dilluns, 22 de setembre de 2014

Panna cotta de vainilla i menta fresca


La recepta d'avui té un xic d'història. Tot va començar quan la Maragda de La quinta de luculus ens va proposar a uns quants blogs amics preparar una recepta que havia desenvolupat a partir d'un record que ella tenia d'una panna cotta que havia tastat al restaurant Snb (Salerno-Napoli-Barcelona).
A casa ens ha encantat per diferents motius, el primer és la frescor que li aporta la menta fa que no sigui molt pesada a l'estómac i també, la textura cremosa fan que sigui una delícia al paladar. Gràcies Maragda!! :)

Panna cotta de vainilla i menta fresca

Panna cotta de vainilla i menta fresca

Panna cotta de vainilla i menta fresca

Podeu veure les versions de la panna cotta de:

Dificultat: baixa

Ingredients: (per a 4 unitats)
  • 250 ml de nata líquida
  • 40 g de sucre
  • mitja beina de vainilla de Madagascar
  • 10 g de menta fresca
  • 1 fulla de gelatina de 2 g
Preparació:

Primer de tot es renta la menta fresca i es talla la beina de vainilla pel llarg de la beina i es raspen les llavors interiors (que són les que donen el gust de vainilla) i es barregen amb la nata.
En un cassó, s'escalfa a foc mig la nata juntament amb el sucre, la beina de vainilla amb les llavors raspades, i la mentra fresca fins que bulli.
En un bol, es posa a hidratar la fulla de gelatina amb abundant aigua freda.
Es retira del foc i es deixa infusionar 5 minuts.
Es cola la nata i s'hi afegeix la gelatina hidratada prèviament. Es barreja fins que la gelatina s'hagi desfet completament.
S'aboca la preparació dins els gotets i es deixen refredar a temperatura ambient.
Quan ja s'hagin refredat, es tapen i es reserven a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

13 comentaris:

Maribel exposito orduña ha dit...

Ha de quedar bonissima!!! Aquest cap de setmana que tinc convidats caura.

Marina A.F. ha dit...

Ha de ser ben bona, aquesta pannacota! Certament és que la versió tradicional no m'acaba de fer el pès perquè sempre l'he trobat un pèl insípida. Amb el toc de menta que hi afegeixes, la cosa canvia...! ho intentarem fer a casa un dia d'aquests. Petons!!

Cristina ha dit...

Molt bona, aquesta pannacotta! N'he provat en diferents llocs, però jo a casa encara no n'he fet mai, a veure si algun dia m'animo i en preparo ;)

Un petó!

Rosanna Guillem ha dit...

quina pinta, i que bona deu estar amb eixe toquet de menta!!!! espectacular!!!!

Elvira ha dit...

Mercè quin plaer cuinar juntes!! I quina maravella de recepta aquesta de Maragda!! Es una crack!! Unes fotos molt maques com sempre amiga!! Mil petons

Gourmenderies ha dit...

Ai quines coses la nostra Maragda! No n'hi falten de bones idees!
Això d'obrir el potet ja ho trobo del tot interessant, i imagino al destapar com s'escapa l'aroma a menta invitant-me a compartir una llarga sobretaula que algun dia espero compartir.
Una forta abraçada!

La Quinta de Luculus ha dit...

Mercè,

Quina presentació tan bonica i les fotos espectaculars!!!

Com diu la Glòria seria magnífic de fer una llarga sobretaula, compartint experiències i riallades, amb panna cotta o sense ella ;)

Moltes gracies per participar i per fer-nos la vida més dolça, amiga.

Molts petonets princesa!!!!

manu ha dit...

Mercè, las teves fotos m´han deixat bocabadada. Espectaculars!!!! Clar, que no podia ser d´un altre manera.....
Fantàstic!!!!.
Petons

Raquel ha dit...

Aquestes fotos parlen per sí soles! la presentació es presiosa i les fotos m'encanten.
Un plaer haver compartit aquesta iniciativa de la Maragda.

Una abraçada

lacuinera ha dit...

ooh!! quines fotos mes precioses, si esq ets tota una mestra!! els tarrets em tenen enamorada, son preciosos!!.
Un petonet!

Dolores-MiGranDiversion ha dit...

Quieres saber que no hace muchos años que descubri la panna cotta y madre lo que me habia perdidooo.
Que rica y refrescante receta nos traes..las fotos, preciosas
Bss

maria cosbel la bisbal ha dit...

Una combinació molt acertada Mercè! I les fotos sense comentaris.Una abraçada.

Mª Jose-Dit i Fet ha dit...

Tens raó, és una recepta d´allò més refrescant, és curiós com lligues els sabors a les sensacions no trobes? per a mi el sabor i l´aroma d´aquesta panna cotta estirà per sempre lligat a la sensació d´amistad.
Un petonet estimada!!