Pastís Sant Marc o Massini


Un clàssic

Ja fa uns dies que em van convidar a una festa d'aniversari. I sí... em van encarregar el pastís. En aquesta ocasió, l'homenatjat volia un pastís clàssic de rovell d'ou, nata i trufa. Així que vaig començar a buscar; perquè tot i ser un clàssic, com a casa no som massa de nates i trufes, doncs aquests pastissos passen de llarg. I aleshores vaig trobar aquest clàssic pastís Sant Marc.
Us haig de confessar, que no sé per quina raó, tenia la idea al cap que seria un pastís molt dolç i enfarfegós. I no va ser així. A veure, no ens enganyem, és un pastís contundent! Però suposo que tenia el record de petita d'haver-ne tastat de pastisseria que normalment solen ser molt més dolços. Així que aquesta versió feta a casa, em va agradar! De fet, en van repetir fins que no en va quedar ni una engruna!






Dificultat: mitja

Ingredients: (per a un motlle de 18 cm de diàmetre)

- Per al pa de pessic:
  • 6 ous
  • 150 g de sucre
  • 150 g de farina
  • ratlladura de llimona
- Per a l'almívar:
  • 150 ml d'aigua
  • 150 g de sucre
  • unes gotes de suc de llimona
- Per a la crema de rovell d'ou:
  • 3 ous grans (174 g)
  • el mateix pes de sucre (174 g)
  • 90 g d'aigua
  • 15 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 1 fulla de gelatina
- Per a la trufa:
  • 200 g de nata líquida del 35% de matèria grassa
  • 75 g de xocolata negra del 65% de cacau
  • 25 g de sucre glaç

  • 250 g de nata muntada
  • crocant d'ametlla per decorar
  • sucre per cremar

Preparació:

- Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans.
Es preescalfa el forn a 180ºC.
En un bol, es baten els rovells d'ou juntament amb el sucre, fins que quedin blanquinosos i hagin doblat el seu volum. 
A continuació, es munten les clares a punt de neu. 
Es barregen els rovells amb les clares amb cura per tal que no es desmuntin.
S'afegeix poc a poc, la farina tamisada, i la raspadura de llimona tot barrejant-ho amb moviments suaus per tal que no es desmuntin els ous. 
S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 18 cm de diàmetre). 
Es cou al forn a 180ºC durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Es deixa refredar dins el forn amb la porta entreoberta.

- Per a l'almívar:

S'extreu el suc de mitja llimona i s'afegeix aigua mineral fins arribar als 150 ml.
S'hi afegeix el sucre i es porta al foc, i es deixa bullir uns minutets.
(Si voleu hi podeu afegir una mica de licor un cop fred).

- Per a la crema de rovell d'ou:

La crema de rovell també és millor preparar-la el dia anterior.
En un bol amb aigua freda s'hidrata el full de gelatina durant uns 10 minuts.
Es baten els ous com si es fes una truita. S'hi afegeix l'aigua i es cola amb un colador xinès.
Es barreja el sucre i la farina de blat de moro, i s'afegeix a la barreja anterior (procurant que no es formin grumolls).
Es cou, tot remenant, fins que comenci a espessir. 
Quan tingui l'espessor desitjada, es retira del foc i s'estén al damunt d'una superfície freda (taula, marbre) per tal d'evitar que s'oxidi i agafi una tonalitat verdosa.
Tot seguit, s'hi desfà la gelatina prèviament hidratada i es barreja fins que quedi ben incorporada.
Quan sigui freda, es recull i es guarda a la nevera fins al moment de fer-la servir.

- Per a la trufa:

És millor preparar-la el dia abans.
En un cassó, s'escalfa la nata juntament amb el sucre fins que arrenqui el bull.
En un bol, s'esmicola la xocolata a trossos.
Quan la nata arrenqui el bull s'aboca al damunt de la xocolata trossejada i es deixa reposar uns 2 minuts.
Tot seguit, amb l'ajuda d'una espàtula, es remena fins que quedi ben homogènia.
Es deixa refredar a la nevera fins l'endemà.
El dia següent, es munta amb l'ajuda de les barnilles elèctriques.

- Muntatge:

Es talla el pa de pessic en 3 discos i s'emborratxen amb l'almívar.
Es col·loca un disc de pa de pessic emborratxat a la base i al damunt s'hi escampa la trufa tot anivellant-la amb l'ajuda d'una espàtula.
Es cobreix amb un segon disc de pa de pessic emborratxat i al damunt s'hi escampa la nata muntada tot anivellant-la amb l'ajuda d'una espàtula.
Es cobreix el pastís amb el tercer disc de pa de pessic emborratxat amb almívar i es cobreix tot el pastís amb la crema de rovell d'ou (laterals inclosos).
S'allisa bé la part superior amb una espàtula i s'empolsima la part superior amb sucre. Amb l'ajuda d'un cremador es crema.
Tot seguit, s'enganxa el crocant d'ametlla a tot el voltant el pastís i es decora al vostre gust.
Es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Què vaaaaaaaaaaaaa, Mercè, no és gens pesat!!! a casa ens agrada molt, ja l'he fet varies vegades.
A tu t'ha quedat de pastisseria, molt bonic!
Una abraçada i que passis una molt bona setmana!

QUIMA ha dit...

Un pastis impresionant !! T'ha quedat de luxe.
Petons

GEMMA ha dit...

A casa nostre es un clàssic...ems encanta i no es gents dolç!!!
Petonets.

Tapa't de tapes ha dit...

A mi sempre m'ha fet l'efecte que era un pastís molt empalagós, sí. I quan era petita ja no m'agradava. Però potser és per això, que mai m'he atrevit a fer-lo a casa, que en guardo un record amarg. De totes maneres, el teu és genial, i molt ben decorat. i segur que no en va quedar ni una engruna! Petons

manu ha dit...

Aquesta, es una de las nuevas asignatures pendents.
Ting moltes ganes de verle.
T' ha quedat fantástica.

Rosa Ballerina ha dit...

Ohh quina bona pinta!!!! M'encanta la forma amb què l'has presentat, t'ha quedat amb un aspecte espectacular!!!
I, tot i que jo tampoc sóc d'aquests tipus de pastissos he de reconèixer que em costaria molt resistir-me a provar-ne un tall amb aquesta pinta!!

Petonets!!

Eva Flores ha dit...

un bon massini és bo, però jo si que el trobo massa pesat i dolç, no és per mi, però a una porció petita no li faig pas un lleig

Catieu ha dit...

Un dels clàssics que sovint de postres a casa. És dels que agrada més. Deliciós!!!
Petonets

La rosquilla de la tia Laura ha dit...

Doncs t'ha quedat genial i ha de ser boniiiiiiiiiiissimaaaaa!!! Petonets

Dolores-MiGranDiversion ha dit...

Impresionante como te ha quedado!!!
Bss

trifasic de baileys ha dit...

és dels meus preferits! t'ha quedat xulissim aixi d'alt! petons

Fem un mos ha dit...

Jo el recordo molt empalagós, però aquest si tu dius que no es així potser tindre que provar, te una pinta espectacular
Petons

Pumuky ha dit...

T'ha quedat un pastís preciós!

Petonets!

Lourdes ha dit...

Llevo detrás de una San Marcos ni se sabe... y siempre me digo que la tengo que hacer con tiempo y sin niños por medio. De este veranito no pasa.
Besotes.

Núria ha dit...

Caram quina bona pinta!
A casa nostra és un dels pastissos preferits, i el que més debat genera: és Sant Marc el mateix que Massini? Sempre hi ha el debat de si el Sant Marc té pa de pessic entre la trufa i la nata, i el Massini la trufa i la nata estan juntes...jeje
Enhorabona pel blog!

No tot són postres ha dit...

A mi sempre m'ha semblat molt empalagos però veient el teu, i si dius que no ho és, venen ganes de fer-lo.
Tens unes mans...
Ptnts
Dolça

Cris Segura ha dit...

pastís increible! el meu preferit! t'ha quedat geniaaaal :) molt bona pinta