Pastissets de llimona, menta i préssec

Faig tard. Aquesta recepta la volia publicar ahir, però degut a uns problemes amb internet em va ser impossible. Així que avui us porto la Recepta del 15, però el dia 16. :p
Aquesta recepta molts l'haureu vist a la última revista Cuina d'aquest mes d'agost. Es tracta dels pastissets de préssec, menta i gerani de la Carme Ruscalleda de la secció Fogons bo i sa. Com ja sabeu els que em llegiu, sóc una fan de la Ruscalleda, i quan vaig veure aquesta proposta tan refrescant i sobretot amb aquesta combinació de colors, m'hi vaig llençar a provar-la. Vaig pensar que era una recepta molt original per aportar al recull de receptes de La Recepta del 15 d'aquest mes d'agost dedicat al préssec.



En general, les receptes de la Ruscalleda no fallen mai. Vull dir que si segueixes les proporcions indicades, doncs surten a la primera. En el meu cas, això havia estat sempre així fins que vaig fer aquesta recepta dels pastissets de préssec, menta i gerani. Seguint les quantitats indicades, el color verd menta de la crema no s'aconseguia... entre el color marró del sucre morè de canya, el groc de la llimona i un xic de licor de menta, quedava un color verd que no convidava gens a menjar aquests pastissets, sinó tot el contrari. :( Vaig escriure a la redacció de la revista Cuina per preguntar-los si hi havia algun error de transcripció i em van contestar això: "...sempre s’ha de tenir en compte que el fet que les fotos passin per un procés d’impressió, el tipus de paper de la revista... pot condicionar una mica el color. La qüestió és que quedi verd, per tant suposem que no hi ha d’haver cap problema."
Bé, en aquest cas, diguem que el procés d'impressió i el paper de la revista han canviat el to verd un 100%. Frustrant. Així doncs, que vaig repetir la recepta, seguint una mica el meu instint i així és com van quedar. Com haureu vist al títol, també li he canviat el nom a la recepta, bàsicament perquè crec que així queda molt més descriptiu del contingut i sabors d'aquestes postres... el gerani, gairebé purament decoratiu. ;)



El resultat són uns pastissets molt refrescants i amb una combinació molt gustosa! I pels que patiu pel licor, no s'hi nota gens!

Així és com els vaig preparar jo:

Ingredients: (per a 6 pastissets de 8 cm x 11 cm cadascun)

- Per a les galetes dels pastissets:
  • 75 g de mantega
  • 35 g d'ametlla en pols
  • 30 g de sucre glaç
  • 125 g de farina
  • 1 ou
  • 1 g de sal
- Per al farcit:
  • 2 ous petits
  • 1 llimona
  • 50 g de sucre blanc
  • 40 g de Maizena
  • 250 ml d'aigua
  • 15 fulles de menta fresca
  • 30 ml de licor de menta
  • 1 préssec de vinya pelat i tallat a trossos petits
- Per als cristal·litzats:
  • fulles de menta fresca
  • pètals de gerani
  • 1 clara d'ou
  • 1 fulla de gelatina
  • sucre per arrebossar
Preparació:

- Per a les galetes:
S'amassen tots els ingredients dins un bol fins que quedi una mescla homogènia.
S'embolica amb film transparent i es deixa reposar a la nevera un mínim de 4 hores (jo la hi vaig deixar tota la nit).
Passat el temps de repòs, s'estira la massa amb l'ajuda del corró entre dos fulls de paper de forn (ja que aquesta massa conté molta mantega i amb la calor s'enganxa moltíssim al corró). I es deixa d'un gruix d'uns 3 mm.
Es folren els motlles sense untar prèviament (jo vaig utilitzar unes safates d'alumini petites tipus les dels canelons).
Es couen dins el forn prèviament escalfat a 190ºC durant uns 10-13 minuts fins que siguin ben rosses.
Es deixen refredar i es reserven.

- Per al farcit:

Es renta la llimona, s'asseca i es ratlla la pell amb un ratllador microplane (només la part groga).
S'esprem el suc de la llimona i es reserva.
En el vas de la batedora, s'hi barreja el sucre, amb els ous i la Maizena. S'incorpora la ratlladura de llimona, el suc i l'aigua tèbia.
Es cou la barreja en un cassó a foc mig tot remenant sense parar fins que arrenqui el bull.
Fora del foc, s'hi afegeix la menta tallada a la juliana i el licor de menta. I es remena molt bé.
Es deixa refredar i es reserva a la nevera.

- Per als cristal·litzats:

En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5 minuts.
Quan ja estigui hidratada, s'elimina l'aigua i s'escalfa durant 7-10 segons al microones fins que s'hagi desfet. Es deixa refredar un xic i es barreja amb la clara d'ou.
Amb l'ajuda d'un pinzell, es pinten els pètals i les fulles amb aquesta barreja anterior i s'arrebossen amb sucre.
Es col·loquen al damunt de paper de forn i es deixen assecar uns 90 minuts dins el forn a 40ºC.

- Muntatge:

En el moment de servir, s'omplen les galetes amb la crema de llimona i menta.
S'hi afegeixen uns talls de préssec i els cristal·litzats.

Bon profit!

28 comentaris:

Anniki ha dit...

Que macos que són!! Jo encara no he vist la recepta, doncs tinc revistes atrassades per mirar :P No dono a l'abast!!! jejeje
Encara que sigui el 16, ha valgutn la pena l'espera :)

Un petó!

Anònim ha dit...

Quina pinta!! Al final has aconseguit un color espectacular, eh? M'agrada molt com t'ha quedat... realment valia la pena esperar al 16! ;)
Moltes gràcies per participar maca!
Petonets
Sandra

Catieu ha dit...

Que bonics!!! Entren pels ulls amb aquests colors tan fantàstics. I a més segur que boníssims amb aquesta combinació d'ingredients...

Luisa Morón ha dit...

te ha quedado estupendos esos pastelitos. Y la menta le debe de dar un toque estupendo. Bss.

Cotó de sucre ha dit...

Ha quedat perfecte amb les teves modificacions, les fotos que fan els professionals als menjars de vegades són enganyoses perquè retraten el menjar mig cru perquè no perdi color i algun truc més tot perquè la foto quedi bé. Petons!

Mercè ha dit...

Cori i Mercè, efectivament, i jo opino tot el contrari, precisament crec que part de l'èxit d'aquests cuiners és que ens han apropat les seves receptes al públic en general, obtenint resultats molt similars als que podríem trobar als seus restaurants. I en aquesta recepta si es fa servir sucre morè i amb tant poc licor, parlant clar queda un color mooolt lleig, que fa fàstic.

Núria ha dit...

que bo per favor!!!!!els colors preciosos i les fotos....genials...
muuuaks

Paula ha dit...

me encantan los colores fuertes, suelo vestirme con ellos y la casa está decorada también así, imaginate cómo me encantaría probar estos pastelitos tan coloridos ;)

Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.cultura-libre.net

Margarida ha dit...

Jo crec que hi ha molts cuiners mediàtics que fan coses molt bones, però després a l'hora de publicar-ho, els responsables de fotografia fan el que poden per millorar l'aspecte del plat. I el que passa és que quan compares et portes un desengany al veure que no et surt com a la foto.
I naturalment els plats ens entren pels ulls... I sinó, mira la teva recepta. És fantàstica! Uns colors i uns contrastos que enamoren i que et fan anar corrents a preparar-la.
Crec que hauries de pensar en publicar les teves receptes. A tots en agradaria tenir-les reunides en un llibre i no anar buscant les anotacions que tenim escampades per la llibreta.
Petons

Cuinagenerosa ha dit...

mercè, ja saps que sóc súperfan teu, i no em vull imaginar el color de la recepta de la ruscalleda, però la crema d'aquest color verd, no m'entra. i no és pas que tingui res contra el verd, que també és el protagonista del meu darrer post, però la crema...

trifasic de baileys ha dit...

Per favor, quina bona pinta té aquest pastisset!!!són preciosos!! El color verd és bestial! petons

Mercè ha dit...

Margarida, si coneixes d'alguna editorial que li pogués interessar, digues-m'ho!

Manel, doncs en aquest cas te'ls faria provar amb els ulls clucs! Perquè són deliciosos!! La crema és molt refrescant... hi predomina el gust de la llimona i contrasta molt
bé amb el dolç dels préssecs. ;)

SILVIA ha dit...

Mercè, el color verd és genial, al final l'has aconseguit trobar! I la presentació molt graciosa.
Penso que és un molt bona aportació per aquest mes.
Petons

Salomé ha dit...

Que preciosidad! Me quedo mirando tus fotos y no se ni lo que dices.... me atontan!

Laube Leal ha dit...

Me has dejado boquiabierta, porque casi parece una obra de arte... Me encanta la receta y me gusta muchísimo la puesta en escena y los colores que has empleado.
Chapeau! Bon dia!
Un besoteeeeeeeeee

MaryLou ha dit...

Què macos!!!! segur que boníssims!!!! i quina paciència has tingut de tornar a fer la recepta fins que quedés al teu gust!
Felicitats pel resultat!!!
Petonets

Ana-Experimento en la cocina ha dit...

Qué bonitos están con ese color verde.
Me encanta como te han quedado.
Besos

GEMMA ha dit...

Mercè,pots estar ben tranquila que no tenen res a envejar, aquets pastissets amb els de la Ruscalleda. Es veritat que a vegades, les fotos alteren els color originals del plats.
Petonets.

Anònim ha dit...

Quins colors més bonics! No sabria dir-te si m'agradaria però es veu riquíssim. Quina gràcia, el licor de menta, a casa els meus pares sempre n'hi havia, jejeje, amb aquell color tant bonic! No l'he arribat a tastar mai, ja l'havia oblidat i tot. Moltes gràcies per les teves aportacions, són genials.
Una abraçada!

Marina ha dit...

No tinc paraules. És que amb la pinta que tenen no m'hi puc negar. Pff... M'encanta!! Tan de bo la sapigués fer, però és que tu ets una artistassa!!
Gràcies per participar preciosa.
Petonets!

margot ha dit...

Tienen un color fantastico!!!
Son ideales para niños por los colores llamativos, aunque ahora mismo no me importaría comerme una, ajajaja
Besos

Unknown ha dit...

Quin goig!!! i sobretot originals; quins colors! Gràcies com sempre per receptes tan originals!

Silvia ha dit...

La de cosillas que me he perdido por no venir a visitarte, no volverá a pasar.
Me encanta el color de estas tartaletas pero lo que más me gusta es el sabor. Tienen que estar de pecado.

Besos.

Mglòria ha dit...

Tens tota la raó que el color verd del pastisset.. no convida gaire, no té les propietats organolèptiques que inviten a taula.
Però en aquest aspecte tu no hi tens problemes perque amb la presentació que ens mostres i la magnífica fotografia... tot superat!!!
Ah! per cert! les culleres divines!!!

Kako ha dit...

Me encantan esas cremitas con maicena, además así de colorida es una belleza.
Todo lo que preparas es tan delicado.
Besos.

Unknown ha dit...

Vaig veure aquesta recepta a la revista i crec que t'ha quedat igual o millor... l'excusa del color no crec que tingui cap credibilitat, no ho se, pot se han utilitzat més colorant per la foto...
petons

maria cosbel la bisbal ha dit...

Mercè quin colorido més refrescant,La veritat és que ets de les millors.Una abraçada.

Ruben ha dit...

Doncs sembla que l'instint no t'ha traït, el color és una passada!