Cooking challenge: dolços de l'àvia
Aquest mes, el repte de les Cookings anava de dolços de l'àvia. Un repte ben interessant proposat per la Rosa de Quocinando. La veritat és que les receptes tradicionals són la base de la nostra cuina d'avui i les que configuren la nostra cultura i no hem de permetre que es perdin en l'anonimat. Així que aquest repte espero que sigui un petit recull de receptes tradicionals.
Malauradament, a casa només vam poder conèixer l'àvia paterna, i precisament si per alguna cosa la coneixia la major part del poble era per la seva cuina, però no precisament dolça! El contrari, lo seu eren els guisats o "platillos" com en deien abans. Així que com podeu imaginar, aquest ha estat tot un repte per mi... el de trobar dolços tradicionals!
El fajol és un blat negre molt típic de la zona de la Garrotxa tal com us vaig explicar aquí. I una de les receptes més típiques que es preparen amb el fajol són les farinetes. Un dolç ben peculiar que arrebossat amb sucre o regat amb ratafia és de vici!
Aquestes postres de pa amb tel de llet i sucre són boníssimes. A casa encara tenim la sort de poder beure llet directament munyida de la vaca, i poder aprofitar-ne el tel per fer-ne brioixos, recuits o menjar-lo senzillament tal com es feia abans al damunt d'una llesca de pa amb un xic de sucre o mel, és diví!!
Podeu trobar la resta de propostes a continuació:
- De l'Elvira de Los cerezos en flor
- De la Ly de El olor del café
- De la Maragda de La Quinta de Luculus
- De la Maria José de Dit i fet
- De la Núria de Cocinarte
- De la Pikerita de La cocina de Pikerita
- De la Quo de Quocinando
La recepta de les farinetes l'he extreta del Corpus de la cuina catalana i la dels ametllats, del mestre pastisser de La lionesa.
- Per a les farinetes de fajol:
Ingredients:
- 500 ml d'aigua
- 125 g de farina de fajol
- oli d'oliva per a fregir
- sucre per arrebossar
Es posa l'aigua dins una cassola i s'escalfa fins que l'aigua sigui tèbia.
A poc a poc, s'afegeix la farina de fajol tot remenant sense parar (i procurant que no s'enganxi).
Es deixa coure fins aconseguir una pasta espessa (uns 15 minuts).
S'aboca dins un motlle d'alumini i es deixa refredar a temperatura ambient.
L'endemà, s'agafa el bloc de farinetes i es talla a llesques d'uns 0.5 cm de gruix.
En una paella amb oli ben roent, es fregeixen les farinetes fins que quedin ben daurades (o millor dit, marrons) per ambdues cares.
Es deixen refredar al damunt d'un paper absorbent (per eliminar l'excés d'oli).
I s'arrebossen amb sucre.
- Per als ametllats:
Ingredients:
- 250 g de farina d'ametlla crua
- 375 g de sucre llustre
- 3 clares d'ou
- essència de vainilla
- ametlla marcona
Preparació:
En un bol, s'hi barreja la farina d'ametlla amb el sucre i l'essència de vainilla.
A poc a poc, s'hi afegeixen les clares tot barrejant fins obtenir una pasta fina.
A continuació, s'aboca la massa dins una màniga pastissera.
Al damunt d'un silpat o paper de forn, es formen cercles de massa d'uns 2 cm de diàmetre i al damunt s'hi col·loca una ametlla marcona crua.
S'enfornen dins el forn prèviament escalfat a 180ºC fins que es comencin a enrossir.
Es deixen refredar a temperatura ambient i es reserven dins un recipient hermètic.
- Per al pa amb el tel de la llet i sucre:
Ingredients:
- pa
- tel de la llet
- sucre (o mel)
En una olla grossa es bull la llet de vaca acabada de munyir.
Es deixa refredar a temperatura ambient (es formarà el tel de la llet).
Es reserva a la nevera fins l'endemà i enretirem el tel de la llet amb l'ajuda d'un colador.
S'unten les llesques de pa amb el tel de la llet i s'empolsimen amb un xic de sucre (o de mel).
Bon profit!
21 comentaris:
Pero bueno!!!.... ¡¡cuántos antojos nos quieres crear!!.. A cada foto que pasaba antojo que me creaba...¡¡qué delicias!!
Quins records reina! m'has tret 45 anys de cop!!!
La llesca amb el tel de llet acabada de munyir i els ametllats que eren els que primer desapareixien de les caixes del Surtido Loste...
En canvi crec que les farinetes no les he provades mai, però això és fàcil de posar remei, oi?
Molts petons!
M ha fet gràcia això de platillo, no ho havia escoltat mai però a partir d´ara penso utilitzar la paraula :))
Per no tenir una recepta pròpia te n´has sortit meravellosament!!! quines propostes més delicioses i bones.
Petonets estimada.
Molt originals, si senyora!! m0encanten les receptes, les galetes precioses, i l'ALTRE dolç no el coneixia pero és molt original!!
Petos bonica
Núria
Ay, si mi madre ve tu pan con nata de leche, leche llora de la emoción!!!! que buenas recetas y qué bonitas fotos... muchas gracias por tus propuestas, me alegro que te haya gustado la labor de investigación!!!
un besote guapa!!!
Mercèèè aquesta llesca amb el tèl de llet era el meu esmorzar a casa de la meva àvia de Càceres!!! Ohhh quins records m'han vingut al cap!!! Escolta, es fàcil de trobar aquesta farina fora de la Garrotxa??? Ja la tinc a la meva llista de compres de l'estiu jajajaja. Petons cosa guapa!!!!
m'encanta la proposta que heu triat! està plena de records!!
jo també prenia el tel amb sucre al poble amb la iaia.
fa temps que vull fer ametllats però no m'animo. com les teves receptes no fallen, a veure si els faig aviat!!! petonets
Cuantas cositas, yo tampoco recordaba ninguna receta dulce de mis abuelas ;(( Has traído un par de cosas bien originales, por lo menos para mi, y por cierto que es la tel de la leche?
bss guapa
El pa amb el tel de la llet m'ha arribat al fons del cor, eren les meves postres del sopar, més ben dit, m'ho menjava just abans d'anar a dormir!
Que bons els tres Mercè! Els ametllats són la meva perdició. Ja els tenia apuntats del Narcís. A vuere quan puc fer-los. Petons
jolin amb quedo amb tots tres, pero el que m'agradaria més tastar és la torrada amb el tel de la llet, que afortunada eres. a mi m'encanta el tel aquest de nata que es forma, i mira que a molta gent li fa fastic....m'apunto les tres receptes que tenen una pinta....petons
Quines propostes més bones, Mercè! Tens raó, la cuina tradicional és la base de la cuina. Això de la torrada amb el tel de la llet encara ho fem a casa, també! Tot i que hem de reconèixer que ara es fa més dificil trobar una llet recent... el que vaig provar per primer cop fa poc són les galetes de fajol. Ens en va ensenyar el Pep Nogué, enamorat de la garrotxa... em van encantar!! Has fet molt bones propostes, trobo. Petonet
Quines propostes més bones, Mercè! Tens raó, la cuina tradicional és la base de la cuina. Això de la torrada amb el tel de la llet encara ho fem a casa, també! Tot i que hem de reconèixer que ara es fa més dificil trobar una llet recent... el que vaig provar per primer cop fa poc són les galetes de fajol. Ens en va ensenyar el Pep Nogué, enamorat de la garrotxa... em van encantar!! Has fet molt bones propostes, trobo. Petonet
Ly, el tel de la llet es la nata de la leche fresca.
Que oblidada que tenim aquesta cuina. Des que tinc el blog vaig boja buscant receptes de coques dolces... Cada poble acostuma a tenir-ne alguna, totes semblants, però amb connotacions diferents! Irresistible!!!
No sabria per quin començar entre el ametllats i les farinetes de fajol, bé amb quedo amb els dos.
Petons
Ep, que les farinetes de fajol amb ratafia no són gaire infantils XD
Quan era petit, a casa hi havia bufetades per menjar-se la nata de la llet, sempre amb sucre. Normalment no arribava ni al pa, barrejada amb sucre i a cullerades cap a la boca.
Ara, en canvi, a tota la família li fa molta angúnia menjar-se-la... menys a mi :-)))
Ets una artista Mercè! M'encanta! Felicitats!
Tot fa molt bona pinta, i això de les farinetes de fajol m'ha ben sorprès!
M'agradaria saber quants ametllats surten amb aquestes quantitats!
Marçal, doncs no t'ho sé dir perquè ja fa força que els vaig fer! ;)
Publica un comentari a l'entrada