Fesols amb botifarra de perol

I com últimament vaig força de bòlit, avui us porto una recepta d'aquelles que queden en el bagul de receptes de reserva. I no perquè no sigui una recepta digna de publicar, ans el contrari! ;)
La botifarra de perol és una botifarra de carn de porc cuita típica de les comarques gironines i del Maresme. El seu nom fa referència al recipient on antigament es coïen les carns que la composen (la carn del cap, espatlla, cansalada, papada, sal, pebre negre i sang). Per aquells qui no l'hàgiu tastat, la botifarra de perol és molt gustosa i de textura melosa. I una de les formes més típiques de menjar-la és esparracada amb un plat de fesols. Un plat senzill i de-li-ciós! ;)

Botifarra de perol


Aquest plat era típic menjar-lo després de la matança del porc cap allí mitjans de Novembre. És a dir, és més aviat un plat d'hivern o d'inici de primavera, quan encara fa fred.


Botifarra de perol


Ingredients: (per a 4 persones)
  • 4 botifarres de perol
  • 600 g de fesols secs
  • sal
  • oli d'oliva
Preparació:

Primer de tot, es remullen els fesols en aigua abundant durant un mínim de 8 hores.
Es posa a bullir una olla amb aigua.
Quan arrenqui el bull, s'hi tiren els fesols escorreguts i un pols de sal.
Es deixen coure durant 15-20 minuts.
Mentrestant, en una paella amb un raig d'oli o una culleradeta de llard de porc, es passen les botifarres de perol fins que quedin rosses de cada banda.
Se'ls fa un tall de dalt a baix per a què s'esparrequi.
Per a muntar el plat, es posa un llit de fesols i al damunt la botifarra esparracada, i s'amaneix amb un raig d'oli.

Bon profit!

32 comentaris:

Gemma ha dit...

Un plat molt de casa nostra, d'aquells que estan als receptaris de totes les cases. M'imagino que a Irvine deu ser impossible trobar botifarra de perol, oi? :)

Sonia ha dit...

Mare meva, la missatgeria a casa teva deu arribar cada dia...si és com si estiguessis a casa!!! una butifarra del perol....

Una abraçada,

Anònim ha dit...

Mercè, és com si veies les botifarres bullin dins el perol quan a casa els meus pares matavem el poc, i el meu pare les treia fumejant ja cuites. Jo era petita, o no tant, i a casa aquell dia era una gran festa, un dia de reunió familiar, encara que de molta i feina. Per cert, això ho deuries menjar a Girona, no? A Estats Units en trobes?
Una forta abraçada i bon cap de setmana!

Maria ha dit...

Nena, això els hi has de fer menjar als americanus, perquè vegin de que ens alimentem i de que ens ve el bon humor, que tot plegat dona moooolta energia.
Petonets..

dolorss ha dit...

I amb una mica d'allioli? bonissim!!!!

la gemmota ha dit...

Mercè,
fas bé de tirar de receptes guardades, perquè aquest plat fa molt bona cara. Fa poc vaig menjar fesols de Santa Pau, i estan deliciosos!
Fins aviat!

PD.Ah! si pots m'expliques quina diferència hi ha entre els muffins i les magdalenes...

Paula ha dit...

con este frio que hace de nuevo apetecen estos platos de cuchara ;)

Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

xisca ha dit...

Mare meva Mercè , com t'ho fas per a trobar totes aquestes a Irvine??? Això sol ja té molt mèrit.

Jo som de les que no he provat la botifarra i que he descobert el que vol dir esparregat... Saps que jo som una admiradora fervent dels fesols , m'encanten . És la meva llegum preferida.

M'ha agradat molt també que ens hagis contat el seu origen i quan es solia menjar , ben segur que era així perquè era quan la botifara era més bona i els fesols també.

Una abraçada

Carmen ha dit...

Mira, feia temps que no ho preparava, però crec que aquest cap de setmana ho faré, m'han entrat unes ganes d'aquest plat ....Gràcies maca. Petonets

dolçosdesdecasa ha dit...

Això si que és un plat reconfortant! jo que vinc de pagès, era un plat que es menjava sovint, entrava dins els menús setmanals!, ara de tant en tant, però encara ve de gust!
Prtó i bon cap de setmana!

Xavier ha dit...

Nina, m'has descobert aquesta botifarra que no la coneixia. Me n'agradaria fer-me una llista de totes... fora bromes! Quin plaer de plat!

PILAR ha dit...

Un dels nostres plats preferits, per la seva sencillesa i per lo bo que està. Els fesols sont taaaaant bons! Jo també estic intrigada sobre si als USA hi ha botifarra de perol....
Petons!

Núria ha dit...

Mercè un plat senzill però boníssim...un dia d'aquets cau...com que encare no fa calor...
petons

ARA ha dit...

Si es q les coses de tota la vida sempre son bones i la botifarra amb seques, sigui la varietat que sigui es un plat bonissim.

petonets guapa

Ara

BuenasMigas. ha dit...

Un plat clàssic i meravellós, amb raó és el més emblemàtic de la nostra gastronomia.

Un petó, Mercè.

Unknown ha dit...

El plat preferit del Martin!!! Encara em queden al congelador,d'aquí no res tenim el nostre aniversari i les reservo per aquell día, segur que el faig feliç. Mil petonets guapa

Lourdes ha dit...

¡¡Me encanta la butifarra!!.. Pero nunca la he comido con frijoles... que por cierto.. en mi pueblo esos frijoles con ojo marrón ó negro los llaman carillas.
Me lo voy a apuntar como plato típico catalán.
Besotes.

Quo ha dit...

Pues yo como Lourdes, me lo apunto, que en casa no somos mucho de frijoles y así vamos metiéndolos en menú... eso sí, a ver donde encuentro yo una butifarra de esas tan buenas.... jeje
Besos

lourdes ha dit...

Hola Mercè.
Deliciosa la butifarra de perol amb FESOLS....que no es el mateix que amb SEQUES,!!!!!
El fesol, es la grana que te l'ull negre al mig..i la mongeta seque, es la de Santa Pau o del Ganxet...
una abraçada des de Girona
Lourdes

josep ha dit...

Suposem que la botifarra deu ser de casa. En mig de tanta recepta innovadora, va bé trobar de tant en tant aquestes meravelles tan tradicionals.
Una abraçada

Fem un mos ha dit...

Una bona botifarra de perol amb uns fesols, una llesca de pa de pagès i all i oli, ja et menges el mon.
Petons

Mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Un plat realment exquisit.
Ací també fem botifarres de perol,encara que les diem botifarra de carn o negrét,perque se li posa mes sang i queda mes negra.
Encara que l'estrella de les botifarres d'Ontinyent es la de seva,molt apreciada en tota la contornada,i que ha aconseguit fa poc la denominació de Marca de Calitat dins dels anomenats "Embotits d'Ontinyent".

Alfons ha dit...

tu ho has dit: deliciós!!... i que bona la butifarra de perol...
Una abraçada

Alfons ha dit...

Ah per cert !!... els gotets pels que preguntaves... jo els vaig trobar a la botiga "gadgets cuina" de barcelona
Bon cap de setmana

mercè ha dit...

CLAR I CATALÀ,FESOLS I BOTIFARRA DE PEROL...i ara m'expliques com t'ho fas per trobar-ho als EEUU?...Es una meravella veure els teus plats típicament catalans tant complets i saber que ets entre hogdogs i maionesa...A reveure mercè!

MaryLou ha dit...

I tant que es un plat boníssim!!! molt nostrat i sempre bé de gust!!
Petonets

ANNAFS ha dit...

Molt bo! Nosaltres encara matem el porc, però no sé si aquesta butifarra és igual que la que fem nosaltres.
Auí en diem butifarra blanca o de parracs, i es fa bullir al perol o caldera, però una part del tall que s' hi posa ja ha bullit abans al perol. Sigui com sigui, aquest és un bon plat!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)

Malauradament, aquí no trobo botifarres de perol. ;) Així que aquest plat encara ve de les vacances de Nadal. :p

La Gemmota, ja t'he contestat al teu blog. ;)

Lourdes, tota la raó!

Petons a tots/es!!

maragda ha dit...

És un dels meus plats preferits! i si els fesols són del ganxet: glòria divina. Mira les coses que es perden els americans, i clar, després passa el que passa, que volen fuets... :(
Petons guapa!

Unknown ha dit...

Bones!!! A l'Empordà en diem mongets, no pas fesols, però de totes maneres......butifarra de perol...mmmmm....cuita sobre una bona brasa!!! Se'm fa la boca aigua només de penssar-hi. He descobert el teu blog i m'ha encantat, ja tinc un llarg etc.. per anar provant!!! Salut

Mercè ha dit...

Mar, benvinguda i gràcies! :) Sí, nosaltres a vegades també en diem mongets. La botifarra de perol és deliciosa, oi? :)

xapas ha dit...

Hola a tots¡¡ obro el foc i sense ductes fare "buti" de perol del Girones, amb mongets del meu hort, que fan una pinta "extraaaaa" jejeje, es una recepta sencilla ... sols tinguis una bona materia prima.. i a disfrutar¡¡¡