Croquetes de la meva mare

Ja he comentat en d'altres ocasions que a casa tenim la sort de gaudir d'una molt bona cuina gràcies a la meva mare. I la recepta que avui us presento ens la va ensenyar ella. Croquetes com aquestes no n'hem menjat enlloc. I és que són boníssimes!!! I no exagero. Tothom qui ha tingut el privilegi de tastar-les conclou el mateix. I també haig de confessar que a ningú li surten com a ella!!

Croquetes de la meva mare

Amb aquesta recepta, aprofito per participar a l'HEMC d'aquest mes que està dedicat a plats fets amb sobres. I és que inicialment, aquestes croquetes van sorgir amb la idea d'aprofitar la carn rostida i triturada que sobrava de fer els canelons. Ara ja, amb la requesta que tenen, el fet que sobri carn per fer les croquetes es fa expressament. ;) Ja ho diuen, els plats fets amb sobres poden superar-ne molts d'altres, tal com és aquest cas.

Croquetes de la meva mare

hemc #40 - platos con sobras

Aquestes són les proporcions a seguir, que haureu de modificar segons la quantitat de carn rostida dels canelons que tingueu.

Ingredients:
  • 1/2 kg de carn rostida i triturada
  • 1 l de llet
  • 200 g de farina
  • 50 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 10 g de sal
  • 60 g de mantega
  • pa ratllat
  • 1 ou batut
  • oli d'oliva suau per fregir
Preparació:

En una cassola gran, s'hi posa la carn juntament amb la mantega.
A foc mig, es va remenant fins que la mantega es fongui.
En el vas de la batedora, s'hi barreja la llet amb la sal, la farina i la maizena. Es bat amb el túrmix fins que la mescla sigui homogènia.
S'incorpora la mescla anterior a la barreja de la carn i la mantega, i es remena enèrgicament a foc mig-alt fins obtenir una massa compacta que es desenganxi de les parets de la cassola.
A continuació, s'aboca la massa al damunt d'un tros de film transparent, i s'extén tot formant una superfície llisa d'uns 2-3 cm de gruix. Es cobreix amb film transparent i es deixa refredar a temperatura ambient.
Quan ja sigui freda, es formen les croquetes, es passen per les clares o ou batut i s'arrebossen amb pa ratllat.
I en aquest punt, les podeu congelar o bé fregir-les amb oli d'oliva ben calent fins que quedin ben rossetes.

Bon profit!

34 comentaris:

Eva Flores ha dit...

em declaro fan de les croquetes, però no m'acabo d'ensortir. Suposo que serà cosa de familia, per això a tu et surten tan bé :-D
pt!

Mima ha dit...

:O) Quina raó que tens Mercé!
Jo les feia amb la pexuga aixuta del pollastre a l'ast que ningú no vol ... i queden taaaant bones que acabo comprant un pollastre de més per fes-les i congelar-les sense fregir.
Ptons

Gemma ha dit...

Quina sort que tenim els fills de mares bones cuineres, oi? La meva també és una gran cuinera ;)
I les croquetes de la mare sempre són les millors... per molt que en tastis d'altres, no són mai tan bones!
És veritat que sovint fem més quantitat del compte amb la intenció que sobri per una altra recepta, je je je... La cuina d'aprofitament és un gran invent!

Unknown ha dit...

Per què quan intentas fer una recepta que algú de la teva familia, la mare, àvia, li surten de maravella, a tú no et surt igual!, segueixes els mateixos pasos, els mateixos ingredients, però els de la mares sempre són millors!!! Les croquetes de la teva mare sonen de maravella!!! Petons bonica i que tinguis un bon cap de setmana

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Vols creure que mai havia pensat utilitzar la carn rostida sobrant per fer croquetes?? em sembla una idea boníssima!! han de quedar molt gustoses...i a més ja sabem que les receptes de les mamis mai fallen...petonets!!

Cuinetes-Carme ha dit...

Mmmmmmm, que bones!!
Tens tota la raó, com les croquetes de la mama cap ni una. La meva mare feia les millors, per a mí, és clar. Ara també li passa a la meva filla, per molt que en tasti d'altres sempre diu: mama tu ets la millor cuinera! jajaja i, aleshores és quan en cau la bava Mercè. Una abraçada,

Carmen ha dit...

T'han quedat perfectes, jo sempre tinc problemes amb l'arrebossat. La meva mare m'ha donat els seus "truquis" però no hi ha manera. T'agafo tres per fer una mica d'aperitiu. Ptons i bon cap de setmana

Ruben ha dit...

Ai senyor, aquestes mares que ens cuiden com pollets... per què mai no hi ha manera de superar les seves receptes?
Pots fer les mil i una moneries a la cuina, fer pastissos de tots colors i sabors, però sempre hi ha aquells macarrons o les croquetes que són insuperables :-O

Laura ha dit...

Aquestes croquetes tenen mont bona pinta! m'apuntaré la recepta que segur em sortirà molt bona!
Petonets!

lourdes ha dit...

Hola Mercé des de Girona
Per sant Esteve a casa sempre hem fet escudella i carn d'olla, i com que es d'aquelles que la sopa, la cullera s'aguanta sola (per la quantitat de carns que hi ha), sempre en sobra, i es d'aquesta carn que faig les croquetes i queden boníssimes, (rosteixo la carn esmiculada).
El que vull preguntar-te, es, amb que les fas que totes tenen la mateixa mida??? jo las faig amb la ma, i no n'hi cap d'igual.
Una abraçada

Mesilda ha dit...

Bona nit Mercé.
Que tindran les mares que tot el que fan està mes bo?.
A mi m'agradava el que fea ma mare,i ara als meus fills els agrada lo meu...
De tota manera les mandonguilles com les teues ens encanten,és deixar el plat en taula i buidar-se mes prompte que l'he deixat.
Besets.

Alfons ha dit...

Acabes de posar el dit a la nafra!!, ... i veig que no sóc l'únic que creu que com les croquetes de la teva mare, de la mare de cada un, vull dir, no hi ha cap, i el pitjor , per molt que ho intento no acabo de trobar el truqui perquè em surtin com les de fa ella...

Karolina cookiss ha dit...

umm seguroq ue riquisisimas esas croquetas!!

angels ha dit...

Jo també soc de les que dic que no em queden com les de la meva mare, suposo que es el record, ja que a casa em diuen que estan bones. Las teves han quedat espectaculars. Petons

josep ha dit...

Mercè,
Ja veig que estàs en plena forma i malgrat l'ambient californià, et mantens fidel (com ha de ser) a la bona i saborosa cuina de casa. Aquestes croquetes amb recepta familiar en son un bon exemple.
Una abraçada

Francesc ha dit...

Si és que les mares són un 10!!! Jo també vaig aprendre a cuinar de la mà de ma mare. Aquestes croquetes teues fan una pinta fantàstica!!! Quina llàstima que encara no es puguen fer enviaments virtuals de menjars... Salutacions

Reme y Núria ha dit...

funtusteLas croquetes son una de les coses que chifla a cas, aquestes tene una mol bona pinta.
Petons

Glòria ha dit...

Veig que no hi poseu ceba a les croquetes. Jo, com feia la meva mare, tampoc n'hi poso i pensava que potser no eren del tot ortodoxes, perquè generalment tothom n'hi posa. Me'n alegro de coincidir!.

Cristina ha dit...

M'agraden mooolt les croquetes, t'han quedat perfectes!!! Jo encara tinc al congelador les restes de gall d'indi del dia de Nadal per fer croquetes.

Marta Padenous ha dit...

...croquetes, de les que ens feien les nostres mares quan erem petites...que bones!!! sens dubte les seves són més bones, però les teves estic segura que també!!
Ptnts

Vanesuky ha dit...

Quina bona aoprtació Mercè!!A mi em xiflen aquestes croquetes!Sempre que faig caldo, en faig un parell de safetetes i al congelador!!
Petonets preciosa,

Vanesuky.

El cullerot Festuc ha dit...

Aiiiissss les croquetes de les mares...son divines!! i no m'estranya que les de la teva mami siguin fabuloses...pq amb el rostit de la carn dels canelons...han d'estar increibles!
A mi les croquetes em xiflen...xo han de ser casolaes...no soporto les industrials!!!
Petunets,
Eva.

ANNAFS ha dit...

Que bones les croquetes... I si són les de la mare millor, oi?
A mi no em surten tan maques com les de la teva mare, les fa a mà o té algun aparell per fer-les?.
L' altra dia vaig veure en una botiga una màquina per fer croquetes, tenia ganes de comprar-me-la però no sé si serà un altre "trasto"
ptns.

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris! :)

Haig de dir-vos que les croquetes de la meva mare les ha tastat força gent a part de la família, i no és exagerat quan dic que tothom les troba delicioses!! :p

Lourdes i AnnaFS,
Per tal que totes les croquetes quedin iguals, quan la massa ja està freda, es talla a rectangles iguals. Aleshores, amb l'ajuda de les mans, s'arrodoneixen (treballant-les molt poc).

Glòria, a la recepta de les croquetes no hi ha ceba perquè la carn rostida dels canelons ja en porta!! ;)

Petons a tots/es!

dolorss ha dit...

Mercé, anem per parts:
- Com la cuina de la mare cap!!!
- Croquetes de carn rostida no es el mateix ni de bon tros que les de bullit, això si que son croquetes....son canalons sense la pasta i arrebossats!!!
- La meva mare també hi ficava farina de panís, queden molt mes fines.
- L’ingredient principal de la teva mare és el carinyo que hi posa al fer-les.

Petons

Ruben ha dit...

Rumiant i seguint els comentaris de les croquetes m'han vingut al cap les millors croquetes que he tastat mai, podria assegurar que eren les millors del planeta: vaig fer la prestació d'objecció de consciència (la "mili") en una residència d'avis portada per monges... les croquetes que feien allà eren descomunals, la germana Milagros en feia sempre de més per donar-nos-en a tots els treballadors, unes croquetes bru-tals... llàstima que la pobra dona ja és al cel :-(
Ara, que si allà dalt l'han fet cuinera, els àngels deuen cantar per partida doble XDDD

lourdes ha dit...

Dolorss, soc la Lourdes de Girona i segueixo les teves receptes també. Nomes vull dir-te, que, quan dic la carn d'olla sobrant per fer les croquetes, jo la rosteixo la carn, no les faig de la carn bullida, es per aprofitar-la. Perdona Mercé per fer un comentari que no va dirigit a tu, era un aclariment.
Una abraçada a les dues.

glutoniana ha dit...

Amb les ganes que ho dius ens ho creiem que són les més bones del món :)

No tot són postres ha dit...

Delicioses les croquetes, però jo estic segura que les que feia la meva àvia fan la competència a les de la teva mare, jejeje.
PTNTS
Dolça

Whivith ha dit...

Gracias por tu participación en el Hemc# 40

Anna ha dit...

fa moltíssim que segueixo el teu blog, pq la veritat és que m'encanta, i fins ara no m'havia decidit a escriure, però m'he dit que d'avui no podia passar, pq he provat la teva recepta de croquetes i t'he de dir que m'han quedat boníssimes!!! les vaig fer amb el pollastre del caldo, així que suposo que el gust és més suau que les teves, però vaja, que molt bones. així que moltes gràcies per compartir aquesta i totes les altres receptes (tb m'agraden molt les teves galetes decorades, és la recepta que més m'ha agradat de totes les que he provat!). petons

Anna ha dit...

fa moltíssim que segueixo el teu blog, pq la veritat és que m'encanta, i fins ara no m'havia decidit a escriure, però m'he dit que d'avui no podia passar, pq he provat la teva recepta de croquetes i t'he de dir que m'han quedat boníssimes!!! les vaig fer amb el pollastre del caldo, així que suposo que el gust és més suau que les teves, però vaja, que molt bones. així que moltes gràcies per compartir aquesta i totes les altres receptes (tb m'agraden molt les teves galetes decorades, és la recepta que més m'ha agradat de totes les que he provat!). petons

Mercè ha dit...

Anna, moltes gràcies pel teu comentari!! :) Me n'alegro que al final t'hagis decidit a participar al blog! :D I també que t'hagin agradat les croquetes!
Petons i fins aviat! ;)

Anònim ha dit...

m'han sortit fantàstiques, és una recepta diferent de la meva i el que m'ha agradat i he trobat pràctic ha sigut batre la llet amb la farina enlloc de fer la betxamel