Ho he comentat en nombroses vegades, i sé que no sóc la única que opina així... però el blog m'ha portat moltes coses bones. Una d'elles ha estat conèixer una comunitat blocaire molt maca i amb alguns d'ells arribar a trenar una amistat com la que mantinc amb els amics de tota la vida. I tot això, ha conduït que la relació no fos només virtual. Durant aquest any, després de la meva tornada, m'han ajudat molt... sobretot les Cooking challenge. I no, avui no és dia de repte, però aprofito per agrair-los-hi públicament amb aquesta deliciosa coca que em va ensenyar una d'elles, l'Elvira de Los cerezos en flor.

Com la convocatòria de Memòries d'una cuinera segueix vigent també hi aporto aquesta fantàstica coca.Ingredients:

Nit de Sant Joan. Nit de Revetlla.

En una celebració com la d'avui, a taula no hi pot faltar la tradicional coca de Sant Joan. Aquest any he preparat una coca pel sopar al carrer que fem entre els veïns i a més, un parell d'individuals per fer-la un xic diferent i aportar quelcom diferent a la convocatòria d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que aquest mes està dedicat a les coques de Sant Joan.

Bona revetlla a tots i felicitats als Joans i Joanes!

En un bol, es desfà (amb les mans) el llevat premsat amb la llet tèbia. Es deixa reposar 10 minuts.
S'hi afegeix la farina i s'amassa fins que la massa sigui homogènia i elàstica (uns 30 minuts).

Es tapa la massa amb un drap de cuina i es deixa a uns 25ºC en un lloc sense corrents d'aire (per exemple, dins el forn). I es deixa llevar fins que dobli el seu volum (1 horeta).

En un bol (o a la màquina d'amassar) es barregen tots els ingredients: la farina, la llet, el sucre, l'ou, la mantega, la ratlladura de llimona, la mantega, l'essència d'aigua de taronger, i un polsim de sal. S'amassa fins que quedi una massa homogènia.
S'hi afegeix la primera massa i es treballa de nou. (En total, s'amassa uns 30 minuts).
Quan la massa sigui homogènia, si veiéssiu que la massa se us enganxa a les mans, llavors cal afegir-hi una mica de farina.
Es deixa reposar la massa uns 15 minuts.
Passat el temps, s'aixafa la massa amb les mans per tal de treure'n l'aire, i s'aplana amb el corró deixant-la amb un gruix d'1-1.5cm i amb forma ovalada.
Llavors, es deixa llevar fins que dobli el seu volum dins un lloc aïllat de corrents d'aire i a temperatura ambient. (1 horeta).
Quan ja ha doblat el volum, es pinta amb ou batut, i es decora amb la fruita confitada, els pinyons, la crema pastissera i el sucre.
Es cou al forn, prèviament escalfat, a 190ºC fins que sigui rossa (uns 15-20 minuts).
Quan ja està cuita, es retira del forn i es deixa refredar a temperatura ambient.
I si ho desitgeu, un cop freda la podeu partir per la meitat i farcir-la del que vulgueu.

Bon profit!

Potser els que em llegiu habitualment penseu... sempre té ganes de cuinar? No se'n cansa mai?

Aquest cap de setmana m'havia compromès a preparar les postres pel dinar del diumenge. La meva planificació incloïa preparar aquest pastís el dissabte a la tarda-vespre per acabar-ne la decoració diumenge al matí ben aviat, fer la sessió de fotos i llestos. Doncs bé, entre una cosa i altra, quan me'n vaig adonar ja eren les 10 de la nit del dissabte i el més calent a l'aigüera. Cansada i sense ganes de preparar cap pastís. M'hi vaig posar amb el sentiment de penediment a la consciència... pensant que més que un pastís sortiria qualsevol altra cosa. I encara no tenia ben clar com fer-lo (la combinació albercoc-xocolata sí; ja la tenia pensada del dia abans). Així doncs que vaig començar fent la massa del pa de pessic de xocolata. Una recepta que fa molt temps que faig, em sé de memòria i d'aquelles que no falla mai. I a mesura que vaig anar fent, vaig anar-lo ideant. Al final, la presentació va sortir molt millor del que esperava i sobretot, que tothom qui el va tastar, grans i petits, el van trobar deliciós! :p

Deu ser que s'apropen vacances i necessito desconnectar... ;)

S'afegeix les farines tamisades i el cacau en pols. I es barreja amb compte per tal de no desmuntar els ous.

Es divideix la massa en dues parts iguals i s'aboquen cadascuna dins un cèrcol quadrat de 20 cm per banda col·locat al damunt del Silpat o paper de forn i es reparteix uniformement.

En un cassó, s'hi barreja l'albercoc tallat a trossets petits juntament amb la meitat del sucre, les gotes de llimona i l'aigua mineral.

S'escalfa a foc mig-alt fins que el sucre s'hagi dissolt i es formi un almívar amb un lleuger color ataronjat dels albercocs. Es separa aquest almívar i es reserva.

Els albercocs es continuen coent al foc mig-baix i s'hi afegeix la resta del sucre fins que s'acabin de coure uns 15-20 minuts més.

Amb l'ajuda del túrmix es trituren fins obtenir una textura puré i s'hi afegeix la gelatina prèviament hidratada en aigua freda durant 5 minuts.

En un cassó, s'escalfa la nata líquida fins que bulli.

S'aboca la nata bullent al damunt de la xocolata trossejada i es deixa reposar un parell de minuts abans de remenar la mescla amb l'ajuda d'una espàtula.

Si es desitja, es pot utilitzar el túrmix procurant no introduir aire a la mescla per tal d'obtenir una barreja ben brillant.

Per altra banda, es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a la mescla de la xocolata i la nata tot remenant amb suavitat.

Es col·loca la base de pa de pessic pintada amb xocolata a la base del pastís dins un cèrcol de 20 x 20cm.

S'empapa el pa de pessic amb la meitat de l'almívar d'albercoc.

Al damunt, s'hi aboca la gelatina d'albercoc i es deixa quallar 30 minuts dins el congelador.

A continuació, es col·loca la segona capa de pa de pessic i s'humiteja amb la resta de l'almívar.

Finalment, s'aboca la mousse de xocolata al damunt i es reserva a la nevera un mínim de 2 hores. (Jo el vaig deixar tota la nit a la nevera).

Just abans de servir, es desemmotlla, es retallen les vores amb un ganivet gran i lleugerament calent perquè quedin les capes a la vista i es decora al gust amb uns trossets d'albercoc, unes fulles de menta i unes cintes de xocolata.

Bon profit!

La primera foto està inspirada en el fantàstic llibre de Hélène Dujardin Plate to pixel.

Primer de tot, cal esprémer les taronges per extreure'n el seu suc.

A continuació, es prepara un ram de farigola llimonera i menta i es submergeix dins el suc de taronja.

Es talla la fruita a trossets i s'amaneix amb un xic de vinagre de moscatell que ajuda a realçar el gust de la fruita i una mica de sucre al gust.

Es deixa macerar unes hores i ja està a punt de servir. Si us agrada fresqueta la podeu reservar a la nevera. (Jo la prefereixo a temperatura ambient ja que així la fruita és més gustosa).

Bon profit!

Els que em seguiu de fa temps, sabeu que m'agrada experimentar a la cuina. I des que una colla de blocaires vam visitar el Mas Alba, que em voltava pel cap la idea de provar de fer formatge fresc a partir de llet i iogurt tal com ens va explicar en Martí.

Aprofitant el concurs de Lazy blog, vaig fer servir una de les receptes de Pakus, la de la "tarta de queso" per inspirar-me aquest pastís de formatge amb cireres i maduixes presentat en gotets fent servir el formatge fresc. Aquest pastís ens ha agradat moltíssim! L'acidesa del iogurt en el formatge el fa molt més refrescant i combina perfectament amb la fruita fresca. Un pastís de formatge molt lleuger.

En una olla, s'hi barreja la llet fresca juntament amb el iogurt.

S'escalfa fins que la mescla arribi a 29ºC, es retira del foc i s'hi afegeix el quall.

Es deixa en repòs absolut durant un parell d'hores fins que hagi quallat. Passat aquest temps, es passa a la nevera amb cura de no remoure'l massa i es deixa fins l'endemà.

El dia següent, es col·loca el quall dins un drap de cotó i es col·loca dins un colador suspès en un recipient més gran i es deixa 24-48 hores dins la nevera perquè tregui el xerigot.

Primer de tot, s'afegeixen 4 cullerades de sucre (o la quantitat que desitgeu) al formatge fresc i es barreja.

A la base dels gots, s'hi col·loca una capa de streusel de xocolata.

Al damunt, una capa de formatge fresc i al cim, la fruita fresca tallada.

Bon profit!

A casa, no som gens de merengues, i pel meu gust les trobo excessivament dolces. Però haig de confessar que així de mida petita, farcides amb la crema pastissera i trossets de fruita del temps em van agradar bastant!

El Mas Molla és una masia del segle XVIII situada a Calonge (al Baix Empordà) on la Maria, en Lluís i les seves tres filles es dediquen al cultiu ecològic i a l'elaboració del vi. Quan arriba aquesta època de l'any, podem trobar la seva fruita als mercats de Palamós i Calonge. Però el millor és poder fer una visita setmanal al mas, passejar entre els fruiters enmig de la vall de la riera del Tinar i respirar aquella tranquil·litat, i acabar omplint el cabàs amb la fruita per tota la setmana. Poder gaudir d'aquesta fruita és un privilegi.

Els invents del segle XXI encara no ens han permès transmetre olors a través de la xarxa, però si les fotos que us presento avui us permetessin olorar aquests albercocs, crec que us haurien seduït ràpidament a tots. ;)

Cada vegada vivim i sentim de més gent que pateix malalties com el càncer. Evidentment, que davant aquestes malalties hi ha múltiples factors que hi influeixen, però un de molt important, crec, és l'alimentació. És clar, quan anem al mercat volem les cireres més vermelles, els préssecs més macos o les taronges més lluents, o menjar maduixes fora de temporada, etc. Tot això ha comportat que els grans productors se les hagin empescat per aconseguir tots aquests desitjos, però el que no ens adonem és que tots aquests productes es van acumulant al cos i al final tenen una repercussió en la nostra salut.

Ja ho he comentat altres vegades, a casa tenim el luxe de gaudir de molta fruita i verdura dels horts de la família i coneguts. I aquests préssecs que veieu a la foto, són els primers préssecs de la temporada. Acabats de collir. Feien una flaire taaaan bona. Dos d'ells van acabar en forma de coca. Una coca de iogurt. Senzilla, però deliciosa. ;)

Es pelen els préssecs i un es llesca a làmines ben fines i l'altre, es talla a daus petits.

En una paella a foc baix, s'hi desfan 2 nous de mantega juntament amb 2 cullerades grans de sucre.

S'hi afegeix el préssec: les làmines es deixen coure 1 minut per cada banda, i els daus es deixen coure fins que siguin tous i es reserven.

S'unta un motlle de corona amb una mica de mantega, i es col·loquen les làmines de préssec encavalcades unes amb les altres.

En un bol, s'hi barregen el iogurt, l'oli, els sucres i els ous, fins obtenir una pasta ben fina.

A continuació, s'hi afegeix la farina i l'impulsor tamisats, i finalment la sal i la vainilla en pols.

S'incorporen els daus de préssec i es barregen fins que quedin ben distribuïts.

S'aboca la preparació al damunt de les làmines de préssec i s'enforna uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net) a 180ºC dins el forn prèviament escalfat.

Bon profit!