Tarta normanda de pomes
I aquest agost passat, celebrant el 5è aniversari de la seva mort i el 97è aniversari del seu naixement, es va estrenar la pel·lícula Julie&Julia. Una pel·lícula protagonitzada per la magnífica Meryl Streep i l'Amy Adams on relata dues històries reals. La primera, la vida de la Julia Child i la segona, no us l'explico perquè perdria la gràcia. :p Simplement us diré, que aquells que teniu un bloc, us hi podeu sentir reflectits en certa forma. ;)
Així doncs, la recepta d'avui és del llibre de la Julia Child, i malgrat que no és una recepta de les que surt a la pel·lícula (per cert, si l'aneu a veure, aneu-hi amb l'estómac ple!!), com ara és època de pomes, doncs vaig voler provar aquesta Tarte Normande aux pommes.
Com sempre, vaig fer-hi els meus retocs a la recepta. Una de les variacions que vaig fer és incorporar una làmina de pasta brisa al damunt, en aquest cas en forma de fulles d'auró per donar-li un toc més tardorenc. I el resultat va ser una tarta per llepar-se'n els dits!! :p
Ingredients: (per a 8-10 persones)
- Per a la pasta brisa:
- 300 g de farina
- 160 g de mantega freda
- 15 g de sucre
- 4-5 cullerades grans d'aigua freda
- 1 ou
- un pols de sal
- 1 ou batut per pintar
- 600 g de pomes Golden
- 50 g de sucre morè
- un pols de canyella
- 3 ous
- 100 g de sucre blanc
- 250 ml de llet sencera
- 125 g de farina
- 1 cullerada de Calvados (brandy de poma)
- Per a la pasta brisa:
S'aboca la farina en forma de volcà al damunt del marbre, i s'hi afegeix la mantega i la sal. Es barreja amb les mans per tal que la mantega es faci més manejable. A continuació, s'afegeix el rovell d'ou i l'aigua (si veieu que la massa queda massa seca n'hi afegiu més). Es forma una bola i es deixa reposar embolicada amb paper film dins la nevera un mínim d'una hora.
Passat el temps de repòs, es divideix la massa en dues porcions iguals i s'extén cadascuna amb el corró.
Una es col·loca dins un motlle (d'uns 23 cm de diàmetre) prèviament untat amb mantega o oli. Es punxa amb una forquilla per evitar que es formin bombolles d'aire durant la cocció. I es reserva a la nevera durant mitja hora.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Passat el temps de repòs, es cobreix amb paper de forn i es col·loquen pesos al damunt per tal que durant la cocció no s'encongeixi.
S'enforna durant 10-15 minuts.
La segona porció, s'estira amb l'ajuda del corró, i amb l'ajuda d'un talla galetes en forma de fulles d'auró, es tallen 25 fulles. I es reserven a la nevera.
- Per al farcit:
Es pelen les pomes (en reservem dues), i s'enretira el cor i es tallen làmines ben fines.
Es col·loquen en un cassó amb el sucre morè i un pols de canyella, i es posen al foc suau durant 20 minuts fins que siguin tendres i comencin a agafar color. Es col·loquen al fons de la base de pasta brisa.
Per altra banda, es prepara una crema. Per això, es baten els ous amb el sucre fins que es formi una barreja espessa i blanquinosa (ha de triplicar el seu volum inicial).
S'hi afegeix la farina tamisada, tot remenant suaument; a continuació, la llet i finalment el brandy.
S'aboca la mescla al damunt de les làmines de poma cuites.
I finalment, les dues pomes que hem reservat, es pelen, es tallen a làmines i es col·loquen al damunt.
A continuació, es col·loquen les fulles d'auró al damunt tot omplint la superfície i es pinten amb un ou batut.
S'enforna durant uns 50 minuts fins que sigui cuita. (L'escuradents ha de sortir net).
Es deixa refredar i ja està llesta per servir tant tèbia com freda.
Bon profit!
30 comentaris:
Mercè, aquesta peli la tinc pendent, m' han dit que està molt bé...
Per cert, el pastís boníssim, i les fulles pel damunt tot un encert! M' agrada tant que em regalin llibres de cuina, no em cansaria mai de mirar-los i remirar-los!!
Un petó! Beth
M'agrada molt com t'ha quedat la tarta! tot el que porta pomes m'encanta.
Com sempre la teva presentació, perfecta!!!! :):):)
Petonets
Tinc ganes de veure aquesta pel.licula!!
I la teva tarta normanda té una pinta increible!
em porto un troçet pel cafè!
petonets
Ah, em pensava que era com el pastís breton però no, és diferent. Les pomes amb forma són originals..
Petons
Ohhhh, nena quina delicia de pastís!!Es veu tan tendre!!
No coneixia a aquesta cuinera i escriptora!!Gràcies per culturitzar-nos!!
Un petonet desde El Vendrell!
Vanesuky.
¡Y tanto que tiene que ser para chuparse los dedos! Y qué bonitas es, me ha encantado la lámina de pasta hecha hojitas en la parte superior, ¡la hace tan bonita y difernete! Por ciero, apuntada queda la película, nosotros vamos a cine todas las semanas, no me suena haberla visto en cartelera, pero miraré cuando vaya, ¡me han dado unas ganas de verla! Yo iré con triple ración de palomitas, para amortiguar el hambre que me dará. :-)
Me alegro que te haya gustado el nuevo diseño del blog. ¡Gracias por decírmelo!
Un abrazo.
Una tarta impressionant d’aspecte i de sabor.
Com que tinc sempre excedent de poma la faré durant l’hivern, promet agradar a tothom.
Petons
Ja ens has donat feina... de la bona!!! veure la peli i provar la tarta normanda! dues coses més que agradables!
petonàs
Mercè, que guapo t'ha quedat el blog!!!!!Amb el que m'esta costant a mi fer el canvi (no hi entenc rés i perdo un munt d'hores ...).
T'agafo un tall de pastís amb el teu permís.
Ptnts
Mercè, no havia sentit a parlar d'aquesta peli...l'ahurem de llogar! :) El pastís preciós...i les fulles de sobre una monada...t'ha quedat de pelicula! ;)
Petunets,
Eva.
M'encanten els pastisso de pomes, i ara que n'hi ha varietat encara més .... aquesta m'agrada molt i la presentació perfecte .... es que ... ets el geni dolç !!!
petunets
Un tarta de pomes més a la llista de pendents, que són la meva debilitat. Llàstima que n'hi ha tantes que no donem a l'abast.
No he vist la pel·lícula Julie&Julia, però si la recomanes, la buscaré al videoclub ;)
Hola Mercè, em declaro una autèntica fan dels pastissos de poma, però vaig més enllà, em declaro una autèntica fan dels teus pastissos de poma.
és perfecte, sublime! et copio la recepta a veure si aconsegueixo que em surti ni la meïtat de bé que a tu.
pt!
PD: perquè califòrnia m'agafa una mica lluny de sabadell que sino m'hauries de convidar a tastar-lo! jeje
Pero que bonita está esa tarta con las hojitas por arriba! me encanta la idea. Con lo que has contado tengo que ir a ver la peli fijo, eso si, ya he apuntado lo de ir con el estómago lleno.
Besos!
No conec la pel·lícula, en qualsevol cas, serà qüestió de buscar-la, ens has deixat intrigats amb aquesta segona part de l'explicació!. La tarta havia de ser boníssima, les tartes de poma sempre seran un clàssic, fetes de mil maneres.
Fins aviat
Hola bonica!!!
Aquesta decoració amb fulles m'encanta!!! la vaig veure en un llibre que es diu "chocolate" de Jacqueline Bellefontaine,vaig intentar fer-les seguint a peu per lletra la recepta, aquelles portàven xocolata, NO EM VAN SORTIR BÉ!! (com moltes de les receptes d'aquell llibre) És molt bona idea fer-ho amb pasta brisa!!! t'han quedat molt ben fetes i veient el pastís té un aspecte fantàstic!!! ja m'imagino l'oloreta que feia en sortir del forn!!! una delicia!!!! amb el toc de brandy de poma... què bo!!! felicitats per la presentació magnífica i per la recepta!!!! i moltes gràcies Mercè (i gràcies també per les paraules que m'has dedicat al blog)!!!... ah!!! hauré de mirar la pel·lícula!!!
Petonassos
Miel
Bona tarda Mercé!
T'ha quedat genial! quina pinta!! ja fa temps que tenia ganes de fer una tarta de poma, aquesta me l'apunto!
Petonets!
¡Que ricoooooo!ya he tomado nota. Besos
Bona nit Mercè
Les tortades de poma m'agraden molt, i m'encanta com l'has decorat,creia que era la poma que l'havies tallat en fulls.Has tingut molt bon gust.
Estic desitjant veure la pel·lícula, ja he vist alguna cosa per la tele i Meryl Streep m'encanta,i si damunt ixen receptes meravelloses...millor.
Besets.
Caram nena , això ja és historia del Art, oi??
Ni han un mun de maneres de fer pastissos amb pommes , aquesta semble molt bonna.
Una abrasada.
Bona nit des de Girona!!! Mercé tens la má trencada amb els pastissos, ets un geni del dolç !!, doncs jo, tot el contrari....amb els postres dolços...res de res, negada total...i mira que ho intento, peró ´RES de RES, crec que ja t'ho vaig comentar un altre vegade, però es que quan veig aquestes "filigranes" que fas....tinc "enveja" sana.
!!!Felicitats!!! una abraçada
Hola Mercè! Aquesta tarta es absolutament impresionant. magnifica decoració i el tall del pastis es veu espectacular. Queda apuntada!
Petons!
Quin pastís més bo!!! A mi els pastissos de poma m'agraden molt. Aquest sembla facilet, fins i tot al meu abast. A veure si m'anime a fer-lo
¡Ohhh Mercè tinc unes ganes de veure la pel.li! aquí encara no s'ha estrenat,sempre penso la similitut entre la Gemma de Cuina de Casa i la revista cuines i las de la pel.li,jaja. Quina maravella de tarta normanda, i aquesta modificació de la pasta amb forma de fulles la fa de luxe total, ets tota una artiste. Per cert jo també tinc el llibre i m'encanta. Petons
Quan l'he vist em pensava que era la tarta de pomes que va sortir fa un temps al bloc d'Orangette, que jo he fet un parell de cops però que mai, mai he retratat. Aquella és espectacular, però la teva no es queda gens enrere!
Com has tallat les fulles, a ganivet o bé amb alguna mena de motlle?
No és el primer cop que sento parlar de la Júlia Child, haurem de comprar algún dels seus llibres :D. Gràcies per la recomanació de la peli!
El pastís té una pinta deliciosa com no podria ser d'altre forma ;D
No sabia res d'aquesta pel·lícula, però he vist el trailer i ja et dic que no me la perdré.
Ah! i aquesta tarta és genial, t'ha quedat molt bonica amb aquesta decoració.
Ptons
Mònica
Moltes gràcies pels vostres comentaris! :)
La pel·lícula és entretinguda, i pels amants de la cuina crec que us agradarà. ;)
Les fulles amb pasta brisa les vaig tallar amb un talla-galetes amb forma de fulla d'auró. I després les vaig posar mitja hora a la nevera perquè agaféssin consistència i al col·locar-les al damunt del pastís no es deformessin tant.
Surfzone, gràcies pel link a la recepta d'Orangette. Per cert, un blog que m'ha agradat molt! :) I el pastís, ja està apuntat per fer! ;)
Petons a tots/es!! :)
Jo diria que és dels primers blocs gastronòmics que vaig seguir, té receptes molt i molt bones.
M´encanta anar al cinema, encara que des de que tinc dos satel.lits no puc anar-hi tan com voldria, aquesta pel.lícula que recomanes ja la tinc a la llista de pendents...el mateix que aquesta meravellosa recepta...ummm ha de ser boníssimaaaaa!!! i quin gust que tens, les fulles queden perfectes!!! un petonet
Publica un comentari a l'entrada