postres
Pel títol potser haureu pensat en una tassa de xocolata desfeta, però no. És més que això... És un plat inspirat en unes postres de l'Espaisucre, però al meu gust. :p La base és una mena de coulant de xocolata (perquè m'entengueu) i al damunt una crema amarga de cacau que he contrastat amb un xic de blat de moro torrat i trossejat, una merenga al damunt i un caramel de blat de moro torrat. Voleu saber com ha acabat?... A la panxa!!! :) 100% recomanat als xocoaddictes! ;)
Xocolata calenta
I si voleu gaudir més d'aquest plat, porteu el plat tapat a taula (sense el caramel) i ensumeu les aromes que es desprenen en destapar la cassoleta. ;)
Ingredients: (per a 4 persones)
- Per a la massa de bescuit de xocolata:
- 60 g de xocolata negra 64% cacau
- 60 g de mantega
- 2 ous
- 65 g de sucre
- 30 g de farina
- Per a la crema amarga de cacau:
- 50 g d'aigua
- 40 g de sucre
- 20 g de cacau en pols
- 40 g de nata líquida
- 1.5 fulles de gelatina
- Per a la merenga:
- 1 clara d'ou
- 25 g de sucre
- 1 cullerada petita d'essència de vainilla
Preparació:
- Per al bescuit de xocolata:
En un bol gran, es baten els ous juntament amb el sucre amb l'ajuda de les barnilles elèctriques fins que blanquegin.
A part, es fon la xocolata i la mantega (per separat).
Tot seguit, es barreja la mantega fosa amb la xocolata desfeta. I a continuació, s'hi afegeixen els ous muntats en dues fases.
Per últim, s'afegeix la farina tamisada en forma de pluja. Es barreja amb delicadesa.
Es col·loca la preparació dins una màniga pastissera amb una broqueta llisa del número 10.
Es cobreix el fons d'un plat fondo o d'una cassoleta amb el bescuit (formant una capa d'uns 2 cm d'alçada).
S'enforna a 200ºC (dins el forn prèviament escalfat) durant 5-7 minuts.
- Per a la crema amarga de cacau:
En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 10 minuts.
En un cassó, s'hi barregen tots els ingredients exceptuant la gelatina. Es porta a ebullició sense deixar de remenar.
A continuació es retira del foc, es cola i s'hi dissol la gelatina.
Es reserva a la nevera fins al moment de servir.
- Per a la merenga:
Es bat la clara amb el sucre a punt de neu (ben forta).
Amb l'ajuda de dues culleres se li dóna forma, i es col·loca al damunt de la crema amarga de cacau.
- Muntatge:
Just abans de servir, es remena la crema amarga de cacau amb un batedor de barnilles manual i se n'afegeixen dues cullerades al damunt del bescuit de xocolata acabat de sortir del forn.
Al damunt, s'hi afegeix un pols de blat de moro torrat i trossejat, una cullerada de merenga i un caramel de blat de moro torrat.
Bon profit!
47 comentaris:
Madre mia!!este postre es increible ,la cantidad de cosas ricas que has metido en esas cazuelitas.Me ha encantado ,pero todo hay que decirlo,me gusta todo lo que lleve chocolate.Bss esther
En vull una cullerada, o dues, o tres o tota la cassoleta senceraaaaaa!
Mercè que això hauria d'estar prohibit!!! Estava menjant un tallet de xocolata (res a veure amb la teva) i se m'ha potenciat l'olor moltíssim!!! jajajaja Tenen una pinta brutal....passen directes a la llista!
I les cassoletes de Le Creuset són fantàstiques, me les compraria en tots els colors.
Mare meva!!! si la xocolata ja engreixa per si sola... aquestes cassoletes són una bomba!!!
Felicitats unes fotos precioses.
Laura (Cocina Homemade)
Impressionant!!!! Em pose nerviosa només de pensar-ho!!!!!!! Que bo deu estar açò!!!!! Ho faig segur!
Mercè!!! aquesta no la faig,....avui he fet les magdalenes de xocolata, i ahir els panets....!!!!! ara que ja ve l'operació bikini, tot aixó es un pecat.!!! Per cert Mercè, les magdalenes boníssimes...., només una cosa...., no m'han quedat amb "barretina", o siga que han quedat planes de dalt, però estaven molt bones !!!, no en queda cap. Gràcies i una abraçada
mercè, per què ho fas això? penjar aquesta delícia amb nocturnitat i alevosia, incitant-nos a assaltar el rebost a aquestes hores buscant alguna cosa que s'hi pugui assemblar ni que sigui remotament, això, hauria d'estar prohibit!
Doncs sí, jejeje al principi creia que em sortiria un vas de xocolata calenta :P i ja m'extranyava venint del teu blog, la veritat ^^
Doncs aquest postres m'ha agradat molt (i he de dir que no sóc massa xocolatera) però sempre he opinat que els kikos queden fantástics amb la xocolata. M'agraden tots aquest contrastos... tb amb pipes, sal, oli, caiena.... O sigui que amb el teu permís m'emporto la recepta!
Un petó :)
Déu meu!!!! això serà bo??
Quasi estic plorant, veient aquestes cassoletes!!!
Petonets
Por dios que me acabo de levantar! Quiero una cazuelita de esas! Te quedó súper mono todo!! Besitos
Ai Mercè, ens vols portar pel camí de la perdició! Però una perdició deliciosa.
Petons guapa!
jo sóc del les que ha pensat en xocolata calenta! jejeje
la sort és que m'he trobat amb unes postres molt més bones!!!
Aaaaaarg!! Com ens fas això Mercè? Tenen una pinta ESPECTACULAR! A més servit en les mini Le Creuset encara guanyen més punts!!!!
Petons
Sandra
Bon dia!
Doncs a mi no m'has enganyat... He pensat, amb quina cosa en sorprendrà? què s'haurà inventat? i es clar, unes postres magnífiques! Ha d'estar deliciós i a més amb una presentació tan maca... Fantàstic!!! Petons
Ara que hem descobert una crema de llet sense lactosa, els amants de la xocolata a casa ens hi llençarem de cap!!! Moltes gràcies.
Simplement deliciós!!! Una presentació impecable, una cucada amb les cassoletes...
Hi estic d'acord...no sé què m'agrada més, si la xocolata, que fa una pinta increïble, o les cassoletes que són molt molt xules!
Anava lleguin i anava ensumant l'aroma que em venia ,quina sorpresa quan ho vas destapar.Els panets de l'altre dia immillorables els millors
Ets increïble.Salutacions.
Deu meu!!!!!!!!!!!!! Aixó és pecat segur, pero quina meravella, aquestes fotos m'han impressionat ;-))
Petonets i bona setmana
Jo crec q ja l'ensumo des d'aqui...
petons,
Això ha d'estar prohibit!! Haha!
Quina delícia! I jo que sóc xocoaddicta... Ai!
Petonets!!
Nena que bo....i les cassoletes molt maques...
petons
Si, no podia ser només xocolata calenta, tela la de coses que porta!
Quina presentació més maca!
uf! quina passada! M'encanta la combinació, i té una pinta que si tingués temps m'ho faria per berenar avui mateix!
Aquestes cassoletes són una monada!
Espectacular i si que portava a confusió el nóm.
Veig que has possat dues culleres, una és per a mi???
Petons
Eres una auténtica profesional, deberías empezar a pensar en dar clases pq seguro q mucha gente a tu alrededor le encantaría.
bsss guapa
Como una cosa tan sencilla luce tanto! Qué presentación tan bonita en cocottes, seguro que te la copio ;)
Pecat, segur que és pecat!!! Però pecaria amb un gust!!!!!!!!!!!
PTNTS
Dolça
Unes postres delicioses i de les meves...però m'hauré de conformar mirant les cassoletes i imaginant l'oloreta...en aquest moments està prohibit alguna cosa més que això!
petó
Uuuuuuuuoooooooooooooooooooooooooooo!!!!
Mercè, que hem de començar l'operació bikiniiiiiiiiiii!! ja sé que a tu no et fa falta, però i la resta??? jajaja
Brutal. Això ha de caure ja! :-)
Increïble!! les penso provar ben aviat! I la presentació amb aquestes cassoletes és perfecta!
Merce, deberías dedicarte a esto profesionalmente... en serio... tus postres son espectaculares... desde luego yo pagaría encantada por probarlos!
besitos
Quina cosa mes bona, jo no sòc gaire de dolç, pero amb la dieta em ve de gust tot, sniff.
La presentación preciosa.
petons
Ara
Com a "xoco-addicte" m'has deixat sense paraules amb aquesta presentació. Quin nivell!!
Ja veig que el mongràfic de xocolata està donant els seus fruits, je je je...
Ja m'imagino seient a taula i destapant la cassoleta, mmm... quina flaire més suculent!
AAAAaaiiiiiiii! Aquest plat porta el meu nom! M'han regalat unes mini cocottes com les teves fa unes setmanes i em torna boja la xocolata, així que no em podré resistir! La recepta va directa a la llista de pendents :)
Quina delícia!Jo sóc xoco adicta i m'encanta aquesta proposta!!I m'encanten les cassoletes de Le Creuset, i les teves fotos!
molts petonets!
Ai Mercè que per nadal em van regalar dues cassoletes com les teves...Ara ja sé que faré per sorprendre a l'Asun...Gràcies! sssshh, és un secret...
ala qué vicio!!! pero tú te crees que así se puede poner una a régimen??? Que se me ha puesto un culo que parece un portaviones!!!
Besos, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Per què m'he hagut de mirar això a les 12.40? Per què? Pietat, que encara em queden 3 hores per dinar!!!
Mercè t´has proposat temptar-nos a base de bé ehhhh quina delícia de recepta i a més de xocolata!!!!
I reconec que soc poc original però les teves fotos em tenen enamorada...quins recipients més bufons!!!!
Petonssss
Por aquí vayan marchando dos mini cocottes de esas tan monas, que tengo antojazo de chocolate!
Besitos.
Ho faré ho faré ho faré i m´és igual si em diuen copiona jajajaajajaj, però les teves postres m´encanten nena.
petonets
I els xurros, on són? jejeje. Quines cazuelitas. Me les apunto. Petons.
Ohhhh!!!!! i jo que em pensava que veuria una xocolata desfeta!!! (és clar que venint de tu, segur que també seria boníssima!)
Aquesta xocolata presentada en aquestes cassoletes de Le Creuset, encara queda més maca! Ja m'imagino la sorpresa de tothom en destapar-les... I l'enveja, també (no cal negar-ho)!!!!
Petons
Hola MErcè!
Quines postres mes....bones? Que dic , son una passada!!
El que si m´hi he de posar ja, es amb el brioix, que s´em resisteix d´una manera mai vista! Seguiré alguna de les teves receptes a veur si m´en surto!
Petons
Anna
Quina passada de poste, i m'ha agradat que facis servir les cassoletes, jo les tinc i encara no les he fet servir, perque les veig tant petitones..i havia pensat fer-les servir per natilles o crema catalana...i mira tambè per més cossetes..bona idea!! petonets
Núria
Publica un comentari a l'entrada