dijous, 30 abril de 2009

Tarta de taronja i xocolata

Dissabte passat vam anar a sopar a casa d'uns bons amics, i com sabia que el sopar seria una delícia potent, ;) vaig decidir-me per fer unes postres més lleugeres.



Com que en general els cítrics fan els plats més refrescants, em vaig decantar per la taronja que encara trobem al mercat. I molts direu, i la xocolata on està? :) jeje Doncs és la sorpresa d'aquesta tarta!!
La combinació de la taronja amb la xocolata és un clàssic deliciós. I aquesta tarta és d'aquelles que passa com si res! ;) jeje

Ingredients:

- Per a la base sablée:
  • 80 g de mantega
  • 40 g de sucre llustre
  • un pols de sal
  • 1 cullerada petita de vainilla líquida
  • 1 ou
  • 150 g de farina
- Per a la ganache de xocolata:
  • 100 mL de nata líquida
  • 140 g de xocolata negra
- Per a la crema de taronja:
  • 500 mL de suc de taronja (d'unes 3-4 taronges)
  • ratlladura d'una taronja
  • 100 g de sucre
  • 2 ous
  • 40 g de farina de blat de moro (tipus Maizena)
  • 30 mL de Grand Marnier
Preparació:

- Base sablée:

Es barreja la mantega, el sucre llustre, la sal i la vainilla fins obtenir una massa homogènia. S'afegeix l'ou i la farina tamisada. Es treballa amb les mans fins obtenir una massa ben llisa i es deixa reposar a la nevera durant un mínim de 30 minuts.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Passat el temps de repòs, sobre una superfície enfarinada, s'extén la massa amb el corró i es folra un motlle de tarta, prèviament untat, amb la massa sablée. Es punxa amb una forquilla per tal d'evitar que es formin bombolles d'aires. S'enforna durant 20 minuts.

- Ganache de xocolata:

En un cassó, s'hi afegeix la nata i es bull. Tot seguit, en un bol es barreja amb la xocolata i es remena amb una espàtula de fusta fins que s'hagi desfet tota la xocolata.
S'aboca al damunt de la massa sablée i es forma una capa ben fina. Es deixa reposar un mínim de 10 minuts perquè agafi cos.

- Crema de taronja:

S'escalfa el suc de taronja en un cassó juntament amb el sucre, la ratlladura de taronja i el licor. Quan sigui calent, es retira del foc, es deixa refredar una mica i es cola.
Per altra banda, es baten els ous amb la farina de blat de moro amb el túrmix i s'incorpora a la barreja del suc de taronja.
Es torna al foc i es remena com si féssim una crema catalana i quan arrenqui el bull, es retira del foc i s'aboca al damunt de la capa de ganache.
Es deixa refredar i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

dimecres, 29 abril de 2009

Confitura de maduixes

Ara que és època de maduixes, que són bones i estan bé de preu, vaig decidir fer confitura casolana. D'aquesta manera podrem gaudir-ne tot l'any. Ja sé que avui en dia es poden trobar maduixes tot l'any, però estic segura que coincidim en què no tenen el mateix gust. ;)


Ingredients:
  • 2 kg de maduixes
  • 1 kg de sucre
  • suc de 4 llimones
Preparació:

Es renten les maduixes submergint-les en un bol gran amb aigua, senceres i sense treure'n els capolls.
Es retiren de l'aigua, se'ls hi tallen els capolls i es parteixen a quarts.
En una cassola o olla d'acer inoxidable, s'hi barregen les maduixes amb el sucre i el suc de llimona.
Es deixen macerar durant 2 hores per tal que treguin suc.
Es posa la barreja al foc, i quan arrenqui el bull es continua la cocció a foc mig durant 30 minuts. De tant en tant, cal remenar.
Abans de treure-la del foc, per saber si té la densitat desitjada, es pot posar una cullerada al centre d'un plat, s'inclina i es comprova com cau la llàgrima de la confitura. Si ja és al vostre gust de densitat, es retira del foc.
Pel meu gust, hi havia massa suc, així que en vaig retirar la meitat i el vaig reservar.
S'omplen els pots tan bon punt la confitura surt del foc, ben bullent. S'omplen fins dalt de tot i ràpidament es tapen i es capgiren de manera que la tapa quedi a la base. (D'aquesta manera, es fa el buit).
Quan ja són freds, s'etiqueten amb el nom de la fruita i la data.
Es guarden en un lloc fresc, sense humitat i fosc. (D'aquesta manera es guarden bé per espai d'un any).

Bon profit!

P.D.: Properament, explicaré una forma d'aprofitar el suc que vaig reservar de la confitura. ;)

dimarts, 28 abril de 2009

Guatlles a la taronja

Feia dies que teníem ganes de menjar guatlles. Així que dit i fet! A comprar guatlles s'ha dit!
I quan ja teníem les guatlles, llavors "com les fem? Rostides o d'alguna altra manera?"
Finalment ens vam decantar per aquesta recepta que havia vist al magnífic blog d'en Martí, Apunts de cuina. Que per cert, és un dels finalistes de Netreporter a millors blocs fets per estudiants de Batxillerat i Formació Professional!! Així que us animo a què el voteu! ;)
Tornant a la recepta, és un rostit amb taronja de-li-ciós!!! :) I si no, proveu-la! ;)


Ingredients: (per a 2 persones)
  • 4 guatlles
  • 300 g d'escalunyes
  • 1 taronja
  • 350 mL de caldo d’au
  • 2 grans d’all
  • sal i pebre
  • brandy
Preparació:

Primer de tot, es treu el coll de les guatlles (que es reserva pel caldo) i amb unes tisores es tallen de dalt a baix, de forma que quedin obertes com un llibre. (Les que vam comprar ja venien sense òrgans, per tant si no els hi han tret els hi treieu ,si no us hi agraden). Es salpebren.
En un cassó amb 1/2 L d'aigua mineral, es bullen els colls que hem tallat, un pit de pollastre, un porro, una ceba i una pastanaga.
En una paella amb un raig d'oli, s'enrosseixen a foc viu. Quan ja tinguin una mica de color, s'hi afegeix un raig de brandy i es flameja. Quan s'hagi cremat tot el brandy, es retiren del foc.
Es piquen les escalunyes ben finament i a la mateixa paella on hem rossejat les guatlles, es sofregeix, a foc baix, juntament amb els 2 grans d'all pelats.
Es ratlla la pell d'una taronja i es reserva. S'exprimeix i es reserva el suc.
Quan les escalunyes siguin cuites, s'hi afegeixen les guatlles, 350 mL de caldo, el suc de taronja, i la ratlladura de taronja.
Es cou a foc baix fins que la carn sigui cuita (tova) i s'hagi reduit força el suc.
Quan la carn estigui cuita, es retira del foc i es col·loca en un plat amb la salsa pel damunt. (Si preferiu reduir més la salsa, deixeu-la a la cassola fins que s'hagi reduit al vostre gust).

Bon profit!

dilluns, 27 abril de 2009

Formatge fresc

Dies enrera, ja vaig confessar la meva última afició a experimentar amb els derivats làctics. ;) I avui us presento una recepta derivada de l'experimentació amb els petit suisse. Es tracta d'un formatge fresc d'aquells que podeu menjar per postres acompanyat d'una mica de sucre o mel.
Aquest formatge va triomfar molt, en un vist i no vist va desaparèixer!!! ;)


Un dels inconvenients a fer formatge és que comences amb una gran quantitat de llet i acabes amb una petita quantitat del producte final. Però val la pena! ;)
La recepta està extreta d'aquí.

Ingredients: (per a 200 g de formatge)
  • 2 L de llet sencera orgànica
  • 30 mL de sèrum de llet (organic buttermilk)
  • 1/8 de pastilla de quall
  • 30 mL d'aigua mineral
Preparació:

S'esterilitza un cassó gran, tot tapant-lo i bullint una mica d'aigua durant 10 minuts abans de fer-lo servir.

S'hi aboca la llet i el sèrum, i s'escalfa tot remenant fins a una temperatura de 18ºC (65ºF). (Com que el pot o cassó està calent d'esterilitzar-lo, gairebé no fa falta escalfar-ho).
Mentrestant, es dissol el quall dins l'aigua freda.
Quan la barreja de la llet està a la temperatura desitjada, s'hi afegeix el quall, i es barreja bé. Es tapa i es deixa en repòs tota la nit a temperatura ambient.
Al matí següent, s'hauria d'haver format una espècie de quallada tova (no molt consistent. Si no s'ha format deixar-lo en repòs fins que es formi).
Quan la quallada està feta, es talla a cubs d'1 cm.
S'escorren els talls de quallada dins un drap de fer formatge net i esterilitzat, col·locat dins un colador gran. I s'hi aboca la resta de sèrum.
El dia següent, s'hauria d'haver filtrat tot el sèrum i s'hauria d'haver format el formatge fresc.
Amb l'ajuda d'una cullera es recull de dins el drap i s'aboca dins de cèrcols tapats amb un paper de cuina humit per tal que no s'assequi del damunt. I es deixa a la nevera perquè agafi la forma cilíndrica.

Bon profit!

dissabte, 25 abril de 2009

Ous sobre llit de puré de patata i sobrassada

Aquesta setmana, tot repassant l'última recepta que va publicar l'Anna del blog de La Taula d'en Bernat, vaig seguir un dels seus enllaços cap a la recepta que us presento avui. I és que va ser allò de veure-la i dir: aquest vespre la faig! ;) I dit i fet!
És d'aquelles receptes que no es poden fer gaire sovint perquè el colesterol pujaria al màxim, però just ens acabava d'arribar un paquet amb sobrassada, així que li vaig trobar una sortida ben ràpidament! ;)


Aquesta combinació és brutal!! I com no tenia oli trufat vaig fer servir oli d'oliva verge extra, però imagino que han de quedar amb un toc fantàstic!

Ingredients: (per a 4 persones)
  • 2 patates grans
  • 1oo mL de nata líquida
  • una cullerada petita de mantega
  • un polsim de sal
  • sobrassada
  • 4 ous grans
  • oli d'oliva verge extra
Preparació:

Per fer el puré de patata, es bullen les patates, amb pela inclosa, fins que siguin cuites (o també es poden fer al microones durant 9 minuts a màxima potència).
Es pelen i es trossegen.
En el recipient del túrmix, es barregen els trossos de patata amb un pols de sal, la nata líquida i la mantega. I es tritura fins que quedi puré. Reserveu.
En un cassó, es posa aigua a bullir.
Per fer els ous, primer cal preparar els farcellets. Per això s'agafa un tros de paper film dins una tassa, s'hi tira l'ou, un pols de sal i un raig d'oli. I tot seguit es lliga amb fil de cosir.
Quan l'aigua ja bulli, s'hi tiren els farcellets dels ous i es bullen a foc viu durant 3 -4 minuts (fins que siguin cuits al vostre gust).
Quan ja siguin cuits, es retiren del foc i es retira el paper film.
Per preparar la sobrassada, en una paella amb un rajolí d'oli, s'hi passa la sobrassada (uns segons per cada costat).
Finalment, es munta el plat posant el puré de patata com a base, al damunt la sobrassada i finalment l'ou a sobre de tot.

Bon profit!

P.D.: Si algú no li ha quedat clar com fer els farcellets, us recomano que us mireu el fantàstic vídeo que va preparar l'Anna.

divendres, 24 abril de 2009

Banana bread

Avui us presento una altra recepta molt típica americana, i molt bona! Malgrat que la traducció literal seria pa de plàtan, la textura del banana bread és més semblant al d'una coca. A més, el plàtan li dóna una humitat, que fa que la textura sigui mooolt flonja.
La recepta me la va passar ja fa temps l'Anna T. I sempre que el faig, té molt d'èxit! :)



Ingredients:
  • 3 plàtans madurs
  • suc d'una llimona
  • 80 g (1/2 tassa) de sucre morè
  • 113 g (1/2 tassa) de mantega tova
  • 280 g (2 tasses) de farina integral
  • 1/2 cullerada petita de sal
  • 1 cullerada petita de llevat en pols (tipus Royal)
Preparació:

Es preescalfa el forn a 190ºC (375ºF).
Amb l'ajuda d'una forquilla, s'aixafen els plàtans juntament amb el suc de llimona fins que es formi un puré.
En un altre bol, es barreja la mantega amb el sucre fins que quedi una crema homogènia i s'afegeix a la barreja dels plàtans.
S'incorpora la farina, la sal i el llevat, i es barreja bé. (Ha de quedar una massa més aviat eixuta, d'aquelles que costa remenar).
S'unta un motlle de plum cake, i s'hi aboca la mescla anterior. S'enforna uns 35 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Es deixa refredar fins que sigui a temperatura ambient, i es desemmotlla.
Finalment es decora al vostre gust.

Bon profit!

dijous, 23 abril de 2009

Roses per menjar

Quan començo a escriure aquestes ratlles, Catalunya es desperta per celebrar la Diada de Sant Jordi. Així doncs, des d'aquí i amb molta enyorança d'un dia tan especial, us desitjo una Bona Diada a tots/es!
I felicitats a tots els Jordis i Georgines!!

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

Josep Maria de Sagarra

Per aquells qui llegeixen aquest post de fora de Catalunya i no saben d'aquesta festa tan especial, aquí en podeu trobar la celebració i aquí, la llegenda.

I un dia tan assenyalat, bé es mereix unes postres ben especials!! Així doncs, us presento aquestes Roses per menjar de la Carme Ruscalleda per aquells qui vulgueu sorprendre a la vostra parella. ;)
Com totes les receptes de la Carme Ruscalleda, el seu resultat és deliciós!!! I és que aquesta escuma de maduixes i roses es desfà a la boca!! :)


Ingredients: (per a 8 persones)

- Per a l'escuma de roses:
  • 300 g de suc de maduixots liquat i colat
  • 3 fulles de gelatina
  • 40 g de sucre
  • 8 gotes d'oli d'essència de roses
- Per als pètals de roses:
  • 2 clares d'ou
  • 2 fulls de gelatina
  • 50 g de sucre
  • pètals de roses naturals
- Per a la base de pasta sablée:
  • 100 g de mantega pomada
  • 135 g de farina fluixa
  • 7 g de llet
  • un pols de sal
- Per al cordó de maduixots:
  • 15 g de maduixots
  • 3 g de sucre
  • 1 llimona
Preparació:

- Per a l'escuma:

En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5 minuts.
En un bol, es barreja el suc de maduixes amb el sucre.
Quan la gelatina ja estigui hidratada, es retira l'aigua i sense escórrer-la, s'escalfa al microones durant 15 segons (fins que quedi completament desfeta).
A la gelatina desfeta, s'hi afegeix una mica del suc de maduixes i es remena tot junt. S'afegeix la resta del suc, i s'hi afegeixen les 8 gotes d'oli essencial de roses. Es remena bé fins que quedi ben unit. Es reserva a la nevera dins el recipient que es farà servir per muntar-ho.
Quan la mescla sigui molt freda i ja quasi quallada, es munta amb les varetes elèctriques durant 15 minuts a màxima potència. Cada 5 minuts, es para i es desenganxa la gelatina adherida a les parets.
S'aboca l'escuma en una safata i s'allisa bé. Es refreda a la nevera fins que qualli.
En el moment de servir, es talla a rectangles de 8 x 5 cm.

- Per als pètals:

En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5 minuts.
Quan la gelatina ja estigui hidratada, es retira l'aigua i sense escórrer-la, s'escalfa al microones durant 15 segons (fins que quedi completament desfeta).
Un cop desfeta, s'hi afegeixen les clares que han d'estar a temperatura ambient o sinó la gelatina començaria a quallar. Es mescla bé fins que quedi tot ben homogeni.
Es treuen els pètals de la rosa amb molta cura. Es retalla la part que uneix el pètal amb la tija, ja que sol amargar. Es pinten els pètals amb la mescla de les clares i s'empolsimen amb sucre.
S'assequen al forn calent (a uns 50ºC -122ºF-) durant un parell o tres de minuts.
Es reserven dins un recipient hermètic.

- Per a la base sablée:

En un bol, es barreja la farina tamisada amb la mantega tova. (Sense treballar-ho massa).
S'incorpora la llet i un pols de sal. Es barreja i es forma una bola. Es deixa reposar dins la nevera un mínim de 30 minuts.
Passat el temps de repòs, sobre una superfície enfarinada, s'estira amb l'ajuda d'un corró fins formar una pasta de 2 mm de gruix. Es retalla a rectangles de 8 x 5 cm i es col·loquen en una safata de forn sobre paper sulfuritzat i untat amb mantega.
S'enfornen a 190ºC (375ºF) durant 10 minuts. Es deixa refredar i es reserva.

- Per al cordó de maduixots:

Es netegen els maduixots i es trituren juntament amb el sucre i el suc de llimona.
Es cola i es reserva.

Per a muntar el plat, es col·loca l'escuma al damunt de la base sablée i es decora amb el cordó de maduixots i els pètals al damunt.

Bon profit!

dimecres, 22 abril de 2009

Pasta de full amb crema de maduixes

La Gemma de La cuina de casa és l'amfitriona de l'hemc d'aquest mes. I com a tema ha escollit la pasta de full. Com que ella va ser una de les primeres persones a deixar-me comentaris, i una de les organitzadores de la Trobada de blocaires a Sabadell on vaig poder conèixer alguns dels blocaires que em visiteu sovint, em fa una il·lusió especial participar-hi. :)
La pasta de full dóna molt de joc, i tant es pot fer servir per a plats dolços com salats. Com aquesta cuina és per llaminers, em vaig decidir per fer-la servir en unes postres. I a més, volia presentar-la d'una forma original i alhora poder aprendre més tècniques. Així doncs, d'aquí n'ha sortit aquest enreixat de pasta de full amb crema de maduixes.


Ingredients:
Preparació:

S'extén la làmina de pasta de full, i amb un ganivet afilat es talla per la meitat. (Una meitat servirà de base, i amb l'altra es fa l'enreixat).
S'agafa una de les meitats i es marca un marc de 1.5 cm d'ample a tot vol, es talla i amb cura es separa i es guarda.
S'agafa el quadre restant per fer-hi l'enreixat. Fer l'enreixat és molt senzill. S'agafa un tallador especial per enreixar i es passa pel damunt del quadre de pasta de full. Si no teniu aquest tallador, també es pot fer amb un ganivet tot fent talls alternats de 2 cm de llarg i ajudant-vos d'un regle per a mantenir les línies rectes. Quan ja està tallat, amb compte s'obre l'enreixat.
Es folra una safata amb paper de forn untat amb mantega.
S'hi col·loca la pasta de full que farà de base.
Al damunt s'hi reparteix la crema de maduixa (o el farcit que més us agradi).
Es col·loca l'enreixat al damunt.
Amb l'ajuda del ganivet, es tallen les puntes que sobresurtin de la base.
Tot seguit, es col·loca el marc que hem tallat anteriorment al damunt.
Es pinta amb un ou batut i s'enforna a 200ºC (400ºF) fins que sigui rossa (uns 15-20 minuts).
Es deixa refredar i ja està llesta per servir.

Bon profit!

dimarts, 21 abril de 2009

Petit suisse (l'autèntic)

Després de l'èxit amb la recepta del recuit, vaig decidir-me a provar la recepta de l'Aran per fer petit suisse a casa. I quan parlo de petit suisse, no em refereixo a aquests. Sinó als petit suisse tradicionals fets a partir de formatge.
Haig de confessar, que m'ha encantat l'experiència de fer formatge a casa, semblant a la de fer pa... amb aquella olor típica d'una formatgeria. En el meu cas, em va servir per transportar-me a la sala de munyir de la casa de pagès on anàvem a buscar la llet de petita. :)
I imagino que tots estareu dient, molt bé, però i el resultat què?? Doncs deliciós!! :) Això sí que són els petit suisse autèntics i no els Danoninos que vam trobar al supermercat dies enrera i tant ens van decepcionar! (Res comparat amb els petite suisse de quan era petita). Ens han agradat tant, que ja n'he fet dues vegades!! :) jeje
I és que amb temperatures com les d'avui, de més de 40ºC al migdia, menjar un petit suisse de postres és un plaer!! ;)


Ingredients: (per a 5-6 petit suisse com els de la foto)
  • 2 L de llet sencera
  • 30 mL de sèrum de llet (organic buttermilk)
  • 1/8 de pastilla de quall
  • 30 mL d'aigua mineral
  • 200 g de nata líquida
Preparació:

S'esterilitza un cassó gran, tot tapant-lo i bullint una mica d'aigua durant 10 minuts abans de fer-lo servir.

S'hi aboca la llet i el sèrum, i s'escalfa tot remenant fins a una temperatura de 18ºC (65ºF). (Com que el pot o cassó està calent d'esterilitzar-lo, gairebé no fa falta escalfar-ho).
Mentrestant, es dissol el quall dins l'aigua freda.
Quan la barreja de la llet està a la temperatura desitjada, s'hi afegeix el quall, es barreja bé. Es tapa i es deixa en repòs tota la nit a temperatura ambient.
Al matí següent, s'hauria d'haver format una espècie de quallada tova (no molt consistent. Si no s'ha format deixar-lo en repòs fins que es formi).
Quan la quallada està feta, es talla a cubs d'1 cm.
S'escorren els talls de quallada dins un drap de fer formatge net i esterilitzat, col·locat dins un colador gran. I s'hi aboca la resta de sèrum. (S'ha de "filtrar" tot). Depenent del tamany dels forats del col·lador trigarà més o menys a escórre's. (En el meu cas, va trigar unes horetes).
Quan s'hagi filtrat, es pesa la quallada i s'afegeix un 20% del seu pes de nata líquida. És a dir, si la quallada pesa 1 kg, doncs cal afegir-hi 200 g de nata líquida.
Es barreja suaument, i es torna la barreja de la quallada amb la nata al drap de fer formatge dins el colador. Es deixa que es vagi filtrant durant 4 hores dins la nevera, fins que s'hagi eliminat tot el sèrum.
Es reparteix el petit suisse en pots i es reserva a la nevera fins al moment de servir.
En aquest cas, com encara tenia compota de maduixes, l'hi vaig afegir abans d'abocar-ho dins els pots. I d'aquesta manera he fet els petit suisse de maduixa!

Bon profit!

dilluns, 20 abril de 2009

Llaminera agredolça

Avui us presento un plat d'aquells que m'agraden a mi... senzill, que no porta molta feina, i amb un resultat deliciós!!
Aquest rostit de llaminera, acompanyada de la salsa agredolça de la Carme Ruscalleda, és impressionant!!! Ens ha encantat!! :) I la salsa és d'aquelles que val la pena escurar el plat amb una llesca de pa per deixar-lo ben net! ;)

Seguint els temps i temperatures de cocció, la llaminera em va quedar al punt. Per tant aquells a qui us agradi la carn ben feta, ho heu de tenir en compte perquè us quedi al vostre gust.

Ingredients: (per a 4 persones)
  • 2 llamineres de porc (el filet)
  • 4 talls ben fins de cansalada virada fresca i sense pell
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 1/2 cabeça d'alls
  • 1 pastanaga
  • 2 tomates
  • 1 ram lligat de canyella, pell de taronja, llor i farigola
  • 30 g de sucre
  • 30 mL de vinagre de Jerez
  • 50 mL de licor de taronja (Grand Marnier)
  • 250 mL d'aigua mineral
  • 30 mL d'oli d'oliva verge extra
  • sal i pebre negre
Preparació:

Amb l'ajuda d'un ganivet ben afilat, s'obren les llamineres de llarg a llarg (com si fos un llibre) i es salpebren. A cadascuna, s'hi col·loquen dos talls de cansalada (de llarg a llarg). Es tanquen i es lliguen com dos talls rodons, però amb la cansalada a l'interior.
Es pica la ceba, el porro i la pastanaga. I en una paella amb una mica d'oli, es sofregeixen 10 minuts.
Es ratllen les tomates i es reserven.
En una plàtera una mica fonda per anar al forn, s'hi col·loquen les llamineres amb l'oli (i greix de porc si us agrada). Es rosteixen durant 10 minuts a 200ºC (amb el forn prèviament escalfat).
Passats els 10 minuts, s'hi afegeixen les verdures sofregides fins que enrosseixin, la mitja cabeça d'alls sense pelar i el ram lligat, es corregeix de sal i es continua rostint a 180ºC durant 5 minuts.
A continuació, s'hi afegeixen les tomates ratllades, es remena i es continua coent a 180ºC durant 5 minuts més.
Es remena de nou i s'hi afegeixen 250 mL d'aigua calenta, i es continua la cocció a 180ºC durant 5 minuts.
Mentrestant, es prepara la salsa en un cassó: s'hi posa el sucre i el vinagre i es deixa reduir fins que quedi espès com unu caramel (uns 4 minuts).
Al caramel anterior, s'hi afegeix el licor de taronja i es deixa coure lentament durant 3 minuts.
Quan el rostit estigui fet, es retiren les verdures i el suc de la cocció, es passen pel túrmix o el passapuré i s'afegeixen a la salsa agredolça, i es deixa coure lentament 3 minuts més. (Si cal, corregir de sal).
Es tallen les llamineres a talls i es serveixen amb la salsa al damunt.

Bon profit!

divendres, 17 abril de 2009

Panna cotta de iogurt

Com que de la mousse encara em va quedar un iogurt, per aprofitar-lo he fet aquesta panna cotta. I el resultat, impressionant!!!! Ens ha encantat la textura i el toc àcid del iogurt!! :)
I aquesta és d'aquelles receptes fàcils, fàcils i de quedar bé. ;)
La recepta, com la mousse, l'he extreta del magnífic blog de l'Aran, Cannelle et Vanille.


Ingredients: (per a 2 unitats)

  • 100 g de iogurt
  • 2 fulles de gelatina (3 g)
  • 45 g de sucre
  • 200 g de nata líquida
  • 1 cullerada petita d'essència de vainilla
Preparació:

En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5 minuts.
En un cassó, s'hi barreja la nata líquida amb el sucre i la vainilla. S'escalfa fins que bulli i es retira del foc.
S'escorre la gelatina i s'incorpora a la barreja de la nata. Es remena fins que es dissolgui completament i es deixa refredar.
Quan la mescla arribi a temperatura ambient, s'hi afegeix el iogurt. Es barreja fins que la mescla quedi homogènia i s'aboca en recipients individuals.
Es reserva a la nevera perquè qualli i es guarda fins al moment de servir.
En aquest cas, l'he acompanyat de la compota de maduixes que encara tenia.

Bon profit!

Pancakes de truita de patata

La Núria de Spanish Recipes ha convocat un nou concurs on el tema escollit és la truita. Animeu-vos a participar-hi!! Teniu temps fins el 25 de maig.

I pensant com podria participar, vaig recordar un recull de receptes que em va enviar l'Anna ja fa temps. I entre totes les receptes hi havia la que us presento avui.
Quan la vaig veure, vaig pensar que l'havia de fer, ja que és una manera molt original de presentar la truita de patates de tota la vida. Espero que us agradi! :)


La recepta original prové del blog Intercultura y cocina.

Ingredients: (per a 2 persones)
  • 4 ous
  • 150 g de patates
  • 1 ceba
  • oli d'oliva verge extra
  • sal
  • (2 cullerades de farina)
Preparació:

Es pelen les patates, es renten i s'escorren bé. Es tallen a daus.
Es pela la ceba i es talla finament.
Es fregeixen patates i cebes a foc baix amb oli abundant. Cal remenar de tant en tant perquè no s'enganxin.
Quan siguin cuites, es retiren del foc i s'escorren.
Es baten els ous i s'hi afegeix la patata i la ceba cuites. Es corregeix de sal i es bat amb l'ajuda del túrmix fins obtenir una crema. (En aquest punt, si la textura és molt líquida, s'hi poden afegir un parell de cullerades de farina per aconseguir l'espessor).
Finalment, en una planxa calenta es fan els pancakes tirant-hi una cullerada de la pasta i quan la banda de sota estigui daurada, es gira i es cou per l'altra banda.

Bon profit!

dijous, 16 abril de 2009

Magret d'ànec amb taronja i mel

Després de fer el magret a l'Oporto, ens van venir ganes de tornar-ne a repetir. Però aquesta vegada, vam variar la recepta. Ens va semblar que la combinació amb el dolç de la mel i la taronja farien un plat ben bo! I així va ser!! :) Tot i així, també diré que la recepta del magret a l'Oporto és difícil de superar! ;) jeje


La recepta la vam extreure d'aquest blog.

Ingredients: (per a 2 persones)
  • 1 magret d'ànec (d'uns 600 g)
  • 1 taronja
  • 2 cullerades de mel
  • 1 cullerada de vinagre balsàmic
Preparació:

En una paella (sense oli o molt poquet), s'hi rosseja el magret a foc mig. (Primer es cou per la banda del greix). Es corregeix de sal.
Mentrestant, es pela la taronja i es separen els grills ben nets (treient-los del tel que els recobreix). La meitat es trituren i se n'extreu el suc.
Quan el magret estigui al punt, es treu del foc i es reserva.
A la mateixa paella on s'ha cuit el magret, s'hi tira una cullerada generosa de mel, una cullerada gran de vinagre balsàmic i el suc de taronja. I es deixa coure a foc baix fins que es redueixi (si us agrada la salsa més espessa hi podeu afegir més mel). S'hi afegeixen els grills i es confiten una mica amb la salsa.
Just abans d'emplatar, es torna el magret a la paella i es deixa un parell de minuts per banda perquè agafi gust.
Per emplatar, primer es talla el magret al biaix i es rega amb la salsa de taronja i mel. S'acompanya amb els grills de taronja.

Bon profit!

dimecres, 15 abril de 2009

Mousse de iogurt amb compota de maduixes

I després de tanta Mona toca posar el cos a ratlla, així que avui una proposta molt senzilla i refrescant! ;) Aquesta mousse la vaig veure al blog de l'Aran, Cannelle et Vanille, del que ja us havia parlat. I de seguida vaig pensar que ens agradaria. I així ha estat!! És d'aquelles mousses que quan hi claves la cullera sents el shhhhhh i un cop dins la boca es desfà amb una explosió de tots els sentits! ;)


Ingredients: (per a 6 persones)


- Per a la mousse:
  • 400 g de iogurt natural
  • 50 g de mel
  • 8 g de gelatina en pols
  • 100 mL d'aigua freda
  • 450 g de nata líquida
- Per a la compota de maduixa:
  • 300 g de maduixes
  • 75 g de sucre
  • unes gotes de suc de llimona
Preparació:

- Per a la mousse de iogurt:

Es munta la nata fins que formi pics suaus. Es reserva a la nevera.
En un bol, es bat el iogurt amb la mel.
En un altre bol, s'hidrata la gelatina amb l'aigua durant 5 minuts. I tot seguit es desfà al microones durant 20 segons.
S'incorpora la gelatina a la barreja del iogurt i es bat.
Finalment, s'afegeix la nata muntada, es barreja fins aconseguir una mescla homogènia i s'aboca en recipients individuals. Es reserven a la nevera fins al moment de servir.

- Per a la compota:

Es netegen les maduixes.
La meitat es fan puré amb l'ajuda del túrmix. I l'altra meitat, es tallen a trossos.
En un cassó, es barreja el puré amb els trossos de maduixa, unes gotes de suc de llimona i el sucre. I es cou a foc mig-baix durant 10-15 minuts, fins que espesseixi.

Just abans de servir, s'afegeix una mica de compota al damunt.

Bon profit!

dimarts, 14 abril de 2009

Mona de Pasqua II

Aquest cap de setmana ha estat intens de feina. :( Però la tradició de menjar la Mona no hi podia faltar!! :) Com aquí el dilluns de Pasqua no és festiu, vam decidir menjar la Mona ahir. Aquesta vegada em vaig decidir per fer la tradicional mona de gema, que personalment m'agrada molt. I crec que ho vaig encertar perquè va agradar a tothom!! :)
A més a més, aquesta vegada la vam poder decorar tal com mana la tradició, amb les plomes i els pollets!! Tot això gràcies a l'Anna i a la complicitat de la Diana!! :) Moltes gràcies a totes dues per fer aquesta mona possible a l'altra banda de l'oceà!! :)

La recepta de la gema, la vaig extreure del blog d'en Carlos Valencia.

Ingredients:


- Per al pa de pessic:
  • 6 ous
  • 150 g de sucre
  • 150 g de farina
  • ratlladura de mitja llimona
- Per a l'almívar:
  • suc d'una taronja
  • aigua mineral
  • 100 g de sucre
- Per a la gema:
  • 6 ous sencers
  • 351 g de sucre (ha de ser el mateix pes que els ous)
  • 30 g de midó
  • 180 g d'aigua mineral
- Per a decorar:
Preparació:

- Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol, es baten els rovells d'ou juntament amb el sucre, fins que quedin blanquinosos i hagin doblat el seu volum. A continuació, es munten les clares a punt de neu. Es barregen amb cura per tal que no es desmuntin.
S'afegeix poc a poc, la farina tamisada, i la raspadura de llimona tot barrejant-ho amb cura per tal que no es desmuntin els ous. S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 22 cm de diàmetre). Es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Es deixa refredar dins el forn amb la porta entreoberta.

- Per a l'almívar:

S'extreu el suc d'una taronja i s'afegeix aigua mineral fins arribar als 100 mL.
S'hi afegeix el sucre i es porta al foc, i es deixa bullir uns minutets.
(Si voleu hi podeu afegir una mica de licor un cop fred).

- Per a la gema:

La gema també és millor preparar-la el dia anterior.
Es baten els ous com si es fes una truita. S'hi afegeix l'aigua i es cola amb un colador xinès.
Es barreja el sucre i el midó, i s'afegeix a la barreja anterior (procurant que no es formin grumolls).
Es cou, tot remenant, fins que comenci a espessir. Quan tingui l'espessor desitjada, es retira del foc i s'extén al damunt d'una superfície freda (taula, marbre) per tal d'evitar que s'oxidi i agafi una tonalitat verdosa.
Quan sigui freda, es recull i es guarda a la nevera fins al moment de fer-la servir.

Per fer el muntatge, es divideix el pa de pessic per la meitat. S'impregna de l'almívar, i es farceix de gema. Es col·loca la meitat superior del pa de pessic i es procedeix de la mateixa forma (s'impregna de l'almívar i es cobreix de gema). Es recobreix tot el pa de pessic amb la gema i s'adorna la vora amb ametlla filetejada. I es decora al vostre gust (amb els ous de xocolata, les plomes i els pollets).

Bon profit!

dilluns, 13 abril de 2009

Bunyols de vent

Aquesta és una recepta molt típica de bunyols. A molta gent els hi agraden aquesta variant perquè els troben més lleugers, però què voleu que us digui... per mi els bunyols de vent tenen gust a lionesa, que de fet la massa és la mateixa. :p
Per mi els bunyols de Quaresma són els més consistents, amb la massa llevada. Són moooolt més gustosos!!
Però abans de la Mona, volia provar la variant amb la crema pastissera que ens agrada molt. :p


Ingredients: (per uns 30 bunyols petits)
  • 62.5 mL d'aigua mineral
  • 62.5 mL de llet sencera
  • 50 g de mantega
  • 75 g de farina fluixa
  • 3 ous
  • un pols de sal
  • oli d'oliva per a fregir
  • sucre
  • crema pastissera
Preparació:

La massa dels bunyols de vent es fa igual que la pasta choux de les lioneses.
En un cassó, es posa l'aigua juntament amb la llet i la mantega tallada a trossos i un pols de sal. S'escalfa i es va remenant fins que es desfaci la mantega. Tan bon punt l'aigua arrenqui el bull es remena amb el batedor i s'hi afegeix la farina tamisada de cop. S'acaba de remenar amb una espàtula fins que la pasta sigui compacta i es desprengui del cassó. Es retira del foc, i s'afegeixen els ous un per un, remenant fins que la pasta es torni a ajuntar.
Un cop feta la massa, s'agafen cullerades petites i es van fregint en una paella amb l'oli no molt calent, perquè els bunyols tinguin temps de coure's abans no es daurin massa.
Es deixen coure, ja que es couen lentament i es van estufant a poc a poc, i ells mateixos es van girant.
Es deixen refredar sobre paper absorbent i amb l'ajuda de la màniga pastissera es farceixen de crema pastissera i finalment, s'ensucren.
(I si ho voleu, abans d'ensucrar-los els podeu ruixar amb una mica d'anís).

Bon profit!

P.D.: Com que els he farcit amb la crema he fet meitat aigua meitat llet, d'aquesta manera queden més buits per dins. Però sinó, els podeu fer amb 125 mL de llet i així queden més gustosos.

diumenge, 12 abril de 2009

Menjablanc

Diumenge passat, tot fent la calçotada i xerrant dels dolços típics d'aquestes dates, l'Anna ens va comentar que al Baix Camp i a les Terres de l'Ebre, i per tant sobretot a Reus, hi ha un postre molt típic d'aquestes dates: el menjablanc o menjar blanc.
Jo no l'havia sentit anomenar mai ni l'havia fet mai. Però l'Anna em va explicar com es feia, i aquí us el presento jo. El gust d'ametlles li dóna un toc finíssim... En definitiva, ens ha agradat moltíssim!! :)
Gràcies Anna!!! :)


Ingredients: (per a 3 cassoletes)

  • 500 mL de llet d'ametlla (750 mL d'aigua mineral + 200 g d'ametlla crua)
  • 75 g de sucre
  • 25 g de midó
  • pell d'una llimona
  • una branca de canyella
Preparació:

Primer es tritura l'ametlla crua amb l'ajuda de la mà de morter o bé amb la picadora. Es posa en remull amb l'aigua tota una nit.
L'endemà, es cola i s'extreu tota la llet d'ametlla.
En un cassó, s'aromatitza la llet amb la pell d'una llimona i una branca de canyella.
Es retira del foc i es deixa refredar.
En un bol a part, amb una part de la llet aromatitzada, s'hi barreja el sucre i el midó, i es passa pel túrmix fins aconseguir una mescla homogènia.
S'aboca a la llet restant, i es porta al foc mig, tot remenant fins que espesseixi.
S'aboca a les cassoletes individuals o en una plàtera gran, i es deixa refredar.

Bon profit!

dissabte, 11 abril de 2009

Galetes de coco

Bé, per aquests dies de festa, si us falten idees per acompanyar al cafè, aquí teniu una recepta molt adequada. ;) Es tracta d'unes galetes cruixents de coco que no fa gaires dies vaig veure al blog de la Cris. Com que de la crema del Tortell de Rams em van sobrar les clares, doncs les vaig aprofitar fent aquestes galetes. És una recepta senzilla i el resultat, deliciós! Sobretot, aquells qui us agradi el coco!! ;)


Ingredients: (per unes 20 galetes)
  • 45 g de clares d'ou (1 i mitja o 2 depenent de com de gran sigui l'ou)
  • 85 g de sucre glaç
  • 85 g de mantega amb textura de pomada
  • 50 g de coco ratllat
  • 55 g de farina
  • gotes de suc de llimona
Preparació:

Es baten les clares juntament amb unes gotetes de suc de llimona fins que siguin a punt de neu.
En un bol, es bat la mantega amb el sucre fins obtenir una mescla cremosa i homogènia.
A la barreja anterior, s'hi afegeix la farina tamisada i el coco. Es barreja fins que s'hagi incorporat.
Finalment, s'afegeixen les clares muntades amb dues vegades, tot remenant amb compte de baix cap amunt.
En una safata de forn folrada amb paper de forn i untada amb mantega, s'hi reparteixen petites porcions de la mescla i es couen a 180ºC (350ºF) fins que es comencin a enrossir de les vores.
Es retiren del forn, i es deixen refredar a temperatura ambient.

Bon profit!

divendres, 10 abril de 2009

Flam de ratafia

I avui us proposo una recepta ben senzilla de preparar amb un resultat deliciós!! :) Aquesta recepta possiblement l'hàgiu vist ja en d'altres blogs, però com porta la ratafia, un producte molt de la nostra terra, he decidit posar-la. És una recepta de les Cuineres de Sils publicada al Descobrir cuina del passat mes de març.
Quan la meva mare el va fer, ja em va dir que era una delícia i que l'havia de provar. I efectivament!! De fet, ja l'he fet dues vegades!! :p jejeje
Queda un flam que té una ressemblança al tradicional d'ou, però amb un toc finíssim de la ratafia. Tasteu-lo i ja m'ho direu!! ;)



Ingredients:
  • 500 mL de llet sencera
  • 5 ous
  • 80 g de sucre
  • 200 mL de ratafia
  • sucre per al caramel
Preparació:

En un cassó, s'escalfa la ratafia fins que es redueixi a la meitat.
Amb quatre cullerades de sucre, es prepara el caramel tot desfent-lo dins un cassó, fins que sigui ben ros. Es reparteix al fons d'un motlle tipus plum-cake.
En el mateix cassó, s'hi afegeix la meitat de la llet i els 80 g de sucre. I s'escalfa fins que el sucre s'hagi dissolt completament.
En un bol, es barregen els ous amb la llet restant, la ratafia i la llet amb el sucre. Es barreja amb l'ajuda de les varetes elèctriques.
Es cola i s'aboca dins el motlle on heu posat el caramel.
Es cou al bany Maria dins el forn a 200ºC (400ºF) durant uns 45 minuts.
Es deixa refredar i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

dijous, 9 abril de 2009

Ensaïmada

Avui us presento una recepta que no és senzilla, però tampoc impossible. En tot cas, m'agradaria que dels meus entrebancs us pugui ajudar a fer-la i us surti tan o millor que a mi! :) Com us podeu imaginar, aquesta és d'aquelles receptes que a la primera no em va sortir. Però encara és més emocionant, quan un es proposa una fita i finalment l'aconsegueix. ;) (I si no s'aconsegueix, no passa res! ;)).
Bé, doncs la primera vegada vaig fer aquesta recepta seguint les instruccions de la Sara. I no em va sortir amb la textura que volia. Després, vaig veure que la Maria també les va fer. Vaig contactar amb la Maria i vam estar discutint quin seria el "secret" per aconseguir que la textura de l'ensaïmada fos més diguem-ne fullada que no pas brioix o pa. Bé, després d'investigar una mica, vaig trobar un altre blog, on hi havia fotos d'un pas a pas que donava més idea de com havia de quedar de fina la massa abans d'enrotllar-la. I finalment, com diuen que una imatge val més que mil paraules, aquest vídeo.
Doncs bé, el resultat aquí el teniu, i malgrat haver-se d'aixecar aviat un diumenge per posar-les al forn, el resultat s'ho val. ;)
Acabades de fer, amb una tasseta de xocolata desfeta... una delícia!!!!! ;)


Ingredients: (per a 10-11 ensaïmades com la de la foto)

- Per a la massa mare:
  • 10 g de llevat fresc de flequer
  • 10 g d'aigua tèbia
  • farina necessària
- Per a l'ensaïmada:
  • 3 ous
  • 100 g d'aigua
  • 150 g de sucre
  • 500 g de farina de força
  • 1 cullerada gran de gluten de farina de blat
  • 25 g (30 mL) d'oli d'oliva
  • llard
  • sucre glaç
Preparació:

- Per a la massa mare:

S'escalfa una mica l'aigua fins que sigui tèbia (uns 30-40ºC). S'hi dissolt el llevat. I es va afegint farina fins que la massa ja no s'enganxi a les mans. Es treballa fins que la massa tingui una mica d'elasticitat i es deixa reposar en un lloc aïllat de corrents d'aire fins que dobli el seu volum.

- Per a l'ensaïmada:

A la panificadora, amassadora o sinó en un bol, es barregen els ous batuts (com si féssim una truita), l'aigua i el sucre, i es bat fins que quedi una massa cremosa.
S'hi afegeix la massa mare i es barreja. S'incorpora la farina i el gluten, i s'amassa fins que la massa quedi ben lligada i elàstica (uns 15 minuts si ho feu amb panificadora).
S'hi afegeix l'oli i es treballa fins que la massa se l'hagi "begut" (5 minuts més).
Es forma una bola i es col·loca dins un bol tapat amb un drap de cuina en un lloc aïllat de corrents d'aire (per exemple, dins el forn). I es deixa llevar durant 1 hora i mitja. (Jo la vaig deixar 2.5 hores).
Passat el temps de llevat, s'unta la superfície de treball amb oli. Es talla la massa en porcions petites (jo les vaig fer entre 60-80 g). I amb l'ajuda del corró, s'estiren fins que quedi una massa gairebé transparent -punt clau- (si es trenca no passa res). S'unta amb abundant llard (perquè tingueu una idea de la quantitat que se n'hi posa us recomano que us mireu el vídeo) i s'enrotlla com si féssim una cigarreta.
Un cop enrotllades, es col·loquen cargolades sobre una safata de forn folrada amb paper de forn ben untat.
Es deixen llevar en un ambient aïllat de corrents d'aire (dins el forn) unes 6 hores (jo els hi vaig deixar 8 hores, tota la nit) i amb certa humitat, per això es ruixen les parets del forn amb aigua.
Quan ja hagin llevat, es ruixen les parets i les ensaïmades amb una mica d'aigua i es couen al forn (prèviament escalfat) a 180ºC amb l'escalfor de baix fins que siguin rosses, uns 15 minuts.
Es deixen refredar a temperatura ambient i s'ensucren al vostre gust amb sucre glaç.

Bon profit!

dimecres, 8 abril de 2009

Risotto a l'aroma de llimona i alfàbrega

Al sopar de divendres passat, també vam portar aquest risotto.
Aquesta és una altra de les receptes que van fer al curs de risottos del Club Social Caprabo.
I la veritat és que va quedar boníssim!! Va agradar molt a tothom i no va quedar ni un gra d'arròs!! ;) I l'aroma de la llimona amb l'alfàbrega fa un plat deliciós!



Ingredients: (per a 4 persones)

  • 350 g d'arròs tipus arborio
  • 1 L de caldo vegetal
  • 1 porro petit
  • 1/4 ceba
  • 1 got de vi blanc
  • 250 g de mantega (nosaltres n'hi vam posar 40 g)
  • pell d'una llimona petita
  • alfàbrega triturada
  • 75 g de formatge parmesà ratllat
Preparació:

Es talla el porro ben fi i es rosseja durant 2 minuts en una paella amb un raig d'oli i es reserva.
Es pica la ceba ben petita i en una paella amb una mica de mantega es sofregeix fins que quedi daurada.
S'incorpora el porro que hem reservat i l'arròs. I es rosseja durant 2 minuts. A continuació s'hi afegeix el got de vi blanc. I es va remenant per evitar que s'enganxi, ja que aquest tipus d'arròs va desprenent el midó poc a poc i ajuda a què quedi lligat. Quan el vi ja s'ha evaporat, s'hi afegeix un culleró del caldo vegetal calent. I es va remenant fins que se l'ha "begut" tot. I així anar fent fins que l'arròs estigui al punt i lleugerament caldós (uns 18 minuts).
Aleshores, quan quedin 4 minuts per acabar la cocció, s'hi afegeix l'alfàbrega triturada i la pell de la llimona ratllada ben petita, la mantega i el formatge parmesà. Es remena perquè tot quedi ben incorporat. Es retira del foc i es deixa reposar 5 minuts abans de servir-lo.

Bon profit!

Font: Curs de risottos Club Social Caprabo, cuiners: Francesco Bravin i Nicola Marino.

dimarts, 7 abril de 2009

Recuit

Potser alguns de vosaltres recordareu que ja fa uns mesos vaig parlar-vos d'alguns productes de la nostra terra. I aleshores vaig esmentar, que properament parlaria del recuit.
El recuit és un derivat làctic molt típic de les terres gironines, sobretot de l'Empordà. Tradicionalment s'elabora amb llet de cabra i quall vegetal o animal, i es presenta dins de pots de ceràmica. És força semblant a la cuajada que molts coneixeu.
De petita anàvem a buscar la llet a una casa de pagès, on l'àvia feia uns recuits amb llet de vaca deliciosos!! L'àvia es va fer gran, i els recuits van desaparèixer. Com aquells, no n'havia tornat a menjar mai més! I d'ençà havia tingut curiositat de fer-ne a casa.
Havia estat llegint, però no trobava cap recepta per enlloc, i la informació recopilada semblava indicar que no era senzill fer-ne. En un article a El Punt, recordava com explicava com al Mas Marcè feien el recuit amb herbacol o plantes de presó. L'herbacol és la flor del card o carxofera borda, una planta molt espinosa present als marges i que fa una flor lilosa.

(Foto extreta de: www.hardys-plants.co.uk/images/plants)

Doncs bé, va ser arran de la visita al Mas Marcè, que em van venir encara més ganes de provar de fer recuit a casa. La senyora Maria ens va ensenyar com munyien les ovelles, i després tot xerrant li vaig preguntar d'on treien l'herbacol i ens va explicar el seu laboriós procés de conreu, recollida i assecatge. I tot d'una li vaig preguntar si me'n podria vendre una mica. Jo ja m'estava fent il·lusions de poder recuperar aquell record que tenia del recuit. ;) I la senyora Maria, "oi tant que sí", fins i tot em va explicar una mica com fer-lo. :) Tot i que també ens va dir, que havien trigat un any per aconseguir la fórmula actual que ells segueixen!!
En arribar a casa, ens vam adonar que l'herbacol que ens havia venut estava picat. Tot i així, vaig fer diversos intents de provar de fer recuits, però quallava poc i no quedava ni de lluny amb la textura que desitjava. :( Després d'uns dies de pausa, vaig descobrir un blog excepcional: Cannelle et Vanille (que per cert us recomano que visiteu!) I tot d'una, mirant tot el reguitzell de receptes hi vaig trobar la recepta de Mamia o quallada basca. Vaig escriure a l'autora del blog, l'Aran, una noia basca que també viu als Estats Units i molt amablement em va ajudar a trobar el quall, i així vam començar a intercanviar e-mails. Gràcies Aran!! :)
Doncs bé, gràcies a ella, he aconseguit elaborar el recuit!! :) Gairebé ploro d
e l'emoció!! Tot i així, haig de dir, que seguiré polint la recepta, però per començar aquesta recepta que us presento avui, està mooooolt ben aconseguida!! :)

La llet de cabra té menys grassa que la llet de vaca, i per tal que qualli bé, se li ha d'afegir una mica de nata líquida.

Ingredients: (per a 3 unitats)
Preparació:

En un cassó, s'escalfa la llet juntament amb la nata líquida i la sal fins que bulli.
Es deixa refredar fins que arribi a 42ºC (108ºF). I s'hi afegeix el quall. Es remena i es distribueix en els recipients.
Es deixen quallar durant 1 hora a temperatura ambient fins que quallin. (No remeneu ni moveu els recipients).
Quan ja han quallat, es reserven a la nevera fins al moment de servir.
Es pot menjar endolcit amb sucre o mel.

Bon profit!

I per acabar, una actualització dels premis que he rebut últimament:

El primer el Sisterhood Award de mans de la Vane.


El segon de mans de l'Anna.
El tercer, de part de l'Eva, tot i que aquest blog no té música! ;)

I el quart, de part de la Margarida.

Gràcies a totes quatre per pensar en el meu blog a l'hora de concedir-los!! :) I alhora, també us animo que visiteu els seus blogs per aprendre més de cuina!

dilluns, 6 abril de 2009

Tortell de Rams

Avui és Diumenge de Rams. El Diumenge de Rams, a banda d'anar a beneir les palmes i palmons, una de les tradicions, crec que sobretot a la banda de les comarques gironines, és anar a buscar el Tortell de Rams a casa del padrí. I jo, des de petita i fins no tan petita ;), era una de les tradicions que seguíem amb la família. I després ens ajuntàvem tots per dinar amb un munt de tortells per tastar. :p
Per aquells qui es preguntin i com és el Tortell de Rams? Doncs bé, és un tortell com el de Reis, però sense la fava i la figura, ni la corona. I tant pot anar farcit de massapà, cabell d'àngel, nata, trufa o crema.
Bé, doncs aquest any, per no perdre les tradicions, hem organitzat una mena de calçotada a l'americana, amb unes cebes tendres que tenen una retirada als calçots, que les hem acompanyat de la salsa dels calçots seguint la recepta que em va passar l'Anna, que per cert és boníssima!! :) I per postres, hem menjat el Tortell de Rams. :p
De tortell ja havia fet aquest, però aquesta vegada volia provar una altra recepta. I pel meu gust, aquesta massa, com que es deixa llevar més temps queda més flonja. A més a més, com que el farcit s'hi posa un cop cuit i partit per la meitat, doncs fa que quan se li dóna la forma sigui molt més senzill de preparar.


Tot investigant quina recepta provar, a Mundorecetas n'hi havia mil variants: que si amb més o menys farina, amb llard, amb oli... Al final, em vaig decidir de fer-lo basant-me en la recepta del blog de La receta de la Felicidad. I ha tingut molt d'èxit!! Fins i tot, els més menuts l'han tastat i llavors no hi havia manera que volgúessin menjar el seu potet de fruita per berenar! ;)

Ingredients:

- Per a la primera massa:
  • 20 g de llevat premsat de flequer
  • 35 g de llet tèbia
  • 75 g de farina de força (baker's flour)

- Per a la segona massa:

  • 70 mL de llet sencera
  • 100 g de sucre
  • 2 ous
  • 80 g de mantega fosa a temperatura ambient
  • 400 g de farina de força (baker's flour)
  • 1 cullerada gran de gluten de farina de blat
  • 5 g de sal
  • ratlladura de 1/2 llimona
  • ratlladura de 1/2 taronja gran

- Per a la decoració:

  • 1 ou batut
  • fruites confitades
  • sucre
Preparació:

- Primera massa:

En un bol, es desfà (amb les mans) el llevat premsat amb la llet tèbia. Es deixa reposar 10 minuts.
S'hi afegeix la farina i es remena fins que la massa sigui homogènia i elàstica. (Cal treballar-la una mica amb les mans). Es tapa la massa amb un drap de cuina i es deixa a uns 22ºC en un lloc sense corrents d'aire (per exemple, dins el forn. I es deixa llevar fins que dobli el seu volum (jo un cop doblada, la vaig guardar a la nevera tapada amb paper film fins al dia següent. I llavors, una hora abans de treballar-la la vaig treure de la nevera perquè recuperés temperatura).

- Segona massa:

En un bol o a la màquina d'amassar, s'hi posa: el sucre, la llet, la mantega fosa a temperatura ambient i els ous batuts (com si féssim una truita). I es bat fins aconseguir una mescla homogènia. A continuació, s'hi afegeix la farina, i s'amassa fins aconseguir una massa elàstica. S'hi afegeix la primera massa i es treballa de nou. Quan la massa sigui homogènia, s'hi afegeix la sal, i la ratlladura de llimona i de taronja. I es continua amassant. Si veiéssiu que la massa se us enganxa a les mans, llavors cal afegir-hi una mica de farina.
Es deixa dins un bol enfarinat i tapat amb un drap de cuina i dins un lloc aïllat de corrents d'aire, com per exemple el forn, fins que tripliqui de volum (a mi em va trigar unes 6 hores).
Passat el temps de llevat, es treballa la massa lleugerament (2 minuts). Es fa un forat al mig, i es treballa la corona per tal que la massa quedi uniformement distribuïda. Es col·loca al damunt d'una safata folrada amb paper de forn, prèviament untat, i es pinta amb un ou batut. Jo a més, per evitar que mentre llevi el tortell s'anés tancant el forat, doncs hi vaig col·locar un pot, tot untat i enfarinat, al centre. Llavors, es deixa llevar fins que dobli el seu volum dins un lloc aïllat de corrents d'aire i a temperatura ambient. (Jo l'he deixat més de 5 hores dins el forn sense temperatura).
Quan ja ha doblat el volum, es torna a pintar amb ou batut, i es decora amb la fruita confitada i el sucre. En aquest cas hi he afegit, a banda de les cireres i les prunes, taronja confitada com la que ja vaig explicar aquí. Es cou al forn, prèviament escalfat, a 180ºC (350ºF) fins que sigui ros (uns 20-25 minuts). (Jo hi he posat només l'escalfor de baix).
Quan ja està cuit, es retira del forn i es deixa refredar a temperatura ambient.
I si ho desitgeu, un cop fred el podeu partir per la meitat i farcir-lo del que vulgueu. Com aquí a la majoria ens agrada la crema pastissera, doncs l'he farcit així.

Bon profit!