Ensaïmada amb crema cremada
Qui vol esmorzar? :)
Aquesta és una de les receptes que tenia guardades al calaix de sastre; el calaix on de tant en tant recorro per recuperar-ne alguna recepta per presentar-vos.
Aquestes ensaïmades les vaig fer durant la última visita de la meva germana. Ella també és molt llaminera, i com d'ensaïmades a Suïssa no en troba, en vaig preparar dues: una al seu gust, farcida de cabell d'àngel i una altra al meu gust, farcida de crema cremada. Com us podeu imaginar, les dues opcions van volar! ;)
Aquesta és una de les receptes que tenia guardades al calaix de sastre; el calaix on de tant en tant recorro per recuperar-ne alguna recepta per presentar-vos.
Aquestes ensaïmades les vaig fer durant la última visita de la meva germana. Ella també és molt llaminera, i com d'ensaïmades a Suïssa no en troba, en vaig preparar dues: una al seu gust, farcida de cabell d'àngel i una altra al meu gust, farcida de crema cremada. Com us podeu imaginar, les dues opcions van volar! ;)
Ingredients: (per a 2 d'uns 35 cm de diàmetre)
- Per a la massa mare:
- 10 g de llevat fresc de flequer
- 10 g d'aigua tèbia
- farina necessària
- Per a l'ensaïmada:
- 3 ous
- 100 g d'aigua
- 150 g de sucre
- 500 g de farina de força
- 1 cullerada gran de gluten de farina de blat
- 25 g (30 mL) d'oli d'oliva
- 250 g de llard
- sucre glaç
- Per a la crema:
- 400 ml de llet
- 100 ml de nata líquida
- 75 g de sucre
- 30 g de farina de blat de moro
- 3 rovells d'ou
- 1 branca de canyella
- pell d'una llimona
- sucre per cremar
Preparació:
- Per a la massa mare:
S'escalfa una mica l'aigua fins que sigui tèbia (uns 30-40ºC). S'hi dissolt el llevat. I es va afegint farina fins que la massa ja no s'enganxi a les mans. Es treballa fins que la massa tingui una mica d'elasticitat i es deixa reposar en un lloc aïllat de corrents d'aire fins que dobli el seu volum.
- Per a l'ensaïmada:
A la panificadora, amassadora o sinó en un bol, es barregen els ous batuts (com si féssim una truita), l'aigua i el sucre, i es bat fins que quedi una massa cremosa.
S'hi afegeix la massa mare i es barreja. S'incorpora la farina i el gluten, i s'amassa fins que la massa quedi ben lligada i elàstica (uns 15 minuts si ho feu amb panificadora).
S'hi afegeix l'oli i es treballa fins que la massa se l'hagi "begut" (5 minuts més).
Es forma una bola i es col·loca dins un bol tapat amb un drap de cuina en un lloc aïllat de corrents d'aire (per exemple, dins el forn). I es deixa llevar durant 1 hora i mitja. (Jo la vaig deixar 2.5 hores).
Passat el temps de llevat, s'unta la superfície de treball amb oli. Es talla la massa en dues porcions iguals.
I amb l'ajuda del corró, s'estiren fins que quedi una massa gairebé transparent -punt clau- (si es trenca no passa res).
S'unta amb abundant llard (perquè tingueu una idea de la quantitat que se n'hi posa us recomano que us mireu el vídeo) i s'enrotlla com si féssim una cigarreta.
Un cop enrotllades, es col·loquen cargolades sobre una safata de forn folrada amb paper de forn ben untat.
Es deixen llevar en un ambient aïllat de corrents d'aire (dins el forn) unes 6 hores (jo els hi vaig deixar 8 hores, tota la nit) i amb certa humitat, per això es ruixen les parets del forn amb aigua.
Quan ja hagin llevat, es ruixen les parets i les ensaïmades amb una mica d'aigua i es couen al forn (prèviament escalfat) a 180ºC amb l'escalfor de baix fins que siguin rosses, uns 15 minuts.
Es deixen refredar a temperatura ambient.
- Per a la crema:
En un cassó, s'hi barreja la llet i la nata juntament amb una branca de canyella i la pell d'una llimona. S'escalfa a foc mig-baix fins que bulli. Es deixa infusionar i quan sigui freda es retira la pell de la llimona. (És millor fer-ho el dia abans i d'aquesta manera agafa molt més gust). L'endemà, en el vas del túrmix s'hi barregen els rovells d'ou, amb un xic de la llet infusionada, el sucre, i la farina de blat de moro. Es retira ràpidament del foc i s'aboca dins un bol i es tapa en contacte amb film transparent a la nevera. Just abans de fer-la servir, es remena amb el batedor manual de barnilles. Es parteixen les ensaïmades per la meitat. Es col·loca la crema dins una màniga pastissera per tal de repartir-la millor al damunt de les ensaïmades. S'empolsimen amb un xic de sucre i es crema amb l'ajuda d'un bufador. Es cobreixen les ensaïmades i s'empolsimen amb sucre llustre.
Bon profit!
33 comentaris:
Quina bona pinta!
Segur que és boníssima!!
Bon dia!
Ahhh!!!!!!qué maravilla!!!!
Quina passada d'ensaimada! Amb crema n'havia provat, però amb crema cremada... ha de ser terrible de bona! Quina sort saber fer-se les ensaïmades a casa. jo no me n'he sortit mai... trobo que és molt complicat, tot plegat... petonet!
Per mi la de crema cremada. Em torna boja!!!!!!!! quina sort la teva germana
petonets
Les ensaimades són la meva debilitat però no he intentat mai de fer-la perquè sempre m'han dit que és molt complicat i no acostuma a sortir bé. Tu aconsellaries de provar-ho encara que s'hagi de fer tot a mà? No tinc ni panificadora ni robot.... I una altra cosa: on es pot veure el video que dius? Gràcies!
uaaaa!!! quina pinta que té aquesta ensaimada!!! ummm!! quina gana!! i amb la crema cremada ha d'estar molt i molt bona!!
Petonets!!
Those look absolutely delicious! :)
Elisa, si cliques sobre "vídeo" el podràs veure.
que suerte tiene tu hna. Porque vaya pinta que tienen. Bss
Mare meva quines ensaimades !!!......aixi amb crema o cabell d'angel ........han de ser divines.
petons
POr favor, por favor, por favor, pero que cosa más rica!!!
Besitos
oh quina delissia i quina bona pinta!!! jo ja he esmorzat pero per brenar no m'importaria gens menjarme'n una amb un cafetonet!!! m'encanta la crema cremada!!
mmmm... acabo de trobar una recepta d'ensaïmada que té l'èxit assegurat!!!
PTNTS
Dolça
mare meva quin bé de déu.... jo vull una ensaimda sencera!!!
Uf! no ser per quina decidir-me. Mmmmm..... un trosset de les dues!!!
Genials, Mercè!
Petonets
Quina bona pinta, amb aquesta crema ha de quedar boníssim!
Una abraçada
Per a mi un trosset de cada!! t'han quedat fantàstiques!!
Per a mi un trosset de cada!! t'han quedat fantàstiques!!
mare meva!! amb el que m'agrada l'ensaimada, i la crema!! aiiiiixxx jo la vull!! envia-me'n un tross vaaa!!! a veure si un dia agafo forçes per fer-la...que deu ni do!! jejej petons
Sempre ens sorprens amb les teves propostes, no m'hagués imaginat mai una ensaïmada amb crema cremada, ets la... pera, Mercè!
Tinc moltes ganes de fer ensiamada a casa...m'apunto la teva recepta...
Petonets.
De crema cremada siusplau... quina pinta!!
Petons
Sandra
Mara meva, quina ensaimada mé bona!! amb cream las he probat pero no he fet mai. Felicitas!!
Me has matado!!!!! No podría resistirme a un buen trozo de esta deliciosa ensaimada!.
Me llevo la receta!!!!
Besitossssssss
Oooooooostres quina bona pinta !!! Jo m'apunto a la de crema, sens dubte.
Oh, quina pinta! no n'he fet mai, però amb aquesta recepta m'hi posaria ara mateix!
Marta
Jo em quedo amb les dues versions, perquè no sabria dir-te quina m'agrada més!!!
Encara no he fet mai ensaïmades, però segur que m'animo!!!
Per cert, al vídeo les pinta amb ou abans d'enfornar-les. Tu no ho has fet?
Margarida
Margarida, no, jo no les vaig pintar amb ou i van quedar ben rosses!
Se'm fa la boca aigua només de veure-la! Quina bona pinta!! Amb la crema cremada ha d'estar de vici!!!
Abans que un croissant, una ensaïmada sempre! T´han quedat fantàstiques.
Abans que un croissant, una ensaïmada sempre! T´han quedat fantàstiques.
jo vull, jo vull esmorzar!!! encara que siguin les 22:40 de la nit, jo vull un trosset ben gran!!
quina passada, de veritat! :) mai se m'hagués ocorregut farcir-la de crema cremada! increïble!
un petonet^^
Me has conquistado con ese relleno, qué ensaimadas tan tan ricas!
Publica un comentari a l'entrada