Risotto d'espàrrecs i xampinyons

Avui faré una mica la competència al rei dels arrossos: a en Manel de Cuinar és generós. :p I dic que li faré la competència doncs perquè una de les seves especialitats són els arrossos de totes menes. I sinó, comproveu el seu blog! I a més a més, aquesta recepta m'aventuro a pronosticar que serà una de les que faran al curs de risottos del Club Social Caprabo d'avui. (Una que té contactes ;)).
Bé, la recepta original és risotto d'espàrrecs i parmesà. Però nosaltres hi hem afegit els xampinyons que corrien per la nevera. I ha quedat boníssim!! (Els plats ben escurats! ;))


Ingredients: (per a 4 persones)
  • 1/2 ceba
  • 1 manat d'espàrrecs verds
  • 1 got de vi blanc
  • 350 g d'arròs tipus arborio
  • 170 g de mantega (nosaltres n'hi hem posat 40 g)
  • 70 g de formatge parmesà ratllat
  • sal i oli
Preparació:

Es netegen els espàrrecs i es bullen durant 10 minuts. Es retiren i es tallen ben petits, guardant els caps per a la part final de la preparació del risotto.
En una paella fonda o en una olla, amb un raig d'oli s'hi rosseja la mitja ceba picada ben petita. I a continuació, els xampinyons també tallats ben petits.
S'afegeix l'arròs i es rosseja durant 2 minuts. A continuació s'hi afegeix el got de vi blanc. I es va remenant per evitar que s'enganxi, ja que aquest tipus d'arròs va desprenent el midó poc a poc i ajuda a què quedi lligat. Quan el vi ja s'ha evaporat, s'hi afegeix un culleró de l'aigua on hem bullit els espàrrecs. I es va remenant fins que s'ha "begut" tota l'aigua. I així anar fent fins que l'arròs estigui al punt i lleugerament caldós. Aleshores, s'hi afegeixen els caps dels espàrrecs, la mantega i el formatge parmesà. Es remena perquè tot quedi ben incorporat. Es retira del foc i es deixa reposar 5 minuts abans de servir-lo.

Bon profit!

Font: Curs de risottos Club Social Caprabo, cuiners: Francesco Bravin i Nicola Marino.

12 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

Nenaaaaaaaaa...estan tan lluny i tens contactes del que faran avui a la classe???? jajaja!!!!... M'encanten els risottos, aquest fa una pinta boníssima...no m'estranya que quedessin els plats ben escurats!!!
Petunets,
Eva.

manel ha dit...

mercè, no hi ha dret que tu sàpigues què ens explicaran aquesta tarda i nosaltre no! quina pena de periodista que sóc, si no m'assebento de res. bé, almenys l'eva i jo ja estem "al lloro".
t'agraeixo molt els elogis i pots fer-me la competència sempre que vulguis, que ja saps que a vegades jo també te la faig a tu encara que les postres no em surtin tan bé com a tu aquest risotto.
un petó

Marta ha dit...

...Que passa??? Ja saps els menús de la classe dels risottos! quina pinta! i segur que deu estar boníssim...com deia, algún dia n'apendré!
Petons

Gemma ha dit...

Tens contactes?????
Quins???? Cuenta, cuenta... ;)
Ja veurem què aprendrem aquesta tarda, si és la meitat de bo que el teu risotto ja podrem dir que serà una tarda ben aprofitada!

angels ha dit...

Mercè que oportuna, quina pinta té aquest risotto, ja t'explicarem, suposo que alguna cosa nova aprendrem, però no val que tu tant lluny sàpigues ja, ho que ens diran aquesta tarda. Petons

CocinArte ha dit...

Mercé, i tú com ho sabies???

josep ha dit...

I jo que creia que als USA no menjaven be, però es veu que hi ha un poblat on un grup d'irreductibles catalans ressisteixen i endrapen d'allò més bé. Si tinguéssiu un druida, diría que això és Asterix a Irvine.
Felicitats i una abraçada.

la vella carmanyola ha dit...

Mercè! acabo d'arribar de Barcelona i ens han fet un risotto d'esparrec i parmesa. La veritat es que amb aquest que has fet tu sembla que estessis alli, es ben igual.

També n'ha fet un de perfum de llimona i alfabrega i un altre de gambes, cloïsses al perfum de taronja i menta. A veure si demà, que ara es molt tard! l'Andreu m'ho escaneja i t'ho envio per e-mail. Ja veuras!!

Recordsssss

Maria Jose ha dit...

Ostreeeees quin arròç més bo!!!! jo també sóc una una fan d´aquest plat...ummm....i la presentació què bona...

Francesc ha dit...

A mi la textura dels "risottos" em sembla una mica estranya. És com si no estiguera l'arròs ni cuit ni melòs. Ara, el sabor que s'aconsegueix en molts d'ells és ben recomanable. Aquest teu deu ser molt bo. Salutacions

Mercè ha dit...

Jejeje... us he sorprès oi? :) Doncs sí, ja tenia totes les receptes dels tres risottos que us han fet. La mare de l'Alfred va fer el curs dilluns passat, i quan ens va enviar les receptes vaig pensar que eren les mateixes que us farien avui. :p

Eva, aquest risotto ens va agradar molt!! Ja ho veuràs! Petons!

Manel, jajaja... això no té res a veure amb el periodisme! ;) I pel que fa a la competència, a l'Alfred li va agradar tant que crec que vol seguir-te una mica els passos i convertir-se en expert de risottos. ;) Petons!

Marta, amb la classe d'avui, segur que n'has après! ;)

Gemma, jeje... crec que sí que ha estat profitosa la classe, no? ;)

Àngels, jaja... així que vaig rebre les receptes vaig pensar, els haig de deixar amb un pam de nas! ;)

Núria, la resposta més amunt! ;)

Josep, menjar bé, s'hi pot menjar. A califòrnia sobretot, tenim la sort de gaudir de molt bona fruita i verdura. La podem comprar fresca a plaça i llavors només cal seguir una bona recepta! ;) De fet, rebre aquestes receptes ens va venir com anell al dit! Dissabte vam comprar espàrrecs amb la intenció de fer-ne un risotto. I vés per on! ;) Petons!

Anna, jajaja... no cal que me les enviïs que ja les tinc!! ;) Llegeix més amunt! Exactament les mateixes! :) Gràcies de totes maneres! Una abraçada!

Maria José, prova'l i ja ho veuràs!

Francesc, a nosaltres ens agrada molt i té la virtud de què pots fer tantes receptes amb tants ingredients, tal com fa en Manel! Una abraçada!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Tinc gana de tastar-lo, els risottos m'agraden i aquest amb espàrrecs ha d'estar molt bo. Salut!!!!