Gubana
Cosins germans
El repte d'aquest mes de les Cooking challenge anava a càrrec de l'Elvira de Los cerezos en flor. I aquest mes ens ha proposat preparar alguna recepta italiana. Aquesta vegada la dificultat va raure més aviat en buscar la recepta... volia que fos una recepta tradicional italiana i no molt coneguda... doncs la majoria ja coneixem el tiramisú, els cannolis o el panettone, i a més a més volia que fos nadalenca ja que queda poc més d'un mes per Nadal! Així que buscant i rebuscant per la xarxa, finalment vaig trobar la Gubana, un dolç típic de la regió de Friuli-Venezia Giulia en forma de cargol i farcit de fruits secs... un dolç que en la forma recorda a l'ensaïmada i de gust, doncs queda com un brioix molt tendre que es desfà a la boca, amb un farcit molt mediterrani: barreja de fruits secs.
Podeu trobar la resta de propostes a continuació:
- De l'Elvira de Los cerezos en flor
- De la Ly de El olor del café
- De la Maragda de La Quinta de Luculus
- De la Maria José de Dit i fet
- De la Núria de Cocinarte
- De la Pikerita de La cocina de Pikerita
- De la Quo de Quocinando
Ingredients: (per a 2 unitats)
- Per a la massa:
- 500 g de farina de força
- 60 g de sucre
- 5 g de sal
- 1 ou
- 225 g de llet
- 20 g de llevat fresc de flequer (llevat de París)
- 65 g de mantega a temperatura ambient
- 1 ou per pintar
- 30 g de mantega
- 30 g de pinyons
- 160 g d'avellanes
- 60 g de panses (sense pinyols)
- 50 g de sucre
- 50 g d'ametllats (o sinó farina d'ametlla)
- ratlladura d'una llimona
- un pols de canyella
- un pols de vainilla
- 1 ou
- 30 ml de rom o moscatell
Preparació:
- Per a la massa:
En un bol, s'hi afegeix en el següent ordre: la sal i el sucre, la farina, la llet tèbia, l'ou batut (com si féssim una truita), i el llevat fresc.
Es va amassant.
Quan tinguem una massa homogènia, s'hi afegeix la mantega tallada a daus petits i es barreja fins obtenir una massa igualada. Es fa un amassat fent servir la tècnica del plegat que explica aquest vídeo.
Es deixa reposar 10 minuts.
Es fa un plegat ràpid.
Es deixa reposar 10 minuts.
Es fa un altre plegat.
Es deixa reposar 10 minuts.
Es deixa reposar a temperatura ambient tapada amb un drap de cotó fins que dobli el seu volum (dins un lloc aïllat de corrents d'aire).
Passat el temps de fermentació, es treballa lleugerament la massa per eliminar-ne l'aire i es torna a formar una bola. Es col·loca dins un bol i es tapa amb film transparent. Es reserva a la nevera durant 12 hores.
El dia següent es treu de la nevera i es deixa 2 hores a temperatura ambient abans de treballar-la.
Es deixa fermentar fins que torni a doblar el seu volum en un lloc aïllat de corrents d'aire tapada amb un drap de cotó.
- Per al farcit:
En una paella s'hi escalfa la mantega fins que sigui fosa. S'hi afegeixen els pinyons i es saltegen fins que quedin ben rossos.
En un bol, s'hi barregen les avellanes picades (no molt fines), les panses, el sucre, la farina d'ametlla, els pinyons amb la mantega i el rom o moscatell, la canyella, la vainilla, la ratlladura d'una llimona i finalment un ou batut.
Es remena tot per tal que quedi ben barrejat i un xic compacte. Es reserva.
Es divideix la massa en dues meitats. S'estira cadascuna d'elles formant un rectangle d'uns 20 x 50 cm aproximadament.
S'hi aboca la meitat del farcit i es reparteix al llarg de la massa tot formant un cordó. Es cargola la massa procurant tancar els extrems per evitar que el farcit se'ns escapi.
Tot seguit es deixa relaxar la massa un parell de minuts i a continuació s'estira pel llarg fins que quedi un cilindre d'uns 60-70 cm de llargada.
Es cargola formant un espiral (com una ensaïmada).
Es col·loca al damunt de paper de forn prèviament untat i es deixa doblar el seu volum tapada amb un drap de cotó dins un lloc aïllat de corrents d'aire.
Passat el temps de fermentació, es pinta amb un ou batut diluït amb un xic de llet i s'enforna dins el forn prèviament escalfat a 180 ºC durant uns 25-30 minuts fins que sigui ben rossa.
Es deixa refredar a temperatura ambient i ja està llesta per servir.
Bon profit!
10 comentaris:
Según he visto este post he visto tambien el anterior y ¡¡se me han antojado los dos!!.. ¡¡que manos tienes para la cocina y que ojos tienes para la cámara!!
Besotes.
Les fotos precioses, i la recepta espectacular, com sempre. M'encanta passejar-me pel teu bloc.
Una abraçada!
Madre mía, que perfección!!! como te urdan las masas hija mía!! eres una máquina ;) receta súper original, me encanta ;)
bssss
Madre mia .. espectacular !!! me parece realmente excepcional, no conocia este postre pero desde luego ya no se me olvida !
Besos
Aquesta ensaïmada a la italina ha de ser boníssima, s'haurà de provar no?
Sembla molt bo, doncs! Saps que tenim un veí que és del Friül? Ja li diré a veure si ens fa aquest pastisset un dia! Segur que el deu conèixer,perquè els friolesos són pocs! Petons i sort al repte cooking!
Alaaa.... no sabes lo que has hecho jodía... aquí estoy salivando como loca y pensando cuándo voy a preparar esta delicia que nos has traido. Me encanta tu receta, muy apropiada y diferente.
Muaks guapa mía
Que xulo!! no coneixia aquesta recepta italiana, has fet bé de sortir de la pasta i la pizza que tothom coneix. Gràcies per compartir-ho! Mua
Mare meva!! T'ha quedat sensacional..una passada! i ha d'estar boníssim...
Petons
Ohhhhh que bo!!!! Aquesta recepta la penso fer per nadal, o potser una mica abans jajajaja pels amics!! Mil gracias por participar guapa mía un petó
Publica un comentari a l'entrada