servir un tipus de codony més tou.

Lydia ha dit...

Me gusta mucho la combinación de membrillo con queso, el sabor es exquisito. Pero seguro que está mucho más rico con un membrillo casero como este, que por desgracia aún no he tenido oportunidad de probar. Bss

ARA ha dit...

Que bo que es, l'he fet varies vegades i queda molt bo. Amb formatge m'encanta.

Visc a la Cuina ha dit...

T'ha quedat sublim, perfecte!

Teresa ha dit...

T'ha quedat maco, maco! i bo no cal dir-ho! porta la seva feina, però després cada trosset és un plaer, amb formatge està boníssim!
peonets!

*Eva* ha dit...

res com un bon codonyat cassolà. Jo no n'he fet mai però no sembla gaire dificil llegint com el prepares tu.
pt!

La cuina vermella ha dit...

Bentornada, ens fa molta il·lusió que tornis a cuinar i a compartir receptes amb nosaltres! un plaer aquest codonyat tan vermell i fantàstic! Petons.

Quo ha dit...

Pues tengo pendiente hacerlo, que el otro día hice la mermelada de Lourdes, pero con la de membrillos que hay en casa este año no quería que pasara sin prepararlo y no lo he hecho nunca... me apunto lo del toque de canela.
besos

Elisabet Figueras ha dit...

La combinació de codonyat i formatge és boníssima. M´has fet agafar ganes de fer'ne.

fina ha dit...

Els codonys si són casolans, és millor netejar-los amb un drap.
Al País Basc, quan arriba l'època de les sidreries (ara està tant comercialitzat, q. es pot anar tot l'any) es costum menjar per les postres codonyat amb formatge Idiazabal.
T'ha quedat un color i forma molt bonics¡¡

Irene ha dit...

Ai, jo també menjava codonyat per berenar. De vegades sobre pa, altres sobre galetes maria. Quins records! Encara que com m'agraden més és al cóc de codony que fa la meva iaia. Quina nostàlgia m'està entrant! Sort que ja s'apropa el Nadal i tornaré a casa com a l'anunci :)

surfzone ha dit...

Jo el faig una mica més curt de sucre, no m'agrada tan dolç (també hi deu ajudar que em donin els codonys collits quan són ben madurs a l'arbre).

Per cert, a casa meva tota la vida s'havia menjat amb formatge... la meva dona em va prendre per boig el primer dia que em va veure menjant-me'l així, i ara no parem :-)

Si en fas daus molt petits, els pots afegir a l'amanida i queda molt bo, també.

Teresa Soler ha dit...

Podeu provar de tirar-hi unes nour trossejades en el moment d'enmotllar, despres és codonyat amb sorpresa i és bonissim!!

Isabelín ha dit...

Tinc una pregunta. La branca de canyella no es trenca al remenar?. Jo n'he fet moltes vegades però mai havia posa't canyella Deu donar un bouquet especial. M'encanta la canyella.
També dius de posar pela de llimona i en un altre apartat diu mitja llimona.
Jo poso 1 llimona per kg. de codony. Pelada, sense la part blanca i sense pinyols.
Avui mateix n'he fet amb la Thermomix. Codonys casolans.
Gràcies per la teva recepta.

Mercè ha dit...

Isabelín, prova de posar la canyella partida per la meitat i així no se't trencarà.
Pel que fa a la llimona, una cosa és la pela per aromatitzar el codonyat (igual que la canyella), i l'altre és fer servir el suc de mitja llimona per evitar que s'oxidin els codonys (mentres vas pelant els codonys i tallant-los a trossos, si els posem en un bol amb aigua i suc de llimona evitem que s'oxidin). Són dues coses diferents.