Galette de poma i caqui
Imagino que per això m'agrada anar al mercat. Allí sí que es noten els canvis d'estació amb els canvis de fruita. :) I crec que encara no us havia presentat mai una recepta amb caquis!!
A més a més, amb aquesta recepta també us presento una nova pasta: la pasta sucrée, que encara no havia fet! Una pasta que s'assembla bastant a la pasta brisa. I amb aquesta combinació ens ha encantat!!! La recepta de la pasta sucrée l'he treta del famós llibre "Cuinar per ser feliç" de la Carme Ruscalleda.
La galette és una recepta francesa, i segurament la que us soni més és la Galette des Rois, que va tapada. Però una altra forma més senzilla i que es fa molt és sense la "tapa" del damunt. A més a més, admet moltes variants tant dolces com salades! Així doncs una recepta fàcil, ràpida i deliciosa!! :p
Ingredients: (per a 3 galettes d'uns 10 cm de diàmetre)
- Per a la pasta sucrée:
- 130 g de farina
- 50 g de mantega a temperatura ambient
- 50 g de sucre glaç
- 2 rovells d'ou a temperatura ambient
- 1 ou per pintar
- 2 pomes
- 2 caquis
- 3 cullerades de suc de llimona
- 10 g de farina de blat de moro (tipus Maizena)
- 25 g de sucre
- canyella en pols
- Per a la pasta sucrée:
És millor fer-la el dia abans.
Al damunt de la superfície de treball, s'hi col·loca la farina tamisada i es barreja amb la mantega (amb textura pomada). Es treballa refregant entre les mans els dos ingredients. I veureu que queden com grumolls de serradures humides.
S'hi incorpora el sucre i els rovells, i es barreja tot.
Aquesta massa no s'ha de treballar molt, simplement unir els ingredients fins obtenir una massa homogènia.
S'embolica amb paper film i es deixa reposar a la nevera tota la nit.
El dia següent, al damunt de paper de forn prèviament untat, s'estira amb l'ajuda del corró deixant-la d'un gruix de 0.5 cm aproximadament.
Es tallen cercles de 12 cm de diàmetre, i es reserven.
- Per al farcit:
Es pelen les pomes i els caquis, i es tallen a quadradets.
En un cassó, es couen les pomes i els caquis amb la meitat del sucre i el suc de llimona a foc mig-baix, fins que quedin tendres.
Es retira del foc i es deixa refredar a temperatura ambient.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Es col·loca el farcit al centre de cada cercle de pasta sucrée, i es tomben 2cm de tot volt cap al centre tot formant els plecs. Es pinta amb un ou batut i s'empolsima tot el voltant amb el sucre restant. S'empolsima el farcit amb canyella en pols.
S'enfornen durant uns 15-20 minuts fins que siguin rosses.
Bon profit!
28 comentaris:
Qué maca i que bona! faré la pasta sucree, segur que ens agradarà, al meu marit li agrade molt els caquis, peró a mí no gaire, el que fas servir es el persimon no? aquest encara m'agrada una mica més. Jo no puc amb el fred, i aixó que es sec, et tapes i ja està, la qüestió es queixar-se,jaja, trovo a faltar l'humitat de Barna, la olor del mar.... no queda res pel Nadal. Un petó ben gran
aquest finde ha començat el fred a barcelona i ja es trobava a faltar! així que t'entenc perfectament. El meu marit estaria encantat amb les temperatures de california!
Per cert, la galette l'ha trobo perfecta. I la pasta sucree es la primera vegada que la veig, quines altres aplicacions té?
pt!
Eva
Es veu molt apetitosa!!! la combinació de poma i caqui ja l'he probat i ens va agradar molt.
Aquesta pasta sucree no la coneixia, tot i que tinc el llibre de la Ruscalleda, i l'he fullejat un munt de vegades... quin cap el meu! :-)
Petonets
M'encanta el tall que tenen els caquis, tenen un dibuix preciós, oi?
Jo crec que també trobaria a faltar el canvi d'estacions... Ara aquí passem de l'estiu a l'hivern en un dia, sembla com si les estacions de tardor o primavera hagin desaparegut...
M'apunto la pasta sucree, jo tampoc l'he provat mai ;)
Com diuen l Eva i la Gemmma, aquí ens ha arribat el fred de cop. Per la castanyada anavem amb maniga curta i avui ja ens hem de possar els abrics. Jo tampoc coneixia la pasta sucrée però la provaré perque veien aquests magnifics resultats donen moltes ganes. Com sempre t´ha quedat per lleparse els dits.
Petons!
Doncs no soc gaire amant dels pastissos amb fruita, pero haig de dir que t'ha quedat molt mono tot plegat.
Felicitats guapa.
Ara.
Què bona i original galeta! els caquis no són massa de la meva devoció, però han de donar un toc melós ben bo! Ahir vaig anar a veure la película Julie&Julia, vaig pensar molt amb tu!!!! bé, amb totes les blocaires!
petó
Ohhh, per favor, quina tendresa!!I quin facrit més increible!!
Nena, aquestes delícies a aquestes hores del migdia, ummmm!!
Petonets maca!
Vanesuky.
Bona tarda Mercé,
Estic d'acord amb tots! quina pinta que té aquesta Galette! Me l'apunto per si algún dia puc fer-la!
Petonets!
Crec que m' agradaria que la temperatura sigués constant a Catalunya. Els hiverns són molt llargs i fresds i al final cansa... però també m' agrada que hi hagi canvis d' estacions...
Els caquis m' agraden molt i amb aquesta pasta sucree, mmm Que bo!
QUE BONAAAAAAAA!!!
la tinc que fer aquesta galette!
petonets
Caram , quina galette !!!
Bo no ho se , pero de maco molt.
una abrasada
Jo estaria encantada amb la temperatura de California, aqui ha començat el fred aquest cap de setmana i no m'agrada gens.
No conéixia la pasta sucree, però segur que la faré un dia d'aquest!!!!
El caqui n m'agrada gaire però t'ha quedat molt bé!!!!
Ptnts
Las galettes me parecen una ricura, tan versátiles tanto las saladas como las dulces, son una perdición, me pasa igual que con los quiche. Te quedo espléndida, las fotos lo dicen todo, magnifica.
Besotes.
Bona nit Mercé.
No puc passar per ací a estes hores... és una temptació.Que galette mes bona i que fina queda!.M'encanten els postres de fruites.T'ha quedat perfecta,tan acassoladeta...
Besets.
Hola, Mercè!
No he fet mai la pasta sucrée, i ha de ser ben bona menjada amb fruita.
Els caquis m'encanten! La setmana passada me'n vaig menjar 15 jo soleta! I és que el meu germà en va collir de l'hort i me'n va portar una caixa. I a casa no els agrada a ningú! A mi m'agraden ben madurs. Per això penso que devien ser més aviat verds els que vas utilitzar, per poder-los tallar a trossets, oi? I no són aspres quan te'ls menges?
Un petó
Mercé; Referent al temps, quànt plego de treballar, acostumo a passar pel passeig del lloc on vic -Badalona- i per la vigília de Tot Sants vaig veure gent que s'estava banyant, encara que jo portava una jaqueta posada... no ho sé si van fer la "castanyada" a la platja¡.
Referent a la galette veig que és un "tot terreny", doncs es pot preparar tant dolç com salat, i el contrast poma caqui :) bé no?. Que vaigi de gust Mercé¡¡ Josepb.
Ummm nena aquesta galette no duraria ni mig minut en la meva presència, amb lo que m´agraden les fruites amb els pastissos...t´ha quedat magnífica!!! petonets
Quin aspecte més deliciós.
La combinació de poma i palosanto ha d’estar molt bona, i la massa que ens mostres... s’haurà de fer, oi que si?
Petons
Hola Mercè, hola guapa,
Ara sí que sí que ja estàs al llistat del blocs que visito...Quina pinta que fa aquesta galette. Què bona la poma i caqui en aquesta pasta sucree, no he tastat res semblant i em ve molt de gust!
Gràcies per compartir aquest descobriment ;)
Petonets,
Marina
M´encantaria fer una visita per allà, però jo t´he de dir que sóc dona de ferd i si pot ser de molt fred, tinc sempre ganes de que arribi i mai trobo a faltar la calor ni l´estiu, serà qeu per la meva feina sempre pasa semse pena ni glòria.
Aquests caquis son Persimon oi? a l´hort tenim un " palosanto" que enguany n´ha degut fer una tonelada , mare de Deu, l´hort és una alfombra de caquis xafats i no en mengem mes de tres , una llàstima.
Be reina, suposo que vindràs per festes, espero que faci molt fred quan ho facis i no dubtis en fer un truc a veure si ens podem veure.
molts petons
mai
Saps que mai he provat els caquis? quin bonic tall que tenen, no? No l'havia vist mai...
Nena, aquí fa un fred ja d'hivern!!! Encara que diuen que demà al ser St. Martí ve un "estiuet"...no sé jo...
Petunets,
Eva.
Molt bona aquesta galette per continuar amb els productes de temporada!.
Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!!
Aquesta base de pasta sucrée us la recomano moltíssim!!! És deliciosa!!
Elvira, caqui en anglès es diu persimmon, la varietat aquesta crec que es diu Fuyu.
Eva, doncs la Ruscalleda la fa servir com a base d'un pastís. Jo crec que es pot fer servir en moltes receptes dolces per substituir la pasta brisa.
Margarida, aquí aquesta varietat Fuyu la venen força verda. De fet, els vaig deixar madurar durant una setmana! Però sí, encara eren durs, però van quedar ben cuits i dolços, perquè ja et dic que jo no els podria menjar! ;)
Marina, gràcies pel teu comentari i benvinguda a la meva cuina! :)
Mai, tal com li he dit a l'Elvira, aquí els caquis tots són persimmons, i a aquesta varietat li diuen Fuyu.
Petons a tots/es!!
Encantada de conèixer esta nova massa, no la coneixia.
Jo estic farta que encara no fa fred fred, i a mi és que m'encanta el temps gelat :)
Aquest Cuinar per ser feliç l'has espremut fins la sacietat XDDD
Hola Mercè!
Avui he fet aquest super postre per uns convidats que teniem a casa. BONÍSSIM!!!
L'únic que a mi no m'ha quedat tan boniques com a tu...la massa s'ha estovat molt al treballar-la i li faltava consistència, crec que la pròxima vegada, un cop tingui els cercles fets, els tornaré a posar a la nevera perquè agafin consisència i així poder-los treballar millor. Però el gust, que és el important era espectacular!
Moltes gràcies per aquestes super receptes!
Eulàlia
Hola Eulàlia!
Me n'alegro que us hagi agradat!!
La propera vegada que la facis, pots col·locar els trossos de poma menys cuits a tot volt per tal que ajudin a què la massa es mantingui una mica cap amunt. ;)
Posar-les a la nevera una estona abans d'enfornar-les també t'ajudarà a què es desfacin menys.
Fantàstic!
Publica un comentari a l'entrada