Bescuit de taronja i xocolata

Hola a tots/es de nou!
Després del parèntesis nadalenc, ja torno a la rutina diària. Així que intentaré tornar a l'hàbit d'escriure sovint. Durant aquestes vacances, molta gent m'ha preguntat perquè gairebé totes les receptes són de postres o dolços. Doncs la resposta és molt senzilla: una servidora, de ben petita, va començar a trafegar per la cuina fent coques i pastissos, i sempre m'ha agradat. Tot i així, haig de comentar que cuino de tot i com hi ha gent que m'ha demanat que no només posi les receptes de les postres, a partir d'ara de tant en tant n'afegiré alguna de no tan dolça i que espero que sigui del vostre agrat.
Durant les vacances, a banda de carregar les piles, també he cuinat una mica. Així que tinc forces receptes pendents d'escriure i que mica en mica aniré posant. Així doncs, anem per feina! Aquí us deixo una recepta que vaig fer pels esmorzars, doncs una molt bona amiga d'Indonèsia em va venir a visitar uns dies. :) És molt semblant al marbré de xocolata i vainilla. Molt bo!


Ingredients:
  • 125 g de mantega a punt de pomada
  • 125 g d'oli de girasol
  • 275 g de farina
  • 250 g de sucre
  • 6 ous
  • una cullerada petita de llevat en pols (tipus Royal)
  • 75 g de xocolata negra
  • ratlladura d'una taronja
Preparació:

Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Es barreja la mantega amb el sucre fins que quedi integrat. A continuació, s'afegeixen els rovells d'ou d'un en un tot batent per tal que s'incorporin bé. S'afegeix l'oli, el llevat i la farina tamisada, barrejant-ho bé. Es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a la mescla tot remenant suaument per tal que no s'abaixin.
Es divideix la mescla en dues porcions: en una s'hi incorpora la xocolata, prèviament desfeta; i a l'altra, s'hi barreja la ratlladura de la taronja.
S'agafa un motlle de plum-cake i s'unta amb mantega. I es van fent capes de les dues masses: primer una capa de la massa amb taronja i a sobre una de xocolata i així anar fent.
Es cou al forn durant 40-50 minuts (fins que l'escuradents surti net). Es deixa refredar amb el forn apagat i la porta entreoberta i quan s'hagi refredat una mica, es retira del motlle i s'acaba de deixar refredar sobre una reixeta.

Bon profit!

19 comentaris:

Boston1955 ha dit...

Bón dia Mercé.
Quin bescuit mes bo. Quin bagage acabaras tenin amb tanta diversitat de gent que estas tractant.
A nosaltres ens va fer molta ilu coneixer.vos a tu i a la teva mare. Quan parlis amb ella digal.li. Es molt agradable quan escrius un comentari posar carona a qui es al darrera d'aquest.
Be que siguis molt feliç i ja ens anirem veien per aqui un peto molt gran i una forta abraçada. Perdona les faltes, pero jo ja soc d'una altre epoca i procuro fer-ho pero bé, soc completament autodidacta.
Tere

El cullerot Festuc ha dit...

Hola Mercè!!!! La tornada a Irvine bé? Un altre cop a la rutina, eh? Encara que després de tantes vacances ja en deuries tenir ganes!! Em va encantar coneixe't!!!! I aquest bescuit ha d'estra boníssim: la combinació taronja xocolata és un èxit sempre!!!
Petunets,
Eva.

La cuina vermella ha dit...

Va ser un plaer conèixer-te, però amb tanta gent a vegades es fa difícil mantenir una petita conversa. En fi.
Ja has tornat a casa, amb ganes de receptes i aixó és garantia de disfrutar per a tots nosaltres.
Boníssim bescuit per fantàstics esmorzar amb amigues especials. petons.

Gemma ha dit...

Benvinguda de nou!
És curiós, per la majoria de nosaltres, el retorn a la rutina d'escriure el blog implica el retorn a Catalunya, a casa... En canvi per tu és a l'inrevés, te n'has anat fins a Irvine!!!!
Espero que el viatge de tornada anés bé, sense problemes a Barajas ;)
Com tota la resta, estic encantada d'haver-te conegut, a tu i a te mare, ara quan t'escric ja sé quina cara fas...
I m'imagino que amb tantes receptes atrassades, no donarem l'abast a llegir-les totes! Per començar, aquest bescuit ha de ser boníssim, com diu l'Eva la taronja i la xocolata són una parella perfecte.
Ja estic esperant la resta de receptes, ara ja dolces i salades ;)

Eva ha dit...

Una recepta estupenda per a un esmorzar o un berenar!
pt!

Ma Petite Boulangerie

CocinArte ha dit...

Mercé, uhmmm que bó!!
Nena, quina pena no haver pogut conèixer-te. Ho sento, realment no podia anar. Pêrò ja estic gairebé recuperada. Petonets.

Gràcies
Núria

Maria Jose ha dit...

T´ha quedat preciós amb aquestes vetes, jo no les aconsegueixo fer mai bé...

Sílvia ha dit...

Carai, quina bona pinta! Gairebé en sento l'olor des d'aquí!

Tot i que jo no sóc gaire activa en la "cuinosfera", et llegeixo sempre. Em va saber greu no poder anar (un altre cop!) a la trobada... Bé, ens trobarem més endavant ;)

Glòria ha dit...

Mercè,

Bentornada a la feina, tant a la de cada dia com a la del bloc. Va ser un plaer compartir el sopar amb vosaltres i no dubtis que la propera que tornis a casa, n'organitzarem un altre, segur.

Una recepta molt temptadora per tornar a començar!.

Una abraçada

Laia ha dit...

Hola Mercè,
Maquíssim el pastís! T'has posat a la feina més ràpid que jo tot i el teu canvi de continent.
Em va agradar molt poder-te veure i saludar-te( tot i que en un primer moment em vaig quedar una mica "out" perquè no et vaig situar ) i com la majoria de nosaltres, em va saber greu no poder parlar més amb tu i la teva mare.
Ho deixem per la propera vegada i ens seguim pels blocs.
Petons

Maria ha dit...

Hola guapa, em va encantar conèixe't i posar cara amb qui et relaciones tant i tant, (perquè mira que tu ets de les que fa feina, eh!), i sobretot veure que ets ( més jove d'aspecte del que em pensava ) però amb la cara de bona persona que destilaves amb els teus comentaris. I la teva mare,igual de guapa i amb una carona de satisfeta per la nena.. que no se la podia amagar.
T'envio des d'aquí molts petons i una abraçada i fins la propera personal, que virtual ja ens trobarem per la xarxa..
Ah, un magnífic bescuit. També el portaré a la feina algun dia...

Anna ha dit...

quin dibuix més xulo que deixa la xoco. Me l'apunto!
Bona reentré!!!

manel ha dit...

veig que has aterrat bé però em vaig descuidar de preguntar-te una cosa: quantes tones de menjar d'aquí t'has endut aquesta vegada?
un petó.

Mercè ha dit...

Hola Tere! A nosaltres també ens va agradar molt poder-vos conèixer a tu i al Joan, i a tota la colla! :) Fet, ja li diré. :) Una abraçada i petons per vosaltres també! :)

Eva!! La tornada molt bé. Sense problemes. No hi ha res com viatjar amb els suïssos! ;) El tema del temps el porten moooolt controlat i a la màxima precisió! Mai van amb retard (o almenys no m'ha passat mai de moment) i sempre arriben a l'hora! Molt eficients! A mi també em va agradar molt poder-te posar cara!!
El bescuit amb la taronja i la xocolata és molt bo i molt fi de gust. Petons!

Parelleta vermella! Un plaer per a nosaltres també! :) Això sempre passa, quan hi ha molta gent és difícil poder parlar amb tothom. A la propera serà! ;) Petons!

Gemma!!! :) Gràcies! :) Per evitar problemes, sempre és millor passar de llarg per Madrid. ;) Un plaer haver-te conegut a tu i a tota la colla! I moltes gràcies per tota l'organització! A la propera, quan torni per aquí ja avisaré ;) Petons!

Eva, totalment d'acord! :)

Núria, tranquila. Ja m'ho van comentar que estaves malalta. El primer és la salut! Me n'alegro que ja estiguis millor! :) Petons i a la propera serà! ;)

Maria José, doncs per aconseguir les vetes, només has d'anar intercalant les capes i quan es cou al forn es fan elles totes soletes! Prova'l i ja m'ho diràs!

Sílvia! Gràcies pel comentari! Ara et visito que no et tenia fitxada! ;) I tranquila, a la propera serà! :)

Glòria!!! Em va agradar molt poder-vos conèixer a tu i al Josep!! I quan torni, ja avisaré! Una altra excusa per organitzar-ne una altra ;) Petons!

Laia, a nosaltres també ens va agradar molt poder-vos conèixer en persona! Ara ja fer quina cara feu la majoria de vosaltres! jeje És normal que amb tanta gent no parlis massa estona amb tothom. Però ja hi haurà d'altres ocasions en el futur! Petons!

Maria!! A mi també em va fer molta il·lusió poder-te conèixer!! :) Això de la satisfacció de les mares, crec que passa amb totes oi? ;) Això mateix, fins la propera trobada física! I per aquí, doncs com fins ara! Una abraçada ben forta i petons! :)

Anna!! Em va agradar molt poder-te conèixer en persona. Tot i que alguns de vosaltres teniu la vostra foto al perfil, a vegades es fa difícil enllaçar-la amb la real! ;) Petons i felicitats pels 200 posts! :)

Manel, un plaer haver-te conegut en persona!! Doncs sí, el viatge tot bé. Doncs jo, sempre vaig al límit (2 maletes de 23kg cadascuna)... i diria que el 75-80% era menjar. :p Més tot el magnífic menjar que he tastat aquests dies, que no té preu!! Petons!

la vella carmanyola ha dit...

Merce; aixo si que es posar-se de cara la feina! Has fet alló que diuen d'arribar i moldre!! jejejje

T'ha quedat molt bé el bescuit.

Recordsss

RUBEN ha dit...

Mercè! em sap molt de greu no haver-te pogut conèixer a la trobada de Sabadell! Com tu dius, a la propera! Mentrestant visitarem mutuament els nostres blocs.
Aquest bescuit t'ha quedat impecable, sembla comprat! I a més la combinació xoco-taronja és de les que més m'agraden. Crec que ja tinc l'esmorzar per a aquests dies!
Gràcies,
Ruben

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Hola Mercè!!!!! Molt bon any i benvinguda de nou. Molt bona retrobada amb aquesta recepta tan rica. No et puc dir t'agafo un trosset perquè segur que va volar.
Salut i a continuar amb les teves receptes!!!!

angels ha dit...

Hola Mercè,ja veig que el viatge be, doncs has arribat en les piles “recarregades”,el bescuit aquest te molt bona pinta, va ser un plaer conèixer-te- Petons

Mercè ha dit...

Anna i Andreu!! Bé, molta feina tampoc, només escriure el post! ;) Que tinc unes quantes receptes endarrerides! Una abraçada i fins la propera!
PD: Ja estic esperant la crònica de la calçotada! ;)

Ruben, doncs sí... queda molt bo!! I és ideal per un bon esmorzar o berenar! ;)

Olles, moltes gràcies! :) Doncs sí, va agradar molt a tothom, excepte ma germana que la combinació taronja-xocolata no li entusiasma.

Àngels, el mateix dic! Em va agradar molt poder posar cares als blocs! :) Quan torni, ja avisaré. Petons!