divendres, 22 de juliol de 2011

Passió per la cultura del pa

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a un curs de pa amb Daniel Jordà... O millor dit, en Daniel Jordà del forn La Trinidad-pans creatius ens va obrir les portes del seu obrador situat a la Pl. Garrigó, 5 de Barcelona per ensenyar-nos la seva passió per la cultura del pa.


La Trinidad-Pans creatius

Ja per telèfon, en Daniel inspirava ser una persona senzilla i atenta, i en persona, encara ho és mooolt més! Un home de família de flequers que després d'haver estudiat belles arts va seguir el negoci familiar. Però en Daniel no és un flequer qualsevol, és un apassionat del pa, un creador. I veient com la pastisseria arribava a la cuina d'alta gamma, es va proposar aconseguir el mateix amb el món del pa. I així va iniciar el seu projecte per elaborar pans creatius, pans que fugen de la tradició per incorporar ingredients que a primera vista podríem qualificar d'atrevits o atípics... Així doncs, podem trobar pans de wasabi, de curri o de tinta de calamar, per exemple.

La Trinidad-Pans creatius


La Trinidad-Pans creatius

Però no penseu que pel fet d'elaborar pans creatius, hagi modificat el procés artesanal d'elaboració del pa. Tot el contrari! Els seus pans són d'aquells que atipen, i que continuen tous ben bé un parell de dies després d'haver-los comprat (això, si hi arriben! ;)). A més a més, ens va explicar les diferents farines que utilitza: mòlta a la pedra, una de francesa de primeríssima qualitat, de sègol... I tot de detalls de cadascuna de les varietats que preparen.

La Trinidad-Pans creatius

Tot això l'ha portat a servir a restaurants de primer nivell, la ciutat esportiva del F.C. Barcelona, i també ha rebut nombrosos reconeixements, com per exemple, la revista Time out el va classificar entre les tres millors fleques de Barcelona!
Amb tot, en Daniel continua treballant a la seva fleca, que a primera vista no deixa de ser una fleca de barri, però al darrera hi ha tot un treball de dedicació i investigació per aconseguir fer aquestes creacions.
Ahir vam aprendre a fer la seva focaccia de romaní. Una focaccia que no requereix acompanyament. Per sí sola és deliciosa! I a més, en Daniel ens va carregar amb un reguitzell de pans perquè poguéssim tastar!

La Trinidad-Pans creatius

Per últim, només em queda animar-vos a fer-hi una parada i tastar qualsevol dels seus pans. Jo particularment us recomano el d'olives verdes, el de xocolata i taronja i el de pagès.
I si voleu aprendre a fer el pa, només heu de fer que escriure a en Daniel!

Moltes gràcies Daniel!!!

24 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Moltes gràcies Mercè! Molt interessant. Ara mateix vaig a fer un cop d'ull a l'enllaç! Petons

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Un homenatge preciòs!!
Les fotos com sempre són molt maques...penso que has fet una descripció meravellosa.
Molts petonets

Roser ha dit...

a mi també m'agrada saber més i més del pa i de qualsevol aliment que ens posem a la boca! bon reportatge!! un petonás

SILVIA ha dit...

Bones Mercè, jo encara no m'he endinsat mai al món del pa (no n'he fet mai), però ja començo a tenir ganes i veient tota la varietat que es pot fer, a veure si el Daniel et passa alguna recepta per acabar-me de convencer!!
Petons

Cristina ha dit...

Què interessant i instructiu. M´imagino les olors de l´obrador...mmmmm.

frédérique chiron ha dit...

Quines fotos mes maques !!!!!!

GEMMA ha dit...

Jo ja coneixía aquest forn i es una passada.
Petonets.

el taller de cuina ha dit...

Darrerament tothom parla d'aquesta fleca. I no m'extranya, quina enveja tenir-la a prop!

rosanna ha dit...

quina meravella!!!! com m'agrada la cultura del pa! la varietat, el pa ben fet, amb bons ingredients... Fantàstic, quina sort poder assistir.

Visc a la Cuina ha dit...

Quan vagi a Barna m'hi hauré d'arribar i provar totes aquestes meravelles!

Mercè ha dit...

Sílvia, sí en Daniel ens va ensenyar a fer la focaccia de romaní i ens va donar la recepta, així com també ens va explicar com fer el pa blanc. ;)

Alba, de tenir-la a prop res de res!! A més d'una hora de camí. ;)

Petons!

Silvia ha dit...

Si es que el pan es un mundo muy amplio. Cuanto me queda por aprender...
Un sitio con mucho encanto.

Besos.

La Quinta de Luculus ha dit...

Mercè!
Quina crònica tan esplèndida i les fotos li fan justícia del tot. Estic totalment d'acord amb tu, treballar amb el Daniel Jordà ha de ser un gustàs!!!!
Molts petons guapetona!
La Quinta de Luculus
brrr! no hi ha manera que pugui deixar comentaris si no són de forma anònima :(

Núria ha dit...

Mercè que guapo!!!! m'encanta el pa...no el coneixia però pel que dius em dona molt bona espina...a veure si un dia vig veure les seves obres d'art...
moooolts petons i una recepta de pa que???? je je

ANNAFS ha dit...

Que interesant!!!!. A casa ens agrada tan el pa i particularment a mi que gairebé em diuen maniàtica del pa.Ja m' agradaria fer una volta per aquesta fleca.

Bugaderes, 39 ha dit...

M'he de posar a fer pa d'una vegada. Els posts com aquests m'ho recorden i em fan venir salivera...

fresaypimienta ha dit...

Sin duda iré en busca de sus panes artesanos, un lujo poder degustar un buen pan! un beso

La Taula d'en Bernat ha dit...

Quin privilegi poder assistir a l'obrador d'un flequer tan reconegut i prestigiós com el Daniel Jordà. Tot i que el món del pa m'atreu, mai m'hi he posat a casa i quan veig aquests reportatges me'n vénen ganes de debò!

Petonets!
Anna

Mónica R ha dit...

Quina sorpresa trobar aquesta entrada al teu bloc!!! Ja fa temps, i quan dic temps vull dir uns quants anys, que vull conèixer la seva fleca. I no és que la tingui lluny però no he trobat el moment. Després de llegir la teva experiència encara en tinc més ganes i ja pots comptar que no deixaré passar gaire temps més per acostar-m'hi. Gràcies Mercè.

fina ha dit...

no trobo a la web de la Trinitat els cursos??
on estan ??

Mercè ha dit...

Fina, a la web no ho anuncia. Simplement si hi estàs interessada, li truques i en Daniel t'explicarà. ;)
Petons!

fina ha dit...

Moltes gràcies Mercè,..¡¡
bon diumenge:))

Yolanda ha dit...

Con mi visita a Barcelona, he podido comprobar que afortunadamente hay mucho arraigo al pan por tu tierra. Y era de esperar porque la tradición del "pan amb tomaquet", la "torrat" y la escalivada en esa tostada, tienen mucho peso.

Tenéis mucha suerte. Por desgracia, en Madrid, se está perdiendo mucho de la gran cultura del pan. Proliferan los locales regentados por comerciantes de origen chino, y el pan que se vende no es bueno, y es precocido.

Menos mal que queda algún que otro obrador y yo soy de las que los prefiero aunque el pan sea más caro.

Un interesante reportaje.

Un beso.

andreu ha dit...

Tinc ganes d'anar-hi ja!!!