Pastís d'aniversari amb fondant

Bé, finalment he tingut una mica de temps per poder-me assentar i escriure amb calma aquesta entrada tan especial!
Ja vaig comentar quan us vaig presentar els cupcakes de llimona, que us presentaria el pastís d'aniversari més endavant, i heus aquí el pastís!
L'Ona va néixer aquí a Califòrnia, així que els seus pares van voler-li preparar una festa a l'americana. I això significava un pastís fet amb fondant. I els seus pares, seguidors fervents d'aquest blog, em van demanar ajuda per fer el pastís. Evidentment, la meva reacció immediata va ser: "jo no n'he fet mai de fondant!! No sé pas com sortirà!"
La seva resposta era del tot optimista: "si tot el que fas et surt bé, ja veuràs com aquest pastís també!" :)
En un principi, no teníem una idea molt clara de com fer-lo, l'únic requisit era que el pastís havia de portar algun ocellet ja que a l'Ona li encanten! :) I més endavant se'ns va acudir combinar-ho amb una temàtica floral, i unes papallones.
Aquest pastís, sobretot la part decorativa, és mooolt entretingut de preparar... i sort vaig tenir de comptar amb l'ajuda dels pares de l'Ona i els seus padrins!! :)


Abans de fer el pastís, vaig buscar informació per fer aquest tipus de pastissos. De tot el que vaig trobar, els dos blogs que més útils em van ser són els de la Megasilvita i la Morgana. I també la Maria José del blog Dit i Fet em va contestar molt amablement tots els dubtes que tenia, així com em va recomanar aquest vídeo, entre d'altres, que em va servir de força ajuda. Gràcies Mª José!! :)




El pastís consisteix en una base de bescuit de llimona que s'anomena Madeira Sponge Cake, que va regat amb un almívar de llimona, i farcit amb una crema de llimona. I tot això, es recobreix amb un frosting de formatge i llimona que serveix de "cola" per enganxar el fondant al damunt.
Pel que fa al fondant, el més fàcil i senzill de preparar és el que es fa a partir de marshmallows (núvols blancs). Però com que ens vam decidir molt a última hora, i jo durant la setmana no disposo de massa temps, al final vam fer trampa i vam comprar el fondant fet. :p
Haig de confessar que mentre el fèiem, pensava que no m'agradaria gens (i seria massa dolç pel meu gust). Però em va sorprendre, i el bescuit amb la crema de llimona va quedar molt bo! I va tenir molt d'èxit! :)

Ingredients:

- Per a la base de 22 cm:
  • 8 ous
  • 400 g de mantega a temperatura ambient
  • 400 g de sucre
  • 600 g de farina
  • 16 g de llevat tipus Royal
  • un pols de sal
  • una cullerada petita d'essència de vainilla
  • una llimona (ratlladura i suc)
- Per al pis de 16 cm:
  • 4 ous
  • 200 g de mantega a temperatura ambient
  • 200 g de sucre
  • 300 g de farina
  • 8 g de llevat tipus Royal
  • un pols de sal
  • una cullerada petita d'essència de vainilla
  • mitja llimona (ratlladura i suc)
- Per a la crema de llimona:
  • 2 llimones
  • 2 ous
  • 150 g de sucre
  • 45 g de Maizena
  • 1/2 L d'aigua mineral
- Per a l'almívar de llimona:
  • 260 g de sucre
  • 200 g d'aigua
  • suc de dues llimones
- Per al frosting de formatge i llimona:
  • 1 paquet de formatge cremós tipus Philadelphia a temperatura ambient
  • 1 cullerada petita de vainilla
  • 3 cullerades de mantega a temperatura ambient
  • 50 g de sucre llustre
  • ratlladura de mitja llimona
- Per al fondant:

Preparació:

- Per a la base de 22 cm:

En un bol, s'hi barreja la farina tamisada, el llevat en pols, la ratlladura de llimona i la sal. Es reserva.
Es bat la mantega a temperatura ambient amb el sucre fins que blanquegi.
S'afegeixen els ous d'un en un sense parar de batre (en aquest moment, us pot semblar que la mescla es talli, però ja ha de ser així).
S'afegeix la mescla de la farina i el llevat de mica en mica, tot remenant amb moviments suaus.
S'afegeix el suc de llimona, i es barreja fins aconseguir una massa homogènia.
Es reparteix la massa en dos motlles de 22 cm de diàmetre, prèviament untats.
S'enfornen a 160ºC (320ºF) durant 40 minuts fins que siguin cuits (i l'escuradents surti net).

- Per a la base de 16 cm:

Es procedeix de la mateixa forma que per la base de 22 cm, excepte que en aquest cas, s'aboca tota la massa dins un sol motlle de 16 cm de diàmetre.

- Per a la crema de llimona:

Amb un ratllador, es ratlla la pell de les llimones.
S'escórre el seu suc i es reserva.
En un cassó, s'hi posa 1/2 L d'aigua i es porta a ebullició.
En un pot, es barregen els ous amb el sucre i la Maizena (amb l'ajuda del túrmix). S'hi afegeix la pell ratllada, el suc i l'aigua calenta. Es torna al foc i es remena fins que bulli i s'espessi.
Es cola per eliminar la ratlladura de la llimona i s'aboca en un recipient i es cobreix amb paper film per evitar que formi un tel.
Es reserva a la nevera fins al moment de fer servir.

- Per a l'almívar:

En un cassó, es barreja l'aigua, el sucre, i el suc de llimona. Es porta a ebullició durant uns 20 minuts (fins que agafi una mica de consistència).

- Per al frosting:

En el vas de la batedora, es barregen tots els ingredients i es baten amb el batedor de barnilles fins que es formi una crema homogènia. Es reserva a la nevera fins al moment de fer servir.

- Muntatge:

Vaig preparar els bescuits, l'almívar i el frosting el dia abans.
Dos dies abans, la mare i la padrina de l'Ona van fer els ocellets i els elements decoratius perquè així es poguéssin assecar. I el pare de l'Ona, va fer el número 1 amb l'espelma al seu interior, així com les lletres amb el nom de l'Ona.
S'agafen els bescuits, i s'allisen amb l'ajuda d'un ratllador per tal que quedin ben uniformes de tot volt, així com ben anivellats.
Es divideixen els bescuits en 3 parts, i abans de farcir-los amb la crema de llimona, s'empapen amb l'almívar. (És important empapar-los bé perquè el fondant resseca bastant).
Tot seguit, es recobreixen els bescuits amb el frosting, ajudant-vos d'una espàtula i procurant que recobreixi tota la superfície (inclosos els laterals).
A continuació, s'allisa el fondant amb l'ajuda d'un corró i es forma una làmina de 1/2 cm de gruix.
Es recobreix cada bescuit amb el fondant, tot ajudant-vos d'una pala allisadora, per evitar que quedin bombolles d'aire. Amb l'ajuda d'un ganivet afilat o un cúter, es talla la vora sobrant.
Per aguantar el segon pis al damunt de la base, cal introduir dins la base 4 o 5 palets uniformement distribuits que serviran de suport. Aleshores, es col·loca el segon pis al damunt d'una base de cartró i tot el conjunt al damunt de la base.
I la decoració va al vostre gust.
Per treballar el fondant, és aconsellable fer servir guants per no tacar-se quan s'afegeixen els colorants.
Per als elements de decoració, us aconsello que visiteu la pàgina de Wilton on hi trobareu moltes idees així com la forma per fer-les.
Per enganxar els elements decoratius al damunt del fondant que recobreix els bescuits, es realitza afegint una mica d'aigua amb l'ajuda d'un pinzell.
I sobretot, un cop fet, es reserva a temperatura ambient (fora de la nevera)!!

Bon profit!

23 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

No m'estranya que necessitessis temps per escriure aquest post...quina feinada Mercè!!! La Ona quan sigui una miqueta més gran i vegi el pastís tan bonic que li vas fer...
Jo sempre he pensat que els pastissos amb fondant no m'agradarien per ser massa dolços...però si tu dius que aquest és bo...l'haurem de probar...això si...haurem de buscar una bona ocasió! jeje!
Petunets,
Eva.

Eva Flores ha dit...

Et va quedar un pastís preciós!!!!

María José ha dit...

Te ha quedado precioso. Para mí, este tipo de tartas son aunténticas obras de arte.
Enhorabuena.
Un abrazo,
María José.

Ruben ha dit...

Quina currada!!!
Fa un temps vaig estar investigant per fer pastissos amb fondant i la gent diu que no és tan difícil com sembla, però a mi això se'm fa una muntanya!
De totes maneres, no es descarta fer-ne algun en un futur (de moment, ja tinc els colorants a casa).

Ivana ha dit...

guauuuuuuuuuuuuuuu!! quina feinada!! totalment americà! ja! ja!
petons i a disfrutar

María ha dit...

Felicidades por este gran trabajo. Sé lo que cuesta. Has cumplido con creces. Estarán bien contentos porque es una preciosidad de tarta, superfina y dulce... Preciosa, preciosa. Me ha gustado también el interior, muchas veces el interior de las tartas con fondant son supersimples y secos, pero el tuyo, tan alimonado, me ha encantado.

Un besote.

Laura ha dit...

Ostres!! t'ha quedat genial! jo segueixo intentant-ho amb el fondant de núvols, però potser m'ho repensi i faci servir el comprat!
Petonets!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Mercè, increïble, quina passada!! M' he quedat sense paraules!!

Un petó! Beth

Gemma ha dit...

Acabo de tornar de vacances i em sembla que he coincidit amb el teu millor pastís, quina passada, és totalment de professional!!!!!
L'Ona i la seva família deuen haver quedat encantats, segur que han caigut de cul quan l'han vist :)
Amb el tema fondant encara no m'hi atraveixo, però veient que t'ha quedat tan bé... serà qüestió d'animar-se.
I si dius que no queda massa dolç, doncs encara més motiu!

josep ha dit...

Mercè,
Quina currada! m'encanten els mil i un detallsque hi has posat. Felicitats!

Mesilda ha dit...

Bona nit Mercè.
Felicitats, felicitats,felicitats!!!!.
Que pena tindre que menjar-se-la!.T'ha quedat com els dibuixos de PIXAR:Perfecta.Quines mans tens.Enhorabona per un treball ben fet.
Besets.

Marta Padenous ha dit...

Bé...sense paraules...temps per escriure el post i per preparar el pastís...i felicitats als col.laboradors...
Aquest el deixo per a tú...no m'atrevweixo!
Ptnts

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ohhhh!!!! t´ha quedat preciós!!!! i de dos pisos...segur que la nena no podia tancar la boca...bé ni ella ni ningun convidat...però és cert que el fondant imposa moltíssim i després resulta, és laboriós però val la pena....enhorabona, crec que has aprovat amb matrícula...petonets

Mercè ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris! :)

Eva, jeje... crec que és més llarg d'escriure i de llegir que fer-lo! ;)
I si vols provar-lo, com tu dius que la ocasió s'ho valgui! :)
Petons!

Eva, gràcies! :) La veritat és que va tenir molt d'èxit! Fins i tot em van demanar el correu per fer-me algun encàrrec! ;)
Petons!

María José, gracias! :) Esta es sencillita, pero como tu dices hay auténticas obras de arte.
Besos!

Surfzone, doncs mira... si t'haig de ser sincera, a mi també se'm feia una muntanya, però pensa que el fondant és molt senzill de treballar, sinó no hi hauria tanta gent que ho faci! I a més, es treballa com si fos plastilina, així que si quan fas la forma no et surt, tornes a fer una bola i tornem-hi! ;)
Petons!

Ivana, jeje si, si... i els americans només feien que preguntar on l'havien comprat! jajaja I quan van saber que l'havíem fet nosaltres van al·lucinar!
Petons!

María, ese fue uno de los consejos de María José de Dit i fet, que me dijo que el bizcocho sale muy seco, así que le puso mucho limón y con la cremita, quedó muy bueno! :p
Besos!

Laura, com aquí és facilíssim trobar fondant fet i fins i tot de colors, i com va ser molt improvitzat vam optar per comprar-lo fet (sense color). :p
Petons!

Beth, és qüestió de paciència... i la veritat que és més senzill del que sembla. ;)
Petons!

Gemma, benvinguda de nou! :) Doncs la veritat és que el pastís presidia la taula, i quan va entrar a la festa, tothom preguntava on l'havien comprat! :)
Anima't a provar-ne que és més senzill del que sembla!
Petons!

Josep, ja ho tenen això els pastissos amb fondant... tots els detalls possibles. ;)
Petons!

Mesilda, jajaja... mira, vols que et confessi què vaig dir jo quan la van començar a tallar: "oh, quina pena!!! La voleu tallar, segur amb la feinada que hem tingut?" ;)
Petons!

Marta, gràcies! :)
Petons!

Mª José, moltíssimes gràcies pels teus consells!! :)
L'Ona encara és massa petita per adonar-se de tot plegat. Però els seus pares ja s'encarregaran d'ensenyar-li quan sigui més gran. ;)
Petons!

Isabel ha dit...

Ostrés, Mercè!! t'ha quedat de "revista"!!!! realment fantàstic!! ETS UNA ARTISTA!!!
UN PETONASSS!!
ISABEL

Mar Calpena ha dit...

Em descobreixo davant vostre. Jo ni somio amb un pastís així. M'heu deixat sense paraules...

Cuinetes ha dit...

Mercè, és impressionant!!! No tinc paraules!!!!
És una passada de pastís! Espero que féssiu moltes i moltes fotos perquè la Ona amb un anyet no se'n recordarà pas del pastís! O sigui que guardeu bé les fotos i aneu-li ensenyant! No té preu aquest pastís!

Moltes felicitats per la feinada i el súper resultat!

Una abraçada!

NUNI

Elena ha dit...

felicitats atu per artista que bonic i a la Ona per tenir a gent con tu que se l'estima tant,una abraçada.

Margarida ha dit...

Jo vull ser l'Ona i tenir un pastís d'aniversari com aquest!!!!!!!
Hauria d'estar prohibit menjar-se un pastís tan bonic, perquè hauria d'estar exposat en una vitrina a la vista de tothom!!!!!!!
Quina feinada! Però això és com tenir un fill, que quan te'l posen al davant t'oblides dels 9 mesos que has passat. Doncs aquí, quan veus la bona pinta que fa (i sents els "ooooohhh" de tothom), ja no te'n recordes de les hores de preparatius!
Aquí tens la meva puntuació: Excel·lent cum laude!

Cuinagenerosa ha dit...

es nota que hi ha una feinada de por, però el resultat val la pena.
jo tampoc no n'he provat mai, d'aquests pastissos, però sóc prou golafre i et conec prou per saber que segur que m'agradaria.

bajoqueta ha dit...

Quina feinada! Però va valer la pena :)

Ara veig molts de pastissos d'estos per tot arreu.

Jo que sóc més de salat me fa por que no siguen massa dolços...

Unknown ha dit...

Mercè aquest pastís es senzillament espectacular!
quina feinada però veient el resultat estic segura que s'ho val.
petons!

dolçosdesdecasa ha dit...

acabo d'arribar i topo amb aquesta meravella de pastís!!! quina passada!!! felicitats, t'ha quedat perfecte!!
Un cop acabades les vacances, ja tornem a la normalitat i rutina, que també s'agraeix...!
petonàs!