Pastís de sara

Dissabte passat teníem un sopar a casa d'uns amics... i moltes coses a celebrar! :) Aprofitant que dos d'ells són americans i desconeixen la tradició de la mona, vaig preparar una sara, un dels pastissos actuals que més es fa juntament amb el pastís de yema per acompanyar la mona. Però vaig decorar-la diferent a la mona. Però no us penseu, ja vam procurar explicar-los com es fa! ;)
La sara és d'aquells pastissos que feia temps que tenia a pendents, però no em cridava gens l'atenció. Em recordava a aquells pastissos tan dolços que de petita ni tastava, massa dolços pel meu gust! I haig de dir que a mi, personalment, em va agradar tant o més que el pastís de yema. I acompanyat de la deliciosa crema catalana que ens va preparar la nostra amiga, va ser una delícia! Els va encantar a tots! :)

Pastís de sara


Pastís de sara


Pastís de sara

La recepta de la sara és de la Mireia Carbó. :)

Ingredients:

- Per al pa de pessic:
  • 4 ous
  • 125 g de sucre
  • 125 g de farina
  • ratlladura de mitja llimona
- Per a la sara:
  • 100 g de sucre
  • 25 g d'aigua mineral
  • 2 rovells d'ou
  • 125 g de mantega a temperatura ambient
- Per a l'almívar:
  • suc de mitja llimona
  • 100 g de sucre
  • 100 g d'aigua mineral
- Per a decorar:
  • ametlles filetejades
  • sucre glaç
  • cireres confitades, etc.
Preparació:

- Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol, es baten els quatre ous juntament amb el sucre, fins que quedi una massa blanquinosa i espumosa.
A continuació, s'afegeix poc a poc, la farina tamisada, i la raspadura de llimona tot barrejant-ho amb cura per tal que no es desmuntin els ous.
S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 20 cm de diàmetre).
Es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).

- Per a la sara:

Es bull l'aigua juntament amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir la textura d'un xarop espès.
S'aboca el xarop sobre els rovells tot formant un rajolí ben fi i sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que el xarop es refredi.
S'incorpora la mantega i es bat fins que quedi una mescla homogènia.

- Per a l'almívar:

S'extreu el suc de mitja llimona i s'afegeix a l'aigua mineral.
S'hi barreja el sucre i es porta al foc, i es deixa bullir uns minutets.
(Si voleu hi podeu afegir una mica de licor una vegada fred).

Per al muntatge, es divideix el pa de pessic en 3 capes del mateix gruix.
S'empapa cada capa de pa de pessic amb un xic de l'almívar.
A continuació, s'hi escampa una mica de melmelada d'albercoc al damunt, excepte la capa del damunt, que es recobreix amb la sara.
Es recobreix tot el pastís de sara (inclosos els laterals) i s'allisa bé.
S'enganxa l'ametlla filetejada fins que quedi tot ben recobert.
S'empolsima amb una mica de sucre glaç i es decora al vostre gust.

Bon profit!

45 comentaris:

Sonia ha dit...

Diga'm la veritat, Merce...tu només menjes dolços i amanides (per contrarrestar el dolç), eh? quines coses mes bones q fas, quina meravella aquesta sara....

Una abraçada,

Marta Padenous ha dit...

La Sara és el meu pastís d'aniversari..quan era petita la meva mare me'l feia i veníen el s amics a casa a menjar-se'l...(fins que vaig viure a BCN...és a dir ja no tan petita!)
Ptnts
M
(buscaré la recepta de la mare!)

MaryLou ha dit...

Qué bo es aquest pastís!!! i t'ha quedat tan maco...!!! Has de tenir embaladits als teus veïns americans, no??
Petonets

Carmen ha dit...

Quina sort tenen aquests amics americans de tenir-te a prop. Un pastís espectacular, però pel meu gust, em quedo amb la mona anterior, ummm. Petonets

Gemma ha dit...

Precisament acabo de posar la mona de sara, que vaig fer amb aquesta mateixa recepta que ens va enseyar la Mireia Carbó... queda molt esponjosa i gens feixuga, no trobes? Res a veure amb aquelles sares de pastisseria pesades i embafoses....

Eva Flores ha dit...

t'ha quedat perfecte! segur que devien gaurdir-ne molt els teus amics.
pt!

frabala ha dit...

I wish i good read your recipe, but french seems greek to me...

Addorable fotos of your cake!
Hello from thesaloniki!

Quo ha dit...

Vaya temporadita que llevas jaja... no doy abasto... todas me gustan así que ¿por donde empiezo? jooooo, si es que eres una máquina... Nada al final voy a tener que mudarme para absorber bien tanta tradición pascual jajaja.
Besos

Judith ha dit...

Mercè, boníssima aquesta recepta, llàstima que a casa no els i agrada la Sara perquè de segur que en faria més sobint. T'ha quedat espectacular!!
Aquesta setmana t'envio les revistes he esperat a tenir-ne unes quantes.
Judith

Ivana ha dit...

quines mans que tens!!! i les fotos una maravella!!
estic salivant!
petonets

ARA ha dit...

Doncs jo tampoc sòc de sara, la veritat, pero haig de dir que t'ha quedat preciosisisisima.

petonets guapa

Ara.

Cuinagenerosa ha dit...

fantàstiques mones i fantàstica sara, no podia ser d'una altra manera a ca la llaminera. només un però (puc?): potser sóc massa clàssic, però la sara, només amb decoració del mateix to, sense colors vius :)
un petonàs!

Lourdes ha dit...

Tarta favorita de mi padre.. ésta y la de piñones. Yo de niña las tenía manía pero ahora las añoro.
Besotes.

Anònim ha dit...

Quines mones més impressionants aquests any, no? Els teus amics també deurien quedar impressionats amb aquest patís de sara. El que veig és que jo vaig comprar unes ametlles filetejades que estaven molt trencades i els vostres estan ben senceres. Com que tinc ganes de fer també aquest pastís (te n'agafo un tros, amb el teu permís!) m'hi fixaré que es vegin senceres, queda molt millor. Felicitats guapa!

Núria ha dit...

Mercè com sempre "chapeau"....deu estar molt bo.
petons

Unknown ha dit...

Nenaaaaaaa quina Sara, Mona de Pasqua i Mona tradicionalllll!!!! Estic una mica desconectada i em poses tres maravellas senegales!!!!! Quines fotos més maques!!!!! Quin gust que tens!!!! Mil petons bonica!!!!

Adriana ha dit...

mare meva, no pares eh!!! em sumo a la idea de la sonia de que nomes deveu menjar dolc! jejeje

impressionant aquesta sara... la idea d'un pastis 'embolicat' en ametlla em sembla molt interessant... a veure si m'hi animo, tinc una llista taaaant llarga de 'to do'...

petonets!

Teos ha dit...

Aquest any el pastís Sara esta trionfant!

Margarida ha dit...

Hi ha molta gent que diu que la troba massa dolça, però a mi m'agrada molt la Sara.
I la decoració que li has posat és maquíssima! M'encanten aquestes rosetes blanques. Són de xocolata o de sucre?

Laura. ha dit...

Que preciosidad de pastel, me parece sublime, me gusta y me encantaria probarlo, no lo conocia.
Besos!

Maria ha dit...

No se quantes Sares he vist en els blogs aquests dies!! Genial, amb aquesta Sara segur que els vas deixar impressionats!!
Cada dia et superes més!!
Muaks muaks

Maduixa ha dit...

Mercè, quin goig de pastissos!! ara feia dies que no passava i els he anat veient un darrera l'altre i de debò, son impressionants.

Tens un gust exquisit tan per fer les receptes com per fotografiar-les, saps els nens (jo mateixa jejej) que es queden badant davant de les pastisseries??? doncs el mateix m'ha passat a mi amb els teus :-)))

Mercè, ja fa dies que busco la manera de poder seguir-te però no veig com, que m'ho podries dir? es que m'agradaria poder estar pendent de les teves receptes.

un petó preciosa :-)

Mesilda ha dit...

Bona tarda Mercè
Al teus amics se'ls caurà la bava amb aquestes meravelles que prepares.
S'em cau a mi sense provar-les...!
Besets.

josep ha dit...

La Sara, sempre ha estat un dels meus pastissos preferits. A més em recorda les mones de quan jo era petit. Aquesta t'ha quedat extraordinària.
Una abraçada

fina ha dit...

Mercè, després d'aquestes "Mones" catalanes, tant boniques i "llamineres" a la reposteria americana, els hi vindran ganes de fer aquesta celebració de pasqua¡¡
Salut per tot@s¡¡¡

maragda ha dit...

Quins records que m'has fet venir! aquesta mona era de les meves preferides, és la que menjava a Barcelona, la que menjava a Gandesa era ben diferent: una rosca tipus brioix amb ous durs que no suscitava a gaires imaginacions.
Els vostres amics americans segur que adoptaran aquesta tradició culinària ;)
Petons vuitena meravella del món!

dolçosdesdecasa ha dit...

Hola Mercè! trobo que la Sara és un pastís elegant, a banda que està boníssim! i aquest no cal dir que t'ha quedat excel·lent!
petó fort!

Paula ha dit...

wapa, me has dejado con las ganas de ver una foto del corte, porque tenía que ser deliciosa!!!

SAlu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

Maria ha dit...

Noia, no vas fer mona però aquesta, com si ho fos, no?
Em sobren els rovells crus de la mantega.. Tinc que buscar rovells pasteuritzats.
Que bonica t'ha sortit ...

Fem un mos ha dit...

T’ha quedat un pastis esplandit, els amics americans ho deurien celebrar-ho.
Petons

Cristina ha dit...

Espectacular!!!!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!! :)

Sònia, doncs intento menjar una mica de tot. Dieta Mediterrània. ;)

Gemma, doncs tota la raó! Aquesta recepta de Sara no és gens pesada!

Frabala, on the right hand side of the blog there's a translator tool.

Rosa, sólo hay que empezar por una e ir siguiendo con las demás. :p

Judith, moltes gràcies per les revistes!! :)

Teosteos, benvinguda i gràcies!

Margarida, les roses són de xocolata blanca.

Maduixa, ja et vaig contestar al teu blog.

Paula, como era un pastel para llevar a una cena, no lo corté antes para sacar una foto. :(

Petons a tots/es!!

PILAR ha dit...

Un fantàstic pastis. La sara feta a casa es molt millor que las de les pastisseries que enfarfegan tant. Jo també vaig fer la mona però el pà de pessic el vaig fer el mateix dia i al escampar la mantega.... buff no va qeudar massa be. Però tot i aixó ens el vam menjar.
Petons

Anònim ha dit...

Hola, m'agrada molt fer tot tipus de postres i ahir vaig descobrir aquesta pagina i em va encantar, tan que avui he començat a fer la base del pastis de sara, i tinc un dubte, com s'ha de dividir en 3? A mi m'ha quedat molt prima, nomes ho he pogut partir amb 2 i encara s'ha trencat una mica... La vull fer per diumenge i portar-li a la meva mare. Gracies!!!

Mercè ha dit...

Anònim, gràcies pel teu comentari. La recepta és per un motlle de 20 cm de diàmetre (tal com indico a la preparació). Pot ser que el teu motlle sigui més gran? Aleshores té sentit que quedi més prim. Però cap problema, la divideixes en dos en comptes de 3. La raó per la qual la vaig dividir en 3 és perquè quedava força alta i d'aquesta manera tindria més farcit i més gust. ;)
Espero haver-te respost. Sinó, ja ho saps. ;)

Anònim ha dit...

Moltes gracies x contesta-me tan rapid. El meu motllo deu fer 25 o aixi, sera x aixo. Ara n'anire a comprar un i en fare dos a veure k tal. Ja et dire com m'ha sortit, segur que no t'ha macu com el teu....
Gracies, vaig a posar-m'hi!!

Anònim ha dit...

Hola merce, soc una mica pesada pero es que crec que no m'ha sortit com hauria d'haver sortit... La pasta sara no m'ha quedat gaire espesa... I quan munti el pastis no crec k s'aguanti al laterals... En k em puc haver equivocat, l'he fet 3 vegades la pasta sara i seguint al peu de la lletra el k posaves....

Mercè ha dit...

Anònim, crec que és l'espessor del xarop... Com més espès el xarop, més densa queda. Intenta fer el xarop deixant-lo més estona fins que quan posis una gota al damunt d'un plat i l'inclines vegis que li costa baixar. Llavors segur que està espessíssim i si et queda massa espès pel teu gust, li pots afegir un pelet d'aigua fins a la textura desitjada. A veure si et surt!

Anònim ha dit...

Segurament ha sigut aixo.. Xro ja ho tenia fet i no ho podia tornar a fer. M'ha quedat aixi aixi... Un altre dia el tornare a fer a veure k... De totes formes gracies x tot!!!
Et volia fer un altre comentari... D'aqui un mes el meu nen fa un any i vull fer una festa, un berenar-sopar pero som molts, uns 45, i volia fer-m'ho tot jo, de primer pica pica( nose k ben be... ) i de 2n car a la brasa. De postres volia fer pastissos i coques, tipus bufet. Que m'aconsellaries?? Nose si em pots orientar una mica vaig perduda... Gracies!!!

Mercè ha dit...

Anònim, a veure si a la propera et surt bé.
Pel que fa a la festa d'aniversari, doncs jo potser faria vàries coques o bescuits (com la coca de ratafia, la coca de xocolata o el pastís de poma) i després un pastís d'aniversari pel teu fill (al seu gust). Tu mateixa, si cliques a l'slide on surten les fotos de totes les receptes que he fet fins ara, potser visualment veuràs més clar què escollir.
I per molts anys pel teu fill!

Anònim ha dit...

Gracies merce, ja m'ho mirare, a veure que faig. Per cert ara he vist k ets de girona, jo visc a banyoles! Molt xula la web i molt interesant!

beth ha dit...

Bui probar de fer la sara . Cuans dies pot dura feta s'ha de deixar a la nevera?

Mercè ha dit...

Beth, doncs no ho he provat, però et diria que per un pastís amb base de pa de pessic com aquest uns 3-4 dies a la nevera.
De fet, aquest pastís té més bon gust si el fas el dia abans i el deixes reposar a la nevera fins l'endemà.

Marçal ha dit...

Pot ser que s'hagin de batre les clares per separar fins muntar-les i després afegir-les a la massa? És que sinó no puja.

Mercè ha dit...

Marçal, si al seu dia vaig posar a la recepta de batre els ous (rovells + clares) és perquè ho vaig fer així. Però també es pot fer com dius tu.