Brioix amb caquis

Si uns oncles ens regalen magranes, els altres, cistells de caquis. :) Visca la tardor!
Per aquells que no ho sàpiguen, existeixen dos tipus de caqui amb característiques diferents. La varietat Hachiya, que no és comestible si no és ben madur o es cou. I encara que cuit, a vegades es nota l'amargor. Tenen una forma ovalada i es fan servir sobretot per melmelades i cuinar. Per altra banda, la varietat Fuyu té una forma aixatada semblant a una tomata i es poden menjar crus.

Caquis


Brioix de caquis


Tardor


Brioix de caquis


Caquis

I pensant què podia fer amb els caquis em va venir al cap aquests recepta del fantàstic blog At down under.
Aquests brioixos acompanyats d'una crema catalana o de xocolata desfeta són deliciosos! ;)

Ingredients: (per a 4 unitats d'uns 20 cm de diàmetre)
  • 250 g de farina
  • 40 g de sucre glaç
  • 50 g de mantega a temperatura ambient
  • 150 g de llet tèbia
  • 1 ou
  • un pols de sal
  • 1 paquet de llevat de flequer liofilitzat (Vahiné)
  • 2-3 caquis
  • 1 cullerada d'essència de flor de taronger
- Per a la glaça:
  • 1 fulla de gelatina
  • 25 ml d'aigua
  • 50 g de sucre glaç
Preparació:

Primer, en un bol petit es dissol el llevat en una mica de llet tèbia i un pols de sucre.
En un altre bol més gran, es barregen la farina, el sucre i la sal.
S'hi afegeix la mantega tallada a trossos i a temperatura ambient.
Amb la punta dels dits es barreja fins aconseguir una textura engrunada.
S'incorpora el rovell d'ou i es barreja.
S'afegeix la resta de la llet tèbia i el llevat i l'essència i s'amassa durant uns 10 minuts.
Es deixa reposar la massa durant un mínim d'una hora tapada amb un drap de cotó net.
Es preescalfa el forn a 210ºC.
Al damunt d'una superfície enfarinada, s'hi col·loca la massa llevada. Es divideix en quatre porcions iguals. I amb les mans, es treballa cadascuna fins aplanar-la i aconseguir un cercle d'uns 20 cm de diàmetre amb una vora un xic més gruixuda que l'interior.
Es col·loquen les masses al damunt del Silpat.
Es punxa el centre de cada massa amb l'ajuda d'una forquilla i s'hi distribueixen les llesques de caqui al damunt. I es pinten les vores amb una clara d'ou.
S'enfornen a 210ºC fins que siguin rossos, uns 10 minuts.
Mentrestant, s'hidrata la gelatina en un bol amb aigua freda durant uns 5 minuts.
En un cassó, s'hi barreja l'aigua i el sucre i es posa a foc mig-baix fins aconseguir un xarop. A continuació, s'hi afegeix la gelatina hidratada i es remena.
Quan es retiren els brioixos del forn, es pinten amb aquesta glaça per donar-los brillantor.

Bon profit!

24 comentaris:

la vella carmanyola ha dit...

Ui, Mercè! estic una mica dropota i no tombo massa pels blogs :(( avui me decidir a donar un toment i m'esta agafant una gana, amb tantes coses bones que es passegen per la xarxa.

Aquests brioxos que has fet avui no me'ls menjaria pq el caqui no puc amb ell però la meva mare es menjaria el meu, el teu i els que fessim falta pq el caqui li torna "loca".

Una abraçada.

Paula ha dit...

oh, oh, oh, qué bocado tan delicado. Qué fotos más maravillosas!!!

Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com

Mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Quina passada de brioix,no em canse de mirar-lo.
Les fotos són fantastiques,tant les del brioix com les del bosc.Per a perdre's en ell un dia qualsevol.
Besets

fina ha dit...

Preciós¡¡
El briox m'encanta..
Mercè t'has fixat que a la tardor un dels colors que més sobresurt és el taronja??

Xavier ha dit...

Caram!!! Quina pinta i quin coloret té el caquiet!

I la pasta no deu ser menys!
Deliciós!

Mai ha dit...

Nena, quin goig de brioix! i quina explicació mes bona dels caquis, nosaltres a l´hort en tenim un que fa fredar de gran que és però mai m´he parat a pensar quina varietat seria, el que si et puc dir és que fins que no són ben madurs no es poden menjar d´aspres que són.
Ara ja en se una mica mes gràcies a tu.
una abraçada ben forta

MaryLou ha dit...

M'ha agradat molt la teva explicació. Quin briox tan apetitós!!!
Petonets

Marta Padenous ha dit...

Quina pinta aquests brioxos...tot i que n0o sóc molt del caqui...o era...em sembla que ja m'agrada tot! Genials!!!
Ptnts
M

Cristina ha dit...

Molt bonics aquest brioxos! `Però com t´ho has fet per fer la forma de flor??

Coses de Llàbiro ha dit...

Mira que m'agrada el brioix i no n'he fet mai!!!!!!!
T'han quedat fantàstics, com sempre!
Petons.

Quo ha dit...

Joooo... que buena pinta tienen esos bollitos... que ricosss!
bss

Pami ha dit...

La receta deliciosa, pero las fotos...yo como con los ojos y mis ojos hacen chirivitas cada vez que vengo por aquí ;)
Bss

Anònim ha dit...

Carai, Mercè, jo això dels caquis sempre m'han fet una mica de fàstic, no ser, i potser són prou bons, però només tinc un record de petita dels càquis aixafats a terra caiguts de l'arbre. Mai m'he atrevit amb ells, i en canvi a la meva àvia li xiflaven. Encara que després de vistos aquests brioxos potser que comenci a treure'm les manies, no? ;-)
Una abraçada

Lourdes ha dit...

No es la receta... es tu estilo lo que te hace destacar... Me encanta la delicadeza que tienes para colocar el caqui.. la forma de presentarlo.. Me quedo abobada.. ¡a ver si se me pega algo!
Besotes.

Maria Dolores ha dit...

Però que delícia i que bo un brioix amb caqui, com estan de bons ara i el bon preu que tenen, hi ha qui paga molt per fruites tropicals que potser no estan ni la mitat de bones i no tenen tant de control sanitari, però que li anem a fer.
Un abraç

La cuina de l'Eri ha dit...

Visca la tardor i visca els teus oncles! Que gràcies amb ells t’han portat a preparar aquest deliciós brioix amb caquis!!!!!!!!!! Original i aprofitant el producte de temporada. Unes fotos i presentació sensacional. Petons,

Núria ha dit...

Que bons han de ser, aquest brioix segur que la meva àvia l'hauria disfrutat mooooolt, li encantaven els caquis....donava gust veure-la menjar un caqui....
petonets

Mercè ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! :)

Cristina, la forma l'he donat tallant les làmines de caqui per la meitat i anar-les col·locant en forma circular. ;)

Petons a tots/es!

Irene ha dit...

Mercè, si és que totes les receptes que prepares em vénen al pèl! Ma mare ja ha preparat la gelea de mangrana per poder-ne gaudir aquestes festes. I just em deia que ara el que té són molts caquis, i vas tu i publiques aquesta delícia! D'aquí no res tindran mandarines a casa, així que ves pensant amb què em sorprendràs :)

glutoniana ha dit...

He de reconèixer que tenim un arbre a casa mon pare i no en menjem... sempre els ha de donar.

Però fets així diria jo que ens els menjaríem :)


Las recetas de Glutoniana

Cocidodesopa ha dit...

Hola, Mercedes!! Llevo un rato visitando tu blog, y estoy encantada. Una de las cosas que más me llama la atención de los blogs culinarios es la fotografía, y las de tus platos me han encandilado. Así que no me queda más remedio que seguirte, para no perderte de vista.

Estos brioches me han encantado. La roseta que has formado con las láminas queda precioso, y seguro que el sabor será riquísimo. La mejor forma de comprobarlo, hacerlos. Por ahora me quedo con la receta, con tu permiso.

Un saludo.

Cocidodesopa ha dit...

¡Hola Mercé! Aquí estoy para decirte que este fin de semana hice estos brioche con caquis, y nos han gustado mucho, incluso mi marido se ha atrevido con ellos, y éso que el caqui no es una fruta que le guste.

Lo que sí es recomendable sobre loos brioche es consumirlos en el mismo día o pocas horas después, porque si no, quedan algo secos y no queda otra que mojarlos en leche.

Te agradezco la receta y la volveré a hacer.

Un beso y feliz semana.

Mercè ha dit...

Yolanda, me alegro que os gustase! :)
Imagino que sobretodo en un ambiente seco como el de este fin de semana, si sobran, mejor guardarlos en bolsa de plástico.
Besos!

Cocidodesopa ha dit...

Muchas gracias por tu consejo, Mercé.

Un beso.