Xuixos de plàtan

Com en Marc i la Dolors són de Girona... i els xuixos és una de les coses que trobem a faltar, entre moltes altres! ;) i com de moment encara no m'he atrevit a fer-los, (tot arribarà! ;)) doncs vaig decidir provar aquesta versió. I així doncs, van ser una de les postres que vaig fer pel dinar d'ahir. És una recepta d'en Jordi Roca que vaig veure a un parell de blogs: La cuina de casa i La cuina vermella. Haig de dir que aquestes postres no van tenir massa èxit. :( De fet, a mi, el plàtan així fregit no m'entusiasma gaire, però aquells a qui us agradi, proveu-la!


Ingredients: (per 4 persones)
  • crema pastissera
  • 4 plàtans
  • pa de pessic sec i mòlt
  • farina
  • rovell d'ou
  • oli de girasol
  • sucre
Preparació:

Primer de tot es prepara la crema pastissera i es deixa refredar tapada amb paper film (tocant la crema, així s'evita que es formi el tel).
Es tallen els plàtans (sense pelar) formant rodelles de 5 cm de llarg. Es foraden pel mig i es farceixen de crema amb l'ajuda d'una màniga pastissera. Es pelen i es passen per la farina, el rovell d'ou i el pa de pessic. Es fregeixen amb l'oli ben calent, es deixen escórrer al damunt de paper absorbent i s'ensucren.

Bon profit!

14 comentaris:

Reme y Núria ha dit...

Mercè, yo también la tengo pendiente de hacer,te a quedado muy bien.
Saludos.

Maria ha dit...

Mercè tu ho pintes ben fàcils de fer però a elles els va costar molt d'emplenar els plàtans. Com ho vas fer tu? Costa arrebossar amb el pa de pessic?
I perquè no va tenir èxit?
Informa, informa...

Núria ha dit...

fan molt de goig i la decoració del plat és molt original!! ;D

Gemma ha dit...

A mi els plàtans fregits tampoc m'entusismen gaire, però la resta de gent que els va menjar els va encantar! Tot és qüestió de gustos... això sí, només s'assemblen als xuixos pel nom, eh?

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Si tant fàcil ho expliqes vol dir que és fàcil de fer. M'apunto aquesta recepta per les meves pendents.
Salut!!!!

Anònim ha dit...

Jo ho veig molt complicat, ara, la combinació de plàtan amb crema boníssima. A primera vista pensava que eren xuxos de pastissería...
Records...

Mercè ha dit...

Menu, gracias. Pero a veces, aunque salga bien no quiere decir que guste! ;)

Maria, doncs no és complicat! Jo els vaig buidar amb una espècie de boli bic (buit i net). L'arrebossat no em va costar gens! De fet la farina s'enganxa molt bé al plàtan i després es passen pel rovell d'ou batut i s'arrebossen. I l'arrebossat s'enganxa fàcilment amb l'ou. Doncs tots els que érem no ens entusiasme el plàtan fregit, com jo, així que en vam tastar un cada un i la resta allí es van quedar.

Nurks, benvinguda a la meva cuina! Ara et faig una visiteta ;)

Gemma, doncs tots els que érem no ens agradaven els plàtans fregits i no van triomfar. :( I com tu dius, només tenen dels xuixos el nom i poc més.

Olles i somriures, la recepta no és complicada de fer. Només cal vigilar a l'hora de buidar els plàtans, doncs de fer-ho pel centre i no anar-te'n cap a les bandes, llavors al pelar-lo es trencaria.

Teresa, no és complicat. La única complicació diria que és buidar el plàtan. La resta no té cap misteri! :)

La cuina vermella ha dit...

Hoooola, què tal? Teniu raó en tot, és una recepta fàcil i vistosa. Però és clar si no t'grada el plàtan fregit n t'agradarà aquest postre.
A mi si que em va agradar, oerò només menjar-e un pq és força empalagós.
Mil petons bonica!

Anna ha dit...

què activa Mercè! Els xuxos sempre m'han semmblat difícils de fer, però t'han quedat molt bé, com la cuina de casa o la cuina vermella. El pastís de salmó, me l'apunto i veig que ja has posat en pràcyica els polvorons de la menta fresca i una recepta de Hawaii...ka uai!!

Anna ha dit...

què activa Mercè! Els xuxos sempre m'han semmblat difícils de fer, però t'han quedat molt bé, com la cuina de casa o la cuina vermella. El pastís de salmó, me l'apunto i veig que ja has posat en pràcyica els polvorons de la menta fresca i una recepta de Hawaii...ka uai!!

Mercè ha dit...

Hola Txell! Com et trobes? Tens tota la raó!

Anna, els polvorons no són com els de la Maria, és una recepta que ja havia fet altres vegades i crec que la meva porta una mica menys de llard i torro una mica la farina abans de fer la massa. ;) I de receptes de Kaua'i, encara en tinc una altra de pendent! A veure si aquest vespre la penjo!

Glòria ha dit...

Després d'aquestes postres, s'ha d'anar a fer footing, eh?, perquè són un pel calòriques, oi?.

Dolors ha dit...

Jo haig de dir que aquests xuixos tot i no ser com els de Girona són bons. És veritat que el gust és diferent i que no estem gaire acostumats a menjar plàtan fregit, però a mi em van agradar i com que de mida eren petitets no es van fer empalagosos.
Petonets.

Mercè ha dit...

Glòria, jeje... però si ja no ve d'aquí! Amb tot el que queda per venir... ;)

Dolo, crec que tu i l'Alfred vau ser els únics que us van agradar! Jo, més tard, en vaig tornar a provar un amb força sucre ;) i així el vaig camuflar. :p Petons!