Pastís de iogurt i maduixes

He passat d'un extrem a l'altre, si l'any passat vaig fer aquesta i aquesta mona, enguany vaig preparar la mona in extremis. De fet, vaig decidir fer-la tan a última hora que vaig optar per fer un pastís ràpid i senzill i adaptar-lo com a pastís per la mona. :p
I quin pastís vaig decidir fer? Doncs vaig versionar el famós pastís de mousse de llimona que tan èxit ha tingut (sé que molts de vosaltres l'heu preparat), però adaptant-lo amb una fruita del temps que tant agrada: les maduixes. Un pastís deliciós! Sobretot si feu servir el millor iogurt que hi ha al mercat: el de la granja La Selvatana.








Ingredients: (per a un pastís triangular de 20 cm de costat)

- Per a la base de pa de pessic:
  • 2 ous
  • 40 g de farina
  • 40 g de sucre
  • ratlladura de taronja
- Per a la mousse de iogurt:
  • 500 g de iogurt ecològic de La Selvatana
  • 75 g de sucre
  • 200 g de nata líquida
  • 5 fulles de gelatina
- Per a l'almívar:
  • 100 g d'aigua
  • 50 g de sucre
- Per a la salsa de maduixes:
Preparació:

- Per a la base de pa de pessic:

Es preescalfa el forn a 180ºC.
Es separen els rovells de les clares.
En un bol es munten les clares a punt de neu amb l'ajuda de la batedora de barnilles elèctrica. S'hi afegeix la meitat del sucre i es baten un parell de minuts més fins que el sucre quedi ben incorporat.

En un altre bol, es munten els rovells amb la resta del sucre (amb les barnilles elèctriques) fins que quedin una mescla espumosa i blanquinosa i hagi triplicat el seu volum.
S'incorporen les clares a la mescla dels rovells de mica en mica, tot remenant amb una espàtula amb suavitat per tal que no es desmuntin.
Finalment, s'hi afegeix la farina tamisada i una mica de ratlladura de taronja al gust del consumidor i es remena.
S'aboca la preparació al damunt d'un Silpat o paper de forn prèviament untat i s'allisa formant una planxa d'un cm de gruix.
S'enforna durant 8-10 minuts fins que sigui rossa (i l'escuradents surti net).

- Per a l'almívar:

En un cassó, s'hi barreja l'aigua amb el sucre i es porta a ebullició durant uns 10 minuts.
Es deixa refredar a temperatura ambient i es reserva.

- Per a la mousse de iogurt:

En un bol amb aigua freda, s'hidraten les fulles de gelatina durant 10 minuts.
En un altre bol, s'hi afegeix el iogurt juntament amb el sucre.
A part, es semi-munta la nata líquida i es reserva a la nevera.
A continuació, es desfà la gelatina escorreguda durant 10 segons al microones i s'incorpora a la mescla dels iogurts (que ha d'estar a temperatura ambient), tot remenant fins que la gelatina quedi ben incorporada.
Es deixa refredar un xic a la nevera i finalment s'hi afegeix la nata semi-muntada tot remenant amb suavitat.

- Per a la salsa de maduixa:

Es netegen les maduixes i es tallen a trossos.
S'amaneixen amb el sucre i un raig de vinagre de moscatell.
Es deixen reposar durant 1 hora a temperatura ambient.
A continuació, s'hidrata la gelatina amb aigua ben freda durant uns 5 minuts.
Tot seguit, es trituren les maduixes amb el túrmix i es cola la salsa.
Es desfà la gelatina uns 3-5 segons al microones i s'incorpora a la salsa de maduixes.

- Muntatge:

Es col·loca un cèrcol triangular al damunt de la planxa de pa de pessic i es folra amb acetat.
Es remulla el pa de pessic amb l'almívar.
S'aboca la meitat de la mousse de iogurt al damunt i s'hi reparteix la meitat de la salsa de maduixa tot ajudant-vos d'una forquilla (per repartir-la).
Finalment, s'aboca la resta de la mousse de iogurt i al damunt s'hi escampa la resta de la salsa de maduixa amb l'ajuda d'una forquilla. (No cal que quedi homogènia, sinó que deixem que formi una mena d'aigües).
Es reserva a la nevera un mínim de 2 hores per tal que qualli.

Es serveix acompanyat de salsa de maduixa (sense gelatina).

Bon profit!

39 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs a la cuina tot s'hi val, mentre sigui bo!!! i jo estaria super contenta si la meva padrina o padrí em regalés una mona així!
Es veur preciosa, m'agrada l'acabat de sobre!!!
Una abraçada, i segueix igual, guapa!

Cris Mini Món ha dit...

Que bé que t'ha quedat, ha d'estar molt bo, el vinagre de vi de moscatell no el conec i ha de quedar molt bé.
Un abraçada

QUIMA ha dit...

Mira per ser improvitsada t'ha quedat genial !!! A més el que compta es que agradi a tothom i que sigui bo.
petons

Tapa't de tapes ha dit...

Quina recepta més bona! I amb aquesta forma que li has donat queda genial. Les aigues blanc-vermelles són molt boniques. Per cert, vaig fer la teva recepta de mona tradicional i va quedar boníssima! Gràcies per explicar-ho tan bé! Petonet

Mima ha dit...

Quina cucada !!! I quina bona pinta... ummmm
També m'agrada l'efecte del marbrejat i el motllo. Molt :O)
Ptons

Laura ha dit...

Realment té un pinta espectacular!! amb el joc de vermell i blanc! espectacular com a mona. A més qui ha dit que per fer una mona s'ha de fer el pastis tradicional?
genial!! m'encanta!!
Petonets!

Anna ha dit...

Fantastica! he fet la d llimona i esta bonissima, aquesta no deu ser meys!
Petons

Anna ha dit...

Fantastica! he fet la de llimona i esta bonissima, aquesta no deu ser menys!
Petons

mamilu ha dit...

Un pastís molt bonic i te pinta de ser molt bò, com tot el que fas.
Un petonet desde el teu poble !!!!!

Sílvia A. ha dit...

Sort que va ser improvisat! jo encara l'he de fer i encara estic rumiant!

Isabel ha dit...

T'ha quedat preciós jo ja tinc la cullera preparada jejeje

petonets

Dolores-MiGranDiversion ha dit...

Que bonito, fino y rico!!!Besitos

trifasic de baileys ha dit...

Per favor!! que bo! i quina presencia!!! et donc un 10!!! petons

GEMMA ha dit...

Apuntadíssim queda. M'encanta la presentació i els ingredient.
Petonets.

Catieu ha dit...

Quina delícia!!! M'emporto aquesta recepta que ben aviat caurà...
Petonets

mercè ha dit...

Ha quedat un pastís-mona amb un aspecte marbrat preciós!, segur que no embafa tant com la mona tradicional!, però....un ou petit...petitó...petitonet....jajajaja...Una abraçada!

Visc a la Cuina ha dit...

Una mona molr "mona", és una cucadaaaa!

Laube Leal ha dit...

Madre mía... qué delicia!!!! Me ha encantado y no parece difícil. Sé que el molde en que lo has hecho tienen una forma curiosa, pero, más o menos, podrías decirme a qué diámetro correspondería si fuera redondo???
Graciassssssssssssss. Un besote

zer0gluten ha dit...

Estoy convencida de que en muchos de los establecimientos de profesionales de este país no hay postres de este nivel estético y de presentación tan espectacular.
Yo adoro una marca de yogures que también me parecen la caña. Así que creo que no tardaré en hacerla. Adaptarla al mundo sin gluten es pecata minuta.
Un beso grande.

Mercè ha dit...

Laube, aunque es un poco difícil de calcular ya que es una forma de triángulo abombado, te diría que estas cantidades deberían llegar para un molde de 18 o 20 cm de diámetro.

maria cosbel la bisbal ha dit...

Un10 per aquest pastis ,ets una artista .
Bona recepta ,i excelent fotografia.
Records.

Anònim ha dit...

Avui he fet un dinar i tot de receptes de Cuina dper llaminers! He fet la tarrina (pastís) d'escalivada de primer, canelons de peix de segon i coulant de postres (que deurien ser de les primeres entrades d'aquest bloc. Tothom ha quedat molt content, i jo molt satisfeta! Així que moltes gràcies encara que no ens coneguem, perquè ha sortit un dinar rodó! Felicitats altra vegada pel bloc i gràcies per compartir les receptes amb tothom

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Mercè, mona o no mona a mi m´agraden tots el pastissos que fas, així que amb mi la parròquia seria plena cada dia :))
Molts petonets, és un gust enorme poder gaudir de les teves fotos...i la pissarra és una cucada ;)

Gemma ha dit...

Una mona original i deliciosa! La combinació de iogurt i maduixes m'encanta! I l'efecte marbrejat queda molt bonic ;)

Susana ha dit...

Això ho tinc que provar¡!


Petó

el taller de cuina ha dit...

Una mona poc ortodoxa però no per això menys deliciosa!!! he de tastar aquests iogurts de La Selvatana ja!!!!
petonets

Alfons ha dit...

una presentacio exquisita!! y segur que la recepta va tenir molt d'exit es veu deliciosa!

Teresa ha dit...

Ja sigui mona o no t'ha quedat una obra d'art!!! a banda que segur està boníssim! l'apuntem!!

Luisa Morón ha dit...

tiene una pinta estupenda. Sea la versión que sea me llevaba un trozo ahora mismo. Bss

TROTAMUNDOS ha dit...

Qué maravilla de tarta, si la de limón ya era impactante, esta es para desfallecer, yo prefiro las fresas, además hago una muy parecida a esta que nos encanta ... probaré la tuya. Un besote grande guapa

Anònim ha dit...

qué bo, quina pinta més espectacular, segur que està boníssim!!!!

cristina ha dit...

m'encanta!!! has tingut una idea genial!
sobretot per mi i per unes amigues que sóm molt amants de la xocolata!
jo habia fet el de llimona i he provat de ferlo de gerds però no em va quedar gaire bé!!!
el iogurt que fas servir, és natural no?!

Mercè ha dit...

Cristina, sí és un iogurt natural.

Ruben ha dit...

Amb les aigües mal pintades per sobre queda preciós! Quina passada, Mercè!

Sara ha dit...

t'ha quedat genial!!

Vaig a provar de fer-la com a pastís d'aniversari del meu marit, espero que em quedi una miqueta tant bé com a tu :)

gràcies per la recepta!!

Anònim ha dit...

Bona nit!

Fa més d'un any que segueixo el teu bloc recepta a recepta, i com ja vaig dir al mateix bloc, és una de les coses que m'ha motivat a fer-ne un de propi. Per això, m'agradaria demanar-te si et fa res que posi alguna recepta que he après de tu, evidentment citant-te i deixant ben clar que la recepta és teva.

A més, aprofito per felicitar-te... És impressionant tot el que fas!

Des de Girona, ànims i endavant!

Mercè ha dit...

Suca-mulla, me n'alegro que el blog et serveixi d'inspiració! :)
Cap problema!
Gràcies!

Sara ha dit...

Hola!!!

Al final he provat de fer-la i ha quedat bo-ní-ssi-ma!!

Això si, he fet una variació per manca de temps: he fet la base de galeta...

Queda pendent provar-la amb la base que proposes tu.

Gràcies de nou!!

Helena / Rico sin Azúcar ha dit...

Quina bona pinta, Carolina! les tartes fredes com aquesta són ideals per a l'estiu.
He vist la foto a l'Evento Photoblog, preciosa ;-)

Petonets