Tarte raisinée
Viatgem cap a Suïssa
Avui us porto un dolç típic de la regió suïssa de Vaud, on viu la meva germana. Com ella sap que m'agrada fer receptes típiques siguin d'aquí o d'arreu, em va portar un pot de raisinée perquè pogués fer aquestes postres. La raisinée, com el seu nom indica és una mena de resina feta a partir de suc de pera, en aquest cas, que cou durant dies. Si, si... dies! I al final queda un concentrat com el de la foto de gust amarg i molt potent, amb connotacions que recorden a la regalèssia i al cafè. I en aquest pastís, barrejat amb la llet condensada fa que quedi un farcit amb un gust que recorda als caramels de cafè. Molt llaminer! ;)
Dificultat: mitja
Ingredients:
- Per a la base sucrée:
- 130 g de farina
- 50 g de mantega a temperatura ambient
- 50 g de sucre glaç
- 2 rovells d'ou a temperatura ambient
- 1 clara d'ou per pintar
- 100 g de raisinée de pera
- 150 g de llet condensada
- 200 g de nata líquida
- Per a la base sucrée:
És millor fer-la el dia abans.
Al damunt de la superfície de treball, s'hi col·loca la farina tamisada i es barreja amb la mantega (amb textura pomada). Es treballa refregant entre les mans els dos ingredients. I veureu que queden com grumolls de serradures humides.
S'hi incorpora el sucre i els rovells, i es barreja tot.
Aquesta massa no s'ha de treballar molt, simplement unir els ingredients fins obtenir una massa homogènia.
S'embolica amb paper film i es deixa reposar a la nevera tota la nit.
El dia següent, al damunt de paper de forn prèviament untat, s'estira amb l'ajuda del corró deixant-la d'un gruix de 0.5 cm aproximadament.
Es folra un motlle prèviament untat amb mantega, amb la pasta sucrée. Es punxa amb una forquilla per evitar que es formin bombolles d'aire.
Es cobreix la pasta sucrée amb paper de forn i al damunt s'hi col·loquen pesos per tal que no s'abaixi durant la cocció.
Es cou al forn prèviament escalfat a 180ºC durant uns 10-15 minuts fins que agafi un punt de color.
Es retira i es deixa refredar a temperatura ambient.
Es pinta amb una clara d'ou per evitar que el farcit l'estovi.
En el vas del túrmix es barreja la nata líquida amb la llet condensada i la raisinée de pera amb l'ajuda del túrmix.
S'aboca la mescla al damunt de la base sucrée i s'enforna dins el forn prèviament escalfat a 180ºC durant 20 minuts fins que hagi quallat.
Es deixa refredar a temperatura ambient i es decora al vostre gust.
Bon profit!
15 comentaris:
Té una pinta boníssima, el raisinée... no el coneixia pas! I el pastís encara té més bona pinta, si recorda el gust de pera... mmmm! Una delícia. Quines fotos més boniques, Mercè! Petons
No coneixia aquest ingredient. La tarta t'ha quedat perfecta. M'hagués agrdat tastar un bocinet...
Petonets
Ostres quines coses s'aprenen! No en tenia ni idea de què era el raisinée. De fet, no savia que existís un ingredient amb aquest nom... però el pastís, de luxe, quina pinta fa!!
Petons!
He apres que es el raisinée, que no ho coneixia... i em quedo amb ganes de probar aquesta tarta que te una pinta deliciosa!! Petons
Boníssima la combinació de peres i xocolata!!!
Petonets.
Que bé, informació d'altres bandes!!!! m'encanta rebuscar per altres països!!!!
M'encanta poder descobrir receptes típiques d'altres llocs, i aquesta a més a més és sorprenent!
El gust que expliques com de caramel de cafe deu ser boníssim, i amb llet condensada... Per llepar-se els dits!
Diga-li a la teva germana de part meva que ja et pot anar portant més cosetes!
Hola Mercè,
quan puguis passa't per la meva cuina que tens un regalet!
Petons!
Ja he aprés una cosa nova!! Gràcies Mercé.
Té molt bona pinta el pastís.
Fins un altre!
Enhorabona pel blog!!! No el coneixia i m'encanta!! T'afegeixo al meu!! Et seguiré!
Ptons
Una combinació perfecta pera i xocolata !!Ha de ser deliciós !!
Salutacions
Mira quina cosa més bona!!! A mí també m'encanta recollir tota mena de receptes típiques d'allà on vaig :)...petonets
Quina bona pinta!! tal com expliques sembla com "mostillo", que aquí el feien amb el suc del raïm fent-lo reduir fins aconseguir un caramel. Vaja, em sembla que es podria sustituir, si encara en fecim.
Però quina cosa més bona!!! I amb les connotacions que dius que té segur que ens encantaria a casa...
Petonets
Hola, guapa.Ja sé que et vaig dir que aquest pastís t'havia sortit bo, i és preciós. Avui també et presento la primera recepta del llibre d'en Barriga, feta a mitges, que amb el full encara no m'atreveixo... Gràcies altre cop! http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2013/05/papallones-de-full-recepta-den-xavier.html
Publica un comentari a l'entrada