Com sabeu el dia de Thanksgiving és una de les diades més celebrades als Estats Units, per no dir la que més. I és que es converteix en el dia de reunió familiar davant una taula regnada pel gall dindi i amb una abundància de menjar espectacular. (Ve a ser un semblant de la celebració del Nadal a Catalunya, on es fa el típic dinar familiar). Aquí el Thanksgiving es celebra l'últim dijous del mes de Novembre, a diferència del Canadà on es celebra el segon dilluns d'Octubre. Per tant es converteix en un fantàstic cap de setmana de quatre dies. :)
Tenint en compte que en aquest país es fan molt pocs dies de festa i de vacances (concretament 10 dies festius repartits al llarg de l'any i 10-15 dies de vacances) i que sempre els concentrem al Nadal per poder visitar la família i els amics (per tant, des del Nadal passat que no hem fet vacances!!) hem decidit aprofitar al màxim aquest cap de setmana llarg d'Acció de gràcies. I marxem cinc dies a Hawaii, concretament a l'illa de Kaua'i!!
Kaua'i és l'illa més vella de tot l'arxipèlag. I també és coneguda com la "Green Island" ja que es manté molt verge i hi plou sovint! De fet, el seu cim més alt el Mount Wai'ale'ale és el punt més humit de tot el planeta terra!! A més, també té un canyó espectacular que Mark Twain el va batejar amb el nom del Grand Canyon del Pacífic. També és coneguda per haver estat l'escenari de moltes pel·lícules entre les quals destaquen King Kong, Jurassic Park o Indiana Jones.
Durant aquests dies intentarem visitar tots els punts d'interès, endinsar-nos a la cultura tradicional hawaiiana, caminar pel mig de boscos tropicals, fer excursions pels penyasegats de la Na Pali coast al nord de l'illa, fer kayak pel riu Wailua... i relaxar-nos una mica a les impressionants platges.

Avui hem anat a dinar a casa d'en Quimi i l'Anna per acabar d'organitzar les vacances del pròxim cap de setmana llarg de Thanksgiving. Com sabem que a en Quimi li encanta el tiramisú, hem decidit portar-ne per postres. :) A més a més, és una de les preferides de l'Alfred... fins al punt, que s'ha convertit en l'expert de casa del tiramisú. Per tant, aquesta recepta es converteix en la primera que penjo que no he cuinat jo. :p

De receptes de tiramisú n'hi ha infinites variants, cadascú té la seva pròpia versió... aquesta prové d'en Xavi i la Patri, que molt pacientment van instruir-lo de com fer-lo. ;) A banda, d'incorporar algun consell del seu ex-tutor, que és italià, i li va explicar com el fa. Realment, li queda boníssim!! :)

A nosaltres ens agraden molt els flams, i de totes les maneres. I aquesta és una manera de posar-lo en forma de pastís. :) L'Alfred té família a França i ja me n'havia parlat. Així que vaig buscar i vaig treure la recepta d'aquí. Era la primera vegada que el feia i ens ha agradat moltíssim!!

Com a nosaltres totes aquelles receptes que portin fruita i siguin lleugeretes ens agraden molt, vaig pensar que ara que és el temps d'aquest cítric, havia de trobar alguna recepta. I vaig trobar aquest púding de l'Eva Arguiñano, que em va semblar deliciós i evidentment no va defraudar! Boníssim!!

Ahir vaig fer salseta de maduixes per aprofitar les que quedaven per la nevera. I avui, pensant què hi podria acompanyar amb aquesta salsa, m'ha vingut al cap la Panna cotta. Aquesta combinació és senzillament deliciosa!!
La recepta l'he extreta del llibre "Delícies" de l'Eva Arguiñano.

Es posen les fulles de gelatina a hidratar amb aigua freda.
En un cassó, s'escalfen lentament la llet i la nata líquida. S'hi afegeix la vainilla i el sucre. Quan arrenqui el bull, es retira del foc. S'hi afegeixen les fulles de gelatina escorregudes i es dissolen. S'aboca la mescla en els motlles. Es deixen refredar i es reserven a la nevera perquè solidifiquin.
Al moment de servir, es desemmotllen i es serveix la panna cotta acompanyada del que es vulgui. En aquest cas he fet servir una salseta de maduixa i l'he adornat amb unes fulles de menta i nabius.

Bon profit!

Aquesta és una recepta que la meva mare ens ha fet tota la vida. És una recepta fàcil i per aquells/es que us faci mandra haver de coure'ls al bany Maria, doncs aquesta és la recepta ideal! I queda boníssim!! De fet, és el preferit de la meva germana, així que li dedico a ella! ;)

Dies enrera uns amics em van preguntar si havia fet mai Panettone. I els vaig dir que no, però que ja indagaria pels blogs i ho provaria. Com ells aquest Nadal no poden tornar a casa per tema de visat, doncs vaig decidir provar de fer-ne per regalar-los-hi. La recepta la vaig veure al blog de La maleta de Boston. Jo vaig fer la meitat de les quantitats que diu la Tere i vaig mesurar l'aigua que hi afegia perquè així fos més fàcil a l'hora de reproduir-la. ;) Com aquí no trobo fruita confitada i sé que són molt llaminers de xocolata, doncs hi vaig posar xips de xocolata.

Preparació:

En un bol, s'amassen 100 g de farina amb el llevat i 75 mL d'aigua tèbia. Quan la massa estigui ben lligada, es deixa reposar tapada amb un drap durant mitja hora en un ambient càlid. (Jo vaig posar-lo dins al forn preescalfat a 50ºC-120ºF-).
En un altre bol s'afegeixen 125 g de farina tamisada, 75 mL d'aigua tèbia i la massa anterior llevada. S'amassa fins aconseguir una massa consistent com l'anterior i es deixa llevar fins que dobli el seu volum. (De nou, la vaig posar tapada al forn preescalfat).
Passat el temps de fermentació, s'agafa la massa llevada i s'hi afegeixen 125 g de farina tamisada, la mantega fosa, els ous batuts amb el sucre, un pols de sal i la ratlladura d'una llimona. S'amassa fins que quedi una massa homogènia. Però aquesta vegada, no quedarà consistent com les anteriors. Sinó que més aviat serà una massa que llisca com la d'una coca. S'afegeixen els xips de xocolata i es barreja de nou.
Es preescalfa el forn a 200ºC (400ºF).
Es forra el motlle, en aquest cas vaig fer servir un pot d'acer inoxidable de 15 cm de diàmetre i 10 cm d'alçada, amb paper de forn untat amb mantega. S'aboca la massa i s'enforna a 200ºC (400ºF) durant 10 minuts i llavors es deixa acabar de coure a 170ºC (340ºF) durant 40-50 minuts. Es deixa refredar durant 5-10 minuts dins el forn amb la porta entreoberta. Finalment, es treu del motlle i es deixa refredar sobre una reixeta.

Bon profit!

Després d'unes quantes receptes força dolces, em venia de gust poder menjar unes postres més refrescants i lleugeres. I dies enrera, tot revisitant el llibre "La cuina que no amoïna" de la Mireia Carbó, vaig veure aquest flam que em va cridar l'atenció. Tal com diu la Mireia és un flam fàcil de preparar. I tal com esperava, molt lleuger i boníssim!! :) A més, tal com suggereix la Mireia és una recepta que tan es pot fer amb iogurts naturals com de xocolata, coco, maduixa...

Ingredients: (per 6 persones)

Preparació:

En un cassó, s'escalfa el sucre fins que enrosseixi i llavors es reparteix pel fons de la/es flamera/es.
S'escalfa el forn a 125ºC (260ºF), només amb l'escalfor de baix.
En un bol, es barregen tots els ingredients amb l'ajuda del túrmix. S'aboca la barreja dins la flamera. Es cou al bany Maria durant 1 hora (fins que l'escuradents surti net). Finalment, es deixa refredar i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!