Calamars a la romana
A casa meva, hem tingut la sort de tenir una mare que ens ha cuidat i ens cuida molt bé, i cuina uns plats impressionants!! :) Amb aquest post, no estic fent justícia, perquè aquesta recepta és un simple entrant. Però us podria fer una llista infinita de les relíquies que va cuinar durant aquests dies de Nadal: pollastre rostit, ànec amb peres, canelons, vedella amb bolets, cloïsses a la marinera, fideuà, cargols a la llauna, escudella i carn d'olla, i un llarg etcètera.
Així que us presento un plat molt típic, però del que no n'he vist gaires, per no dir cap, receptes als blogs culinaris.
La recepta és de la meva mare, i els calamars també són cuinats seus.
Ingredients:
La recepta és de la meva mare, i els calamars també són cuinats seus.
Ingredients:
- calamars
- farina
- ou
- aigua amb gas (o cervesa)
- oli
- sal
- (colorant si voleu que us quedin ben grocs)
Preparació:
Es netegen els calamars ben nets (girant-los de dins cap a fora) i es tallen a rodelles.
S'eixuguen amb paper de cuina, es salen i es passen per la farina.
Amb l'ou batut, la farina i l'aigua amb gas (o la cervesa) es fa una pasta (ni molt espessa ni molt líquida).
Es passen els calamars enfarinats per la pasta i es fregeixen en una paella amb l'oli ben calent. (Aneu amb compte que fan molts esquitxos i l'oli roent fa unes cremades considerables).
Bon profit!
Es netegen els calamars ben nets (girant-los de dins cap a fora) i es tallen a rodelles.
S'eixuguen amb paper de cuina, es salen i es passen per la farina.
Amb l'ou batut, la farina i l'aigua amb gas (o la cervesa) es fa una pasta (ni molt espessa ni molt líquida).
Es passen els calamars enfarinats per la pasta i es fregeixen en una paella amb l'oli ben calent. (Aneu amb compte que fan molts esquitxos i l'oli roent fa unes cremades considerables).
Bon profit!
 Amb aquest po...){kind=link}
15 comentaris:
Calamars a la romana! no em cansaria mai de menjar-ne, així és com els ha fet sempre la meva mare, que bons!
Petons
Carme
Els calamars a la romana no m'han agradat mai... ni de petita, quan en teoria tothom diu que és el menjar preferit dels nenes (als restaurants, sempre formen part del menú infantil, oi?). En el fons, crec que no m'agraden perquè no n'he tastat mai de fets a casa, de forma casolana i sense que agafin gaire oli de fregit.
Els teus tenen la pinta de no haver quedat gens oliosos i en canvi siguin cruixents i cuits al punt.
Ahir a la nit en vaig fer però em faltva la cerveça!! Ho torno a probar!
Gràcies!!
Doncs a mi m'encanten, i fa molt que no en menjo dels bons!
Un calamars a la romana cassolans...han d'estar bonísssims!! ami no m'agraden els comprats perque tenen massa arrebossat, però aquests de la teva mare semblant fantàstics...
Núria
Petons
Mi hijo es un gran experto en estos calamares. Es experto en....comérselos.ja,ja.ja.
Un abrazo,
María José.
Calamars!! no es fàcil que et quedin bé. La gent diuen calamanrs a la romana oooohhh oooohhhh però jo de bons sempre no els i trobo. De fer calamars amb aquesta pinta no es fàcil.
Recordss
A mi m'agraden moltíssim però fa molt termps que no en faig perquè la pasta em queda massa gruixuda i no em queden bé. És difícil trobar el punt exacte, eh?.
Amb cervesa no ho he provat mai, es nota el gust?.
Fins aviat
Els calamars a la romana son el "calamars de festa Major", un bon plat, calentets, amb un bon vermout, ummmm, ja salibo.
Felicita a la teva mare, que les mares posem un ingredient especial als nostres plats i es el carinyo!!!
Em quedo amb la cervessa per la massa. Que bona i que bons els calamars, no es pot parar de menjar.
Salut!!!!
Qué bons uns calamars a la romana cassolans! Han quedat perfectes.
pt!
Carme, són molt bons! I a més a més, a la meva mare encara li surten més rebons!! ;) Petons!
Gemma, això és perquè no has provat els de la meva mare! ;) Segur que t'agradarien perquè no li queden gens oliosos. Cruixents...mmm!! Boníssims!
Ivana, a casa tan ho hem provat amb aigua amb gas com amb cervesa. I de les dues maneres surt bé.
Mar, doncs ja saps... a fer-los! ;)
Núria, a mi no m'agraden ni els comprats ni els dels restaurants. Però tant els de la meva mare com els de la meva tia, són boníssims!!
Petons!
María José, jajaja... deberías enseñarle cómo hacerlos! ;) Petons!
Anna, a mi tampoc m'agraden qualssevol calamars! ;) El gust de cervesa no s'hi nota.
Glòria, costen que surtin bé. Jo aquí n'he fet alguna vegada, però és que com els de la meva mare... enlloc!! ;) Una abraçada!
Dolors, gràcies per les felicitacions (de part de ma mare). Oi tant! Un entrant perfecte! :)
Olles, que bons que són, eh?
Eva, gràcies. Li transmetré a la meva mare totes les vostres felicitacions! :) Petons!
mercè, tens una mare que no té preu! a casa meva, la mare també els ha fet sempre així, els calamars, amb la pasta feta amb ou, farina i ells hi posava sifò, que també porta gas. estic d'acrod que estan boníssims.
les mares són les nostres majors mestres...jo sempre aprenc molt d'ella i continuament li demano consell. Quins calamars!!
Manel, tota la raó! Sort en tenim d'elles! :)
Anna, les mares ho són tot!! ;) Si, jo també li pregunto molt sempre! :)
Publica un comentari a l'entrada